Sincerament, fins ara, pensava que la coentor era exclusiva de dretes, per eixa gent que pretén ser refinada o elegant, sense ser-ho, i per eixos protocols barrocs pròpies de temps passats més antigues que el pergamí i que es continuen presentant com la "creme de la creme". Pero després de vore a l'alcalde del Cap i Casal rebent a les tres magues en el balcó de l'Ajuntament rememorant un acte de l'any 1937 en plena guerra civil, he vist que l'esquerra també pot ser coenta. Coenta en la seua accepció de ridícul i mal gust.
No parle dels participants, ni de les moixerangues, ni dels jagants i els cabuts. Ni del seu treball i esforç que ausades seria important. Si no de la voluntat de fer un acte d'esta categoria presentant-lo com la recuperació d'una tradició encetada en l'any 37. No veig cap tradició per cap lloc i sí molt de sectarisme. El discurs de l'alcalde retrocedint-nos als temps de la guerra que hauriem de tindre més que superats i cóm anaven vestides les autoproclamades magues eren d'una coentor que tira cap arrere. També m'estranya que cap fèmina haja protestat per la dignitat de la dòna després de vore les vestimentes d'estes senyores.
La fotografia en el balcó de l'Ajuntament de l'alcalde Ribó en les tres magues és tan proporcionalment ridícula a la de l'exalcaldesa Barberà i el seu "caloret" en les Torres de Serrans. Això sí, puc dir que les magues m'han portat una ensenyança: L'esquerra pot ser tan coenta com la dreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada