Retallades Socials

En el cervell dels valencians venen imprentant des de fa molt de temps que vivim en la "tierra de las flores, de la luz y del amor", que som habitants del "Levante feliz" i molts s'ho han cregut. Per a rematar esta autocomplaença, els nostres governants autonòmics es llançaren fa temps als discursos polítics més propis de mantenedors de regines dels jocs florals, a on la regina a llorejar era Valéncia. "Mira que Valéncia està bonica", "Valéncia és el motor econòmic d'Espanya", "Valéncia va a ser la primera en eixir de la crisis i anem a alçar a Espanya" eren les frases més repetides dels discursos d'estos mantenedors que des de la Generalitat i ajuntaments han dibuixat una realitat paralela en la que li agradava viure a la majoria dels votants. Per això, quan ara les estadístiques diuen que Valéncia és una de les autonomies en les que més creix el risc d'exclusió social, pareix que la majoria no s'ho creu, o no s'ho vol creure, perque tornar d'eixa realitat és molt dur. I això que molts han de formar part d'eixa estadística, perque 1 de cada 4 valencians es troba en risc d'exclusió social, o perque el 20% dels valencians viu per baix del llindar de la pobrea, i això que estem parlant d'estadístiques del 2010. Ara, malauradament, estem pijor.

El risc d'exclusió social és el risc que podem patir les persones i colectius de tindre dèficits de participació social. És a dir, quedar fòra del dia a dia de les decissions polítiques, econòmiques o culturals per no tindre accés als recursos, als drets o a les capacitats bàsiques que es demanden. Parlar d'exclusió social no és simplement parlar de marginació, de persones que viuen en el carrer o d'afectats per determinades drogadiccions que els fa depenents d'unes teràpies, és molt més ampli, és parlar de persones que tenen dificultats o no poden accedir a una educació bàsica o necessària, o uns standards de salut, al mercat laboral, al sistema de protecció social, a una justicia equitativa. És a dir, patix l'exclusió social o està en risc de patir-la tota aquella persona que troba davant de sí un entrebanc a poder eixercir els seus drets socials, i per tant, a no poder abastar les seues oportunitats socials. Des d'esta perspectiva no és difícil entendre que la majoria de les mides que s'estan prenint des del govern central, autonòmic i municipal per a calmar als mercats i poder complir en un difús objectiu de dèficit, estan provocant que el risc d'exclusió social de moltes persones i colectius estiga creixent en la societat valenciana.

Una qüestió afegida és que els nostres governants van desgranant les diferents retallades socials una a una de manera que els efectes se valoren també d'u en u, d'ahí frases com "són quatre cafens" o "només seran uns pocs euros". Pero els efectes d'unes i atres retallades es van complementant, es van sumant sobre les mateixes persones i els "quatre cafens" d'una s'afigen als tres d'una atra, de manera que no en queden massa diners per a cap café, perque tampoc és difícil concloure que a menys renda disponible, menys capacitat per a evitar els entrebancs socials i més urgència en atendre les necessitats bàsiques de subsistència. Pujar les retencions, cobrar els medicaments, pujar les taxes universitàries, cobrar el cèntim sanitari en la gasolina, pagar més cars els transports públics, deixar de ser gratuïts per a jubilats i estudiants... no tenen efectes aillats, sinó que totes juntes afecten a una renda disponible familiar cada vegada més reduïda.

És més, volen presentar estes retallades com a inevitables i, en molts casos, sense voler acceptar responsabilitats a on, com en Valéncia, han governat des de fa més de 16 anys fabricant una "Comunitat" poc més que paradisíaca, un paraís del que ara estan expulsant-nos els mateixos que menjaren i gojaren de la fruta prohibida, sense fer socials els seus suposts beneficis. Ni accepten responsabilitats ni actuen equitativament, perque l'esforç de les retallades no s'està distribuint de la mateixa manera entre tota la població, sinó que afecta més precíssament a la població més desfavorida.

Es vullga creure o no, es vullga mantindre la bena en els ulls o no per la majoria dels votants, la realitat del risc d'exclusió social existix per baix del realisme màgic que els governants han inventat. I el problema és que les decissions que estan prenint fan que eixe risc siga encara més alt. Els nostres governants han de saber que viure instalats en el seu màrketing polític, en les seues gracietes cafeteres, en el seu cadafal d'ambicions personals, en les seues paraules políticament correctes pero socialment hipòcrites o en les seues majories, no els salva de la seua irresponsabilitat social; de retallar, pels interessos dels mercats, el futur de molts jóvens; de perjudicar greument el present de molts jubilats; de malbaratar els ensomis de moltes families i per tant de provocar més exclusió, més marginalitat, més pobrea i més vulnerabilitat.

En tot cas, afortunadament, per damunt d'ells i dels seus partits, i de tot el sèquit d'assessors, colocats i agraïts, sempre queda la solidaritat de les persones, una solidaritat que és la mostra quotidiana de que la societat valenciana està molt més viva de lo que ad ells i ad elles els agradaria.

Enllace dos videos a entrevistes a sor Lucia Caram. Entrevistes d'autocrítica i postures que als catòlics han de fer-nos reflexionar. Almenys a mi em fan reflexionar.

http://www.youtube.com/watch?v=LWKZox0vQYc&feature=player_embedded