Pense que hui podem tancar una etapa que ha durat molts anys i per això, vaig a reproduir aquella reflexió primera, per a tancar també, d'alguna manera, eixe sentiment de menyspreu que ens afectava a tots com a societat. Espere que cap de les dos coses torne a passar, ni un accident tan greu, ni el menyspreu dels nostres representants polítics
UN "METRO" MÉS D’HUMANITAT
En el mateix moment que mamprenc a escriure esta reflexió, fa exactament un
any, el 3 de juliol de 2006, 90 persones quedaren afectades directament en el
seu cos per l'accident a la línea 1 de Ferrocarrils de la Generalitat. 43
d'elles moriren i 47 quedaren ferides. Un número que desconec de familiars,
amics i veïns de les víctimes es veren afectats al seu cor per a sempre donada
la pèrdua sobtada i tràgica dels seus sers volguts. Molts atres usuaris
habituals del Metro, pensàrem instintivament que podiem haver anat perfectament
en eixe maleit comboi, circumstància que ens acostà al sentiment dels afectats,
pot ser d'una manera egoista, pero també ab coneiximent de causa de la situació
real d'este mitjà de transport. I com passa en estes ocasions arreu del món, el
dol per la desgràcia també es va viure de manera colectiva a les poblacions on
soterraren algun conciutadà, a tota la comarca de l'Horta i per extensió a tota
la Comunitat
Autònoma de Valéncia.
Després d'escriure estes
primeres esbosses he hagut de deixar-ho per la faena i ha vingut l'hora de
dinar. Mentres ho fea, Canal 9
ha informat del trist aniversari de l'accident, i ho ha
fet a la seua peculiar manera, dedicant-li, per exemple, més temps al tall de
les comunicacions ferroviàries ab Madrid que al recordatori de la tragèdia, i
quan ho ha fet, no més hem vist als familiars plorant i llegint unes paraules,
res de reivindicacions ni peticions de responsabilitats als nostres governants;
i naturalment les càmeres ens han mostrat al president Camps a les portes de la Generalitat actuant de
manera paternalista, encara que des de la distància.
No vull entrar, hui
precisament, a valorar les responsabilitats polítiques del fatídic accident,
entre atres coses per a que no em critiquen per instrumentalisació de la
tragèdia, encara que com a vei de Torrent, la població més afectada per la
desgràcia, m'agradaria dir-li al nostre Molt Honorable President que la seua
omnipresència televisiva comparada ab la seua absència a Torrent i atres
poblacions des del dia de l'accident fins a hui, sona a despreci, a falta
d'humanitat.
Fa uns dies, per a la seua
presa de possessió com a President de la Generalitat Valenciana ,
Camps, va demanar jurar sobre la seua pròpia Bíblia particular i no la que es
fa servir en estos casos. Com no trencava el protocol, i per primera volta, es
va complir el desig de Camps i va poder jurar el càrrec fent us de la seua
Bíblia. Sense por a caure en cap demagògia, li demanaria a Camps que a banda de
jurar sobre ella, es deixara penetrar per les ensenyances del text sagrat i
tinguera un mínim d'humanitat per a complir el desig dels afectats per
l'accident de ser rebuts per la màxima autoritat valenciana que en este cas és
ell. Ausades que 43 morts, 47 ferits, les seues famílies, els seus amics, no
son comparables numéricament ab la seua majoria absoluta obtinguda fa poc,
encara que cap majoria absoluta hauria de servir com a excusa als nostres
governants per a excusar-se i no acceptar un acte humanitari, de caritat
cristiana si així ho entén millor senyor Camps, com seria rebre a estos
valencians i valencianes que necessiten la seua atenció.
