Definitivament està de moda espolsar la bandera pròpia en la cara del contrari. Esta moda consistix en actuar exactament igual com el comportament que es vol criticar, encara que no pensem que és una contradicció, perque es fa en nom de la democràcia, i fins i tot, de la pluralitat. I clar, darrere de la democràcia i la pluralitat estan els més jóvens, que trauen les banderes a onejar, o com estem comentant, a espolsar-les davant de la cara del que espolsa una bandera diferent. En la meua opinió és justetament per eixe us espolsador, pel que una bandera deixa de tindre sentit, perque, si ho pensem be, el sentit íntim d'una bandera és el d'identificar a la persona, associació, país, nació, estat, equip o ideologia que està darrere. I espolsar-la damunt d'algú ni té sentit, ni és demostratiu de massa educació.
Això no vol dir que siga un desapegat de les banderes. Tinc unes quantes per a identificar-me, segons en l'àmbit a on me menege. Tinc la del meu país, la del meu equip, la de la meua ideologia, fins i tot, la de la meua familia, encara que hui en dia, la meua bandera no oneja en cap màstil.
La meua bandera és la dels discapacitats que no cobren les ajudes, la dels empresaris que estan pendents més de dos anys esperant cobrar les subvencions promeses, la dels advocats que no cobren per treballar per a l'estat en la justícia gratuïta, la de les families que han perdut sa casa, la de les families que tenen dificultats per a comprar menjar, la dels estudiants que no poden pagar la seua matrícula universitària, la dels jóvens que han d'eixir del seu país perque ací no tenen oportunitats, la dels malalts que ara han de repagar els medicaments, la dels funcionaris que estan perdent poder adquisitiu des de fa anys, la dels jubilats que realment cobren menys en passar el temps, la de tanta i tanta gent que està pagant les males decissions d'una minoria que, o viu d'esquenes a la realitat o ha optat per espolsar la bandera en la cara del contrari per a que no pensem en que la nostra autèntica senyera és la gent, les persones, les que tenim al costat i les que mai coneixerem, perque els valors humans estan molt per damunt de les banderes, i més, de les que servixen per a espolsar les pròpies incapacitats.
