L'arbre que la comissió fallera Cronista Vicent Beguer i Esteve de Torrent ha plantat com a monument del 2014 no va nàixer d'una voluntat estètica prèvia sinó per la voluntat de comunicar un concepte. A l'hora de plantejar la falla del 2014, teniem molt clar que moltes parlarien de les retallades, la corrupció o els desdonaments dels bancs i, sense voler fugir d'esta realitat, voliem aportar una porció d'esperança partint d'una idea: que cada persona és important, i cada u pot aportar alguna cosa per a canviar la realitat. I a partir d'este concepte, s'arrela el naiximent del nostre arbre.
¿Per qué un arbre? Perque aixina ho decidí l'equip creatiu format per diferents persones de molts àmbits de la societat després d'un grapat de reunions al voltant del tema, pero també perque permitia traslladar la tradició asiàtica dels arbres dels desijos a les falles, i d'esta manera, plantar una falla participativa que anara transformant-se des de la plantà fins a la cremà.
¿Per qué calia que es transformara? Perque formava part de l'objectiu. La falla no podia ser un simple monument que transmitira l'esperança o que cridara l'atenció al voltant de la necessitat d'un canvi propiciat des de la voluntat individual. Si voliem una falla que fora autènticament humana, fonamentalment solidària i essencialment transformadora, calia que això se plasmara en el cadafal, calia que cada faller, que cada observador prenguera conciència participant de la proposta estètica i ètica de la falla, i d'alguna manera, també cada u dels participants es transformara després de viure eixa experiència.
Per això es planta un arbre descolorit, sense fulles, sense fruits, pero viu encara. Un arbre rodejat de ninots grissos en una pinzellada de color perque, tot i l'amargor, sempre ha de quedar un bri d'esperança per a continuar sent humans, per a mantindre la dignitat de l'ànima humana. I per això les vetes de colors que, gràcies a l'aportació de tots, de la participació de tots, feren que el nostre arbre anara agarrant color, que els ninots grissos es veren rodejats dels matiços de colors i acabaren ofegats en la diversitat de desijos i anhels humans com a porcions de vida que els taparen.
¿Per qué calia que es cremara? Perque una falla no és falla si no es crema, i no podem oblidar el sentit últim de la nostra tradició. Som una falla i hem de plantar un cadafal per a cremar-lo. En tot cas, el fòc d'una falla no crema, transforma i això enllaçava tota la nostra proposta. El fòc de la falla expulsa els nostres dimonis interns, naturalment si volem, perque per a transformar-se cal tindre voluntat, cal enfangar-se les mans, cal participar com s'ha fet en esta falla.
¿Éra una falla catequètica? Quan estava la proposta embastada, irònicament (una visió que no pot mancar mai en una falla) vaig batejar este cadafal, com una falla catequètica, pel seu plantejament, per la seua ensenyança, per la seua bonhomia i per la seua acció solidària que ha acompanyat al monument. Pero no cal creure en Deu per a deixar-se transformar per esta falla de l'arbre, i donar-li un sentit transcendent com alguns li hem pogut donar, simplement cal creure en el ser humà i creure que tots podem aportar alguna cosa, per menuda que siga, per a canviar la realitat al nostre voltant com poden demostrar els més de 700 kilos d'aliments recollits durant els quatre dies de falles, pero també els canvis en el nostre interior que més d'un hem pogut experimentar i compartir.
¿L'arbre continua viu? La falla de l'arbre s'ha cremat, encara que els seus arrels continuen vius o eixa és la nostra esperança, perque l'arbre era alguna cosa més que una falla, era una voluntat de fer despertar en l'interior de les persones eixe grau d'humanitat que ens volen furtar si ens deixem conduir per la trista realitat. Des dels seus arrels podem construir una nova realitat. Està en les nostres mans.
