Duc un temps qualificant determinada manera de fer política, com política de màrketing. Una classe de política que ha funcionat molt bé, si mirem només els resultats per a obtindre i mantindre el poder, perque si mirem els resultats d'eficiència en la gestió pública, seria més discutible.
La política màrketing consistix en fer creure al votant que s'estan fent moltes coses, encara que no s'estiga fent tant. Conventir al càrrec polític en imprescindible en qualsevol acte social, de manera que eixe acte social no té la mateixa categoria sinó està present l'alcalde, regidor, conseller, o president. Pero lo que és més important, dur darrere al fotògraf i cap de premsa per a transmetre a l'opinió pública eixa presència. La publicitat és fonamental en la política màrketing. No importen tant els resultats de la gestió, sinó que el càrrec polític és omnipresent. Tenim molts eixemples d'esta manera de fer política. A mi em pareix sintomàtic el tema de l'Hospital de Torrent.
A principi de 2010, l'Ajuntament de Torrent li dóna permís a la Conselleria per a instalar un cartell anunciador del pròxim Hospital de Torrent. El cartell va costar 18.000 euros. Per les nits continua tenint llumenetes per a recordar-nos que allí tindrem un hospital. Han passat més de dos anys i el cartell continua tant solitari com des del primer dia.
Si tirem del fil, i en açò la xàrcia ha ajudat molt, podem llegir una noticia de 2008 de La Opinión de Torrent Fa 6 anys, ens anunciaven que en 2010 començarien les obres. Com tots sabem, les obres no han mamprés en estos dos anys que han passat.
En arribar el 2010, continuaren anunciant que l'Hospital anava a fer-se. I que tindria més instalacions sanitàries. I en la campanya electoral del 2011, també.
La qüestió és que, es faça o no es faça l'Hospital, la política màrketing no ha deixat de funcionar i ens fan creure que l'Hospital està a punt de construir-se des del 2008, des de fa 6 anys, i de moment no han posat ni la primera pedra, una de les peces fonamentals de la política màrketing.
A mi no m'agrada eixa manera de fer política, on el càrrec públic és imprescindible que haja d'estar rodejat de cap de premsa, fotògraf i redactor de discursos; pero malauradament és la que està donant rèdits polítics a més d'una persona i partit. M'agradaria votar a polítics que tingueren conciència de servidors públics que no a productes molejats per publicistes.
26 de març del 2012
6 de març del 2012
Dèficits de mesures
L'objectiu principal del govern central és reduir el dèficit. Per a reduir el dèficit el camí més curt són les retallades en les despeses públiques per a intentar reequilibrar el presupost públic. Pero el presupost té dos cares, les despeses i els ingresos. I en una situació de recessió o de baix creiximent la baixada d'ingresos és important. Tots podem deduir perqué.
Per una banda si creix la desocupació, la recaudació de la seguretat social baixa perque hi ha menys treballadors. Això sense entrar en els problemes de pagament de les empreses. Els ingresos impositius també baixen. Una perque la facturació de les empreses es reduix i per tant la recaudació de l'impost de societats o de retencions també es reduix; atra perque si les families tenen menys renda disponible, el seu consum se contrau els ingresos per IVA també baixen.
La qüestió està en que si baixa la recaudació el presupost no es pot reequilibrar i no es pot reduir el dèficit. Per tant la segona eixida més fàcil que troben els governants és pujar imposts i taxes, com pot ser la pujada de l'IRPF o el cèntim que paguem de més els valencians en les gasolines a banda de demanar a les unitats de recaudació de les diferents administracions que apreten al contribuent per a no deixar escapar ni un un euro.
El problema està en que obsessionats per estes mesures curtplacistes, no apareixen per cap lloc les mesures que reactiven l'economia d'ací un temps. No hi ha polítiques actives d'ocupació, polítiques industrials, mesures efectives d'ajuda als autònoms, foment real de la contractació. Perque que no s'enganye ningú, fins ara, no s'ha pres cap d'estes mesures.
La qüestió és que els mateixos governants estan indicant que el 2012 continuarà la situació com està. Per tant, i observant que rebaixar el dèficit pareix l'óbjectiu únic, no seria d'estranyar que per a que pujaren els ingresos tornaren a pujar algun impost, i en eixe sentit el que més efectes recaudatoris de manera immediata té, és l'IVA, encara que també és el menys progressiu de tots.
No importa que hagen dit que no pujarien este impost, això no és garantia de res i més quan l'objectiu és rebaixar el dèficit. L'argument és fàcil i, donat el cas, escoltarem frases com "cal fer este sacrifici temporal" i "cal posar-se al mateix nivell que la resta d'Europa".
M'agradaria enganyar-me i que el creiximent econòmic es traduira en pujada d'ingresos i això fera que no calguera pujar imposts. Sincerament ho veig difícil, perque la situació és cada dia més complicada.
Per una banda si creix la desocupació, la recaudació de la seguretat social baixa perque hi ha menys treballadors. Això sense entrar en els problemes de pagament de les empreses. Els ingresos impositius també baixen. Una perque la facturació de les empreses es reduix i per tant la recaudació de l'impost de societats o de retencions també es reduix; atra perque si les families tenen menys renda disponible, el seu consum se contrau els ingresos per IVA també baixen.
La qüestió està en que si baixa la recaudació el presupost no es pot reequilibrar i no es pot reduir el dèficit. Per tant la segona eixida més fàcil que troben els governants és pujar imposts i taxes, com pot ser la pujada de l'IRPF o el cèntim que paguem de més els valencians en les gasolines a banda de demanar a les unitats de recaudació de les diferents administracions que apreten al contribuent per a no deixar escapar ni un un euro.
El problema està en que obsessionats per estes mesures curtplacistes, no apareixen per cap lloc les mesures que reactiven l'economia d'ací un temps. No hi ha polítiques actives d'ocupació, polítiques industrials, mesures efectives d'ajuda als autònoms, foment real de la contractació. Perque que no s'enganye ningú, fins ara, no s'ha pres cap d'estes mesures.
La qüestió és que els mateixos governants estan indicant que el 2012 continuarà la situació com està. Per tant, i observant que rebaixar el dèficit pareix l'óbjectiu únic, no seria d'estranyar que per a que pujaren els ingresos tornaren a pujar algun impost, i en eixe sentit el que més efectes recaudatoris de manera immediata té, és l'IVA, encara que també és el menys progressiu de tots.
No importa que hagen dit que no pujarien este impost, això no és garantia de res i més quan l'objectiu és rebaixar el dèficit. L'argument és fàcil i, donat el cas, escoltarem frases com "cal fer este sacrifici temporal" i "cal posar-se al mateix nivell que la resta d'Europa".
M'agradaria enganyar-me i que el creiximent econòmic es traduira en pujada d'ingresos i això fera que no calguera pujar imposts. Sincerament ho veig difícil, perque la situació és cada dia més complicada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)