Encara que pense que l'únic que em farà costat en esta entrada serà l'amic Lluís Fornés per allò de la seua cabuderia en el "Tots són nostres", no perc l'esperança de fer reflexionar alguna persona des del meu humil raonament.
Com que l'actual regidor de falles, festes i cultura popular de l'Ajuntament de Valéncia, En Pere Fuset, ha decidit que el guanyador (guanyadora en este cas) del Bernat i Baldoví (màxim guardó del concurs de llibrets de falla que convoca Lo Rat Penat) no pot escriure les poesies de les Falleres Majors en el Llibre Faller perque no ho fa en normativa oficial; estem armant un canyaret de categoria per tot arreu, plantejant una nova batalleta per les normatives, origens i punts i comes del valencià.
Lo que no pareix preocupar a ningú, i això em fa llàstima, és que els que volem les falles i el valencià, eixim perdent en cada una d'estes batalletes. I això perque depén de qui escriu o com ho escriu, no entrem a vore qué escriu. És a dir, l'arbre de la normativa no nos deixa vore el bosc de la calitat lliterària o lo que puga aportar-nos.
Centrant-me únicament en el cas faller que tractem. L'oficialitat s'està perdent les magnífiques versades de la gran poetesa que és Ampar Cabrera, al mateix temps que els ratpenatistes obvien les importants i cabals recerques (com diuen ells) històriques, sociològiques i reflexions al voltant de les falles que fan des de l'Associació d'Estudis Fallers. Els dos sectors viuen, pensen i actuen en valencià. Amen i estimen les falles. Pero són dos mons estancs, tot i la complicada realitat que viu tant el valencià, com la lliteratura fallera. I açò és lo que em preocupa a mi. Que en realitat, estem empobrint la nostra cultura perque sempre tenim una visió biaixada de la seua globalitat. Els bons i els roïns, els meus i els contraris. Quina llàstima amics i amigues.
