El burgo de Marianet (II)

ESCENA II

A l'entrada de la barraca La Moncloa

 

(Entra Cristòfol l’alfarraser)

CRISTÒFOL.-      ¿Com va senyor president?

MARIANET.-      ¿Com ha d’anar? Marejat

puix no em lleve de la ment

cap problema reclamat

CRISTÒFOL.-      Puix no duc bones notícies

de més enllà del barranc

MARIANET.-      ¡Recaram! tot són brutícies

i ganes de fer retranc

Conta’m, que d’això tu saps,

eixa novetat que dus

CRISTÒFOL.-      ¿T’en recordes d’eixos naps

que teniem en desús?

MARIANET.-      Ara no els tinc en la ment

pero digues qué ha passat

CRISTÒFOL.-      Resulta que Evo el Valent

el camp de naps ha expropiat

MARIANET.-      ¡Mecaguen la repanocha

en estos expropiadors!

Primer Cristina la “Rocha”

i en cabant, els seguidors

¡Alguna cosa hem de fer

per a este expoli parar!

CRISTÒFOL.-      Només sóc l’alfarraser

tu saps en qui has de parlar

MARIANET.-      Eixa por és la que tinc

d’haver de posar en dansa,

i d’això sempre em previnc,

a la Señà Esperansa

CRISTÒFOL.-      Tu pots tindre tremolor

pero si vols la collita

tindre-la com un tresor

siga dòna o “señorita”

has de cridar-la en primor

MARIANET.-      Només vore-la m’enfita

perque se creu superior

mes caldrà tindre una cita

CRISTÒFOL.-      Puix me torne al meu reconte

Que lo dels naps expropiats

se solucione ben pronte

sens tornar-nos engaviats

MARIANET.-      Si fora només això

estaría ben content

i una gran satisfacció

ser el vostre president

CRISTÒFOL.-      Són les coses que té el càrrec

(Això és per manifeser

voler acceptar l’encàrrec

que t’ha amollat ta muller)

MARIANET.-      ¿Del càrrec o de la vida?

(Perque estic fins als cigrons

d’aguantar esta “embestida”

per pegar-ne dos sacsons)

CRISTÒFOL.-      Que passe vosté bon dia

volgut senyor president

MARIANET.-      (Ves a cagar a la via

i te torques en esment)

El burgo de Marianet (Escenes I i II)

EL BURGO DE MARIANET

ó

RETALLAR BÉ DONA EMPACHO

per

TÒFOL ASENSI I PARADELA

Any de Nostre Senyor de 2012

(En el primer dia del més de Maria-net)

Escrita en vers i en una miqueta de mala llet per

UNA MUSA

més bruta que Tacó

Explicasió a manera d'advertència

Este plagi-sainet, escrit a ploma alçada sense més pretensions que amollar un grapat de burrades, té com a escenari un “burgo” de barraquetes vingudes a menys que es troben a la vora d'un precipici conegut com el Barranc dels Deutes. No farem presentació dels personages que apareixen en esta surrealista representació perque a hores d'ara ni l'autor ni la musa poden fer-se una idea dels qui poden anar apareguent. Això sí, l'acció comença en la barraqueta de Marianet de malnom el Porrito, coneguda com La Moncloa, a on viu en la seua muller. I sense més preàmbul passem a conéixer els fets que envolten este “burgo” de barraquetes a la vora d'un barranc.

ESCENA PRIMERA.

(Marianet el Porrito a la porta de sa barraqueta)

(Soliloqui per a mamprendre este plagi-sainet)

MARIANET.- Ma muller sempre ha volgut

que arribara a president

pa collir millor forment

i lluir un bon vellut

Pero a mi estos embolics

sempre m'han fet la punyeta

que en deixar la barraqueta

tots a mirar-se els melics

demanant sense templança

totes les badoqueries

i per a estes moneries

lo cap a mi no m'alcança

Mes tots els hòmens sabem,

pel sabut dit popular:

si ta muller vols palpar

obeir a tot deguem

ajocar-se al seu desig

cal que li fem cas en tot

perque sinó el seu parot

no te'l posen en lo mig

Per això estic ací

presidint les barraquetes

per a menjar bajoquetes

quan li entre fam al rossí

Pero el no estar famolenc

a canvi de presidir,

no me dona cap respir

i me deixa terbolenc

Tots venen a demanar

a contar-me els seus milacres

com si foren els més sacres

des de l'horta al safranar

A mi en tantes peticions

em deixen lo cap badat

i no puc tindre calfat

el virot en condicions

De manera que buscant

com arrimar el caduf

s'ha quedat tot en un bluf

i el fel me van retallant

Ara estic aci a l'espera

que vinga el manifeser

de Tòfol l'alfarraser

d'aguiletes conseller

a vore si en la marjal

trobàvem algun tancat

algun motor enreixat

per a poder... reformar

ESCENA II

A l'entrada de la barraca La Moncloa

(Entra Cristòfol l’alfarraser)

CRISTÒFOL.-      ¿Com va senyor president?

MARIANET.-      ¿Com ha d’anar? Marejat

puix no em lleve de la ment

cap problema reclamat

CRISTÒFOL.-      Puix no duc bones notícies

de més enllà del barranc

MARIANET.-      ¡Recaram! tot són brutícies

i ganes de fer retranc

Conta’m, que d’això tu saps,

eixa novetat que dus

CRISTÒFOL.-      ¿T’en recordes d’eixos naps

que teniem en desús?

MARIANET.-      Ara no els tinc en la ment

pero digues qué ha passat

CRISTÒFOL.-      Resulta que Evo el Valent

el camp de naps ha expropiat

MARIANET.-      ¡Mecaguen la repanocha

en estos expropiadors!

Primer Cristina la “Rocha”

i en cabant, els seguidors

¡Alguna cosa hem de fer

per a este expoli parar!

CRISTÒFOL.-      Només sóc l’alfarraser

tu saps en qui has de parlar

MARIANET.-      Eixa por és la que tinc

d’haver de posar en dansa,

i d’això sempre em previnc,

a la Señà Esperansa

CRISTÒFOL.-      Tu pots tindre tremolor

pero si vols la collita

tindre-la com un tresor

siga dòna o “señorita”

has de cridar-la en primor

MARIANET.-      Només vore-la m’enfita

perque se creu superior

mes caldrà tindre una cita

CRISTÒFOL.-      Puix me torne al meu reconte

Que lo dels naps expropiats

se solucione ben pronte

sens tornar-nos engaviats

MARIANET.-      Si fora només això

estaría ben content

i una gran satisfacció

ser el vostre president

CRISTÒFOL.-      Són les coses que té el càrrec

(Això és per manifeser

voler acceptar l’encàrrec

que t’ha amollat ta muller)

MARIANET.-      ¿Del càrrec o de la vida?

(Perque estic fins als cigrons

d’aguantar esta “embestida”

per pegar-ne dos sacsons)

CRISTÒFOL.-      Que passe vosté bon dia

volgut senyor president

MARIANET.-      (Ves a cagar a la via

i te torques en esment)