EL BURGO DE MARIANET
ó
RETALLAR BÉ DONA EMPACHO
per
TÒFOL ASENSI I PARADELA
Any de Nostre Senyor de
2012
(En el primer dia del més
de Maria-net)
Escrita en vers i en una
miqueta de mala llet per
UNA MUSA
més bruta que Tacó
Explicasió a manera
d'advertència
Este plagi-sainet, escrit a
ploma alçada sense més pretensions que amollar un grapat de
burrades, té com a escenari un “burgo” de barraquetes vingudes a
menys que es troben a la vora d'un precipici conegut com el Barranc
dels Deutes. No farem presentació dels personages que apareixen en
esta surrealista representació perque a hores d'ara ni l'autor ni la
musa poden fer-se una idea dels qui poden anar apareguent. Això sí,
l'acció comença en la barraqueta de Marianet de malnom el Porrito,
coneguda com La Moncloa, a on viu en la seua muller. I sense
més preàmbul passem a conéixer els fets que envolten este “burgo”
de barraquetes a la vora d'un barranc.
ESCENA PRIMERA.
(Marianet el Porrito a la
porta de sa barraqueta)
(Soliloqui per a mamprendre
este plagi-sainet)
MARIANET.- Ma muller
sempre ha volgut
que arribara a president
pa collir millor
forment
i lluir un bon vellut
Pero a mi estos embolics
sempre m'han fet la
punyeta
que en deixar la
barraqueta
tots a mirar-se els
melics
demanant sense templança
totes les badoqueries
i per a estes moneries
lo cap a mi no m'alcança
Mes tots els hòmens
sabem,
pel sabut dit popular:
si ta muller vols palpar
obeir a tot deguem
ajocar-se al seu desig
cal que li fem cas en
tot
perque sinó el seu
parot
no te'l posen en lo mig
Per això estic ací
presidint les
barraquetes
per a menjar bajoquetes
quan li entre fam al
rossí
Pero el no estar
famolenc
a canvi de presidir,
no me dona cap respir
i me deixa terbolenc
Tots venen a demanar
a contar-me els seus
milacres
com si foren els més
sacres
des de l'horta al
safranar
A mi en tantes peticions
em deixen lo cap badat
i no puc tindre calfat
el virot en condicions
De manera que buscant
com arrimar el caduf
s'ha quedat tot en un
bluf
i el fel me van
retallant
Ara estic aci a l'espera
que vinga el manifeser
de Tòfol l'alfarraser
d'aguiletes conseller
a vore si en la marjal
trobàvem algun tancat
algun motor enreixat
per a poder... reformar
ESCENA
II
A l'entrada de la barraca La Moncloa
(Entra
Cristòfol l’alfarraser)
CRISTÒFOL.- ¿Com va senyor president?
MARIANET.- ¿Com ha d’anar? Marejat
puix no em lleve de la
ment
cap problema reclamat
CRISTÒFOL.- Puix no duc bones notícies
de més enllà del
barranc
MARIANET.- ¡Recaram! tot són brutícies
i ganes de fer retranc
Conta’m, que d’això tu
saps,
eixa novetat que dus
CRISTÒFOL.- ¿T’en recordes d’eixos naps
que teniem en desús?
MARIANET.- Ara no els tinc en la ment
pero digues qué ha
passat
CRISTÒFOL.- Resulta que Evo el Valent
el camp de naps ha
expropiat
MARIANET.- ¡Mecaguen la repanocha
en estos expropiadors!
Primer Cristina la “Rocha”
i en cabant, els
seguidors
¡Alguna cosa hem de
fer
per a este expoli
parar!
CRISTÒFOL.- Només sóc l’alfarraser
tu saps en qui has de
parlar
MARIANET.- Eixa por és la que tinc
d’haver de posar en
dansa,
i d’això
sempre em previnc,
a la Señà Esperansa
CRISTÒFOL.- Tu pots tindre tremolor
pero si vols la
collita
tindre-la com un
tresor
siga dòna o “señorita”
has de cridar-la en
primor
MARIANET.- Només vore-la m’enfita
perque se creu
superior
mes caldrà tindre una
cita
CRISTÒFOL.- Puix me torne al meu reconte
Que lo dels naps
expropiats
se solucione ben
pronte
sens tornar-nos
engaviats
MARIANET.- Si fora només això
estaría ben content
i una gran satisfacció
ser el vostre
president
CRISTÒFOL.- Són les coses que té el càrrec
(Això és per manifeser
voler acceptar l’encàrrec
que t’ha amollat ta
muller)
MARIANET.- ¿Del càrrec o de la vida?
(Perque estic fins als
cigrons
d’aguantar esta “embestida”
per pegar-ne dos
sacsons)
CRISTÒFOL.- Que passe vosté bon dia
volgut senyor
president
MARIANET.- (Ves a cagar a la via
i te torques en
esment)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada