28 de desembre del 2012
Oración en las dominicas
Hoy en día la pregunta que más nos realizamos es la de "¿para qué sirve?" y no solo cuando tenemos delante alguna cosa, sinó que también nos lo preguntamos de las personas, o de algunas almenos, como por ejemplo las monjas de clausura. Seamos sinceros, quien no se haya preguntado alguna vez para qué sirven las monjas de clausura que tire la primera piedra.
Mi respuesta no será que no deberíamos preguntarnos de cualquier persona para qué sirve, ni siquiera si se trata de monjas de clausura, sinó que afirmo y pienso que las monjas de clausura "sirven" para muchas cosas, y todas positivas. Y lo digo por diversas experiencias, aunque me gustaría hablar de una en concreto.
Desde hace un tiempo, grupos de matrimonios de Torrent y comarca, nos acercamos con nuestros hijos a celebrar una oración junto con las dominicas del Convento de l'Alter en la época de Navidad. Se trata de una sencilla celebración en la que las familias y las religiosas oramos juntos. La oración finaliza haciendo un intercambio de símbolos entre las familias y las monjas. Cada familia se compromete a rezar por una de ellas y cada una de ellas se compromete a rezar por cada una de las familias asignadas. Claro, las familias salimos ganando en este intercambio, al fin y al cabo, las monjas "sirven" para rezar, ese es su "trabajo".
A buena parte de la sociedad le puede parecer un gesto anacrónico o inservible ya que estamos hablando de la utilidad de las cosas y las personas, pero curiosamente a esta celebración cada año acudimos más y más familias. y si la audiencia es cada año más numerosa, sin duda una de las razones es precísamente porque la oraciones de estas dominicas "sirven" para mucho.
La utilidad de sus oraciones está en la ayuda, en la acogida, en la comprensión, en la escucha, en la sonrisa, en la humildad, en la sencillez, en la transformación de nuestras vidas y en tantas otras experiencias que cada uno de nosotros podría compartir. Sé que para muchos es difícil de comprender, como para mí es dificil de explicar, pero quería dejar constancia de la "utilidad" de estas personas que si bien viven apartadas de la sociedad que nos ha tocado vivir, estan más próximas a nosotros que muchas otras personas que comparten nuestro mismo espacio.
24 de desembre del 2012
Bon Nadal 2012
Ara que vivim baix
cels enfosquits
baix desànims que
buiden les mirades
i tantes famílies
desangelades
patixen uns moments
rebordonits
Ara és el temps de
viure la primícia
temps d’acollir dins
nostre l’esperança
deixar-se amerar per
la benaurança
perque renaix hui la
bona notícia
És el dia de l’estrela
ancestral
de la llum que anuncia
l’encarnació
Deixem-nos voler per
la salvació
que lliura Deu, esta
nit de Nadal
6 de novembre del 2012
Per l'horta
Alboraya. Novembre de 2012. Fotografia: M.A. Gascon |
Entre rajoles i atabons encara és possible vore un solc de verdor
Finestres (novembre)
Segòvia. Novembre de 2012. Fotografia de M.A. Gascon |
Les finestres mostren una mirada a l'exterior encara que no totes tenen la mateixa mirada
11 d’octubre del 2012
Espolsar la bandera
Definitivament està de moda espolsar la bandera pròpia en la cara del contrari. Esta moda consistix en actuar exactament igual com el comportament que es vol criticar, encara que no pensem que és una contradicció, perque es fa en nom de la democràcia, i fins i tot, de la pluralitat. I clar, darrere de la democràcia i la pluralitat estan els més jóvens, que trauen les banderes a onejar, o com estem comentant, a espolsar-les davant de la cara del que espolsa una bandera diferent. En la meua opinió és justetament per eixe us espolsador, pel que una bandera deixa de tindre sentit, perque, si ho pensem be, el sentit íntim d'una bandera és el d'identificar a la persona, associació, país, nació, estat, equip o ideologia que està darrere. I espolsar-la damunt d'algú ni té sentit, ni és demostratiu de massa educació.
Això no vol dir que siga un desapegat de les banderes. Tinc unes quantes per a identificar-me, segons en l'àmbit a on me menege. Tinc la del meu país, la del meu equip, la de la meua ideologia, fins i tot, la de la meua familia, encara que hui en dia, la meua bandera no oneja en cap màstil.
La meua bandera és la dels discapacitats que no cobren les ajudes, la dels empresaris que estan pendents més de dos anys esperant cobrar les subvencions promeses, la dels advocats que no cobren per treballar per a l'estat en la justícia gratuïta, la de les families que han perdut sa casa, la de les families que tenen dificultats per a comprar menjar, la dels estudiants que no poden pagar la seua matrícula universitària, la dels jóvens que han d'eixir del seu país perque ací no tenen oportunitats, la dels malalts que ara han de repagar els medicaments, la dels funcionaris que estan perdent poder adquisitiu des de fa anys, la dels jubilats que realment cobren menys en passar el temps, la de tanta i tanta gent que està pagant les males decissions d'una minoria que, o viu d'esquenes a la realitat o ha optat per espolsar la bandera en la cara del contrari per a que no pensem en que la nostra autèntica senyera és la gent, les persones, les que tenim al costat i les que mai coneixerem, perque els valors humans estan molt per damunt de les banderes, i més, de les que servixen per a espolsar les pròpies incapacitats.
Això no vol dir que siga un desapegat de les banderes. Tinc unes quantes per a identificar-me, segons en l'àmbit a on me menege. Tinc la del meu país, la del meu equip, la de la meua ideologia, fins i tot, la de la meua familia, encara que hui en dia, la meua bandera no oneja en cap màstil.
La meua bandera és la dels discapacitats que no cobren les ajudes, la dels empresaris que estan pendents més de dos anys esperant cobrar les subvencions promeses, la dels advocats que no cobren per treballar per a l'estat en la justícia gratuïta, la de les families que han perdut sa casa, la de les families que tenen dificultats per a comprar menjar, la dels estudiants que no poden pagar la seua matrícula universitària, la dels jóvens que han d'eixir del seu país perque ací no tenen oportunitats, la dels malalts que ara han de repagar els medicaments, la dels funcionaris que estan perdent poder adquisitiu des de fa anys, la dels jubilats que realment cobren menys en passar el temps, la de tanta i tanta gent que està pagant les males decissions d'una minoria que, o viu d'esquenes a la realitat o ha optat per espolsar la bandera en la cara del contrari per a que no pensem en que la nostra autèntica senyera és la gent, les persones, les que tenim al costat i les que mai coneixerem, perque els valors humans estan molt per damunt de les banderes, i més, de les que servixen per a espolsar les pròpies incapacitats.
26 de setembre del 2012
Cap a l'eixida
25 de setembre del 2012
El mur
(Aliaguilla. La Mancha) |
Moltes vegades en la vida te trobes un mur davant. Un mur que intenta parar d'arrel els ensomis. Pero sempre hi ha una manera de véncer el mur i poder continuar vivint
24 de setembre del 2012
Els colors de la ciutat
(Barri del Carme. Valéncia Ciutat) |
La ciutat es presenta en moltes ocasions pinzellada de gris, encara que no sempre, algunes vegades els colors esclaten, només cal obrir els ulls per a observar-los.
22 de setembre del 2012
Perspectives
(Pl. Mayor. Almagro. La Mancha) |
Cada finestra, cada mirada és una perspectiva, un motiu per a conéixer un món diferent i, si no es considera, distant, enriquir-se personalment
Cada ventana, cada mirada es una perspectiva, un motivo para conocer un mundo diferente y, si no se considera distante, enriquecerse personalmente
20 de setembre del 2012
Esperant
19 de setembre del 2012
Futur
El futur pot ser es presente núvol encara que sempre hauriem d'observar-lo des de una mirada d'esperança
18 de setembre del 2012
A boqueta nit
17 de setembre del 2012
Un drac en un racó de la ciutat
Un drac en un racó de la ciutat. Podem trobar-lo si sabem mirar, si deixem de conduir-nos sempre per les presses i les preocupacions. Tot està a l'abast dels nostres ulls
16 de setembre del 2012
La llum de les taronges
El sol és el mateix per a tota la Terra, encara que la la seua llum no allumena igual per tot arreu. Pot ser les taronges no tinguen llum pròpia pero el reflex del sol allumena la nostra terra com en cap atre lloc
Quan la ciutat es deixa passejar
A vegades la ciutat es deixa passejar i és en eixos instants quan descobrix la seua ànima als ulls que saben mirar per damunt de la rutina
13 de setembre del 2012
Primavera d'hivern
D'ací pocs dies arribarà la primavera d'hivern. La caiguda de les fulles anunciarà menys hores de llum, encara que sempre la llum pot donar-nos instants per a permanéixer en la memòria per sempre.
12 de setembre del 2012
Carretó de treball
Hui els carretons estan aparcats per la falta de treball. Aparcats i buits encara que no hem de perdre l'esperança, sempre queden flors en les finestres
Puerta alcarreña
Etiquetes de comentaris:
Fotografies,
portes
11 de setembre del 2012
¿Qué és una falla?
Falla Castielfabib de l'artiste Miguel Arraiz i lema: Tinc nostàlgia del futur |
Una falla es planta per una comissió en un encreuament de carrers o plaça per a acabar reduint-la a cendra després de prendre-li fòc.
10 de setembre del 2012
Palauet Giner Cortina
Abans per a anar al Cap i Casal era inevitable agarrar la carretera que passa per davant d'este palauet que sempre m'havia cridat l'atenció, encara que no coneguera res d'esta singular construcció. Això sí, sempre em preguntava perqué aquell estat d'abandó.
Des de fa uns quants anys, l'autovia per Picanya ha fet que, en els meus desplaçaments no passa pràcticament mai per davant del Palauet Giner-Cortina, que aixina es coneix la construcció que tenim en la fotografia i, com es pot comprovar en la fotografia, l'estat d'abandó ha continuat i empijorat més encara.
El cas és que, per a la meua filla major, fon un descobriment passar per allí, mai l'havia vist i va exclamar:
- ¡Ala! ¿això qué és?
- És el palauet Cortina. Li contestí.
- És bonic... pero és una llàstima que estiga aixina.
- Sí, és una llàstima.
- ¿I ningú fa res per a que no estiga en terra?
- Hi ha gent que es preocupa, pero les administracions no li fan cas.
Continuàrem avant i pensí que, dins de la tristor de la situació del palauet havia tingut una alegria, la meua filla pensava que era una llàstima deixar perdre una construcció com la d'este palauet. Havia manifestat la seua preocupació pel patrimoni de manera natural. I pensí, no tot està perdut.
4 de setembre del 2012
Caminants
Caminem baix un cel obertament blau junt a uns arbres que escolten les nostres confidències al ritme que marca la cadència del vent
27 d’agost del 2012
El dia s'amaga per allí
22 de juny del 2012
Casualitats en 15 dies
Han passat exactament 15 dies des de que vaig penjar la meua anterior nota. I en estos 15 dies en el meu barri han posat bancs nous en la replaceta, han pintat el tobogan i als de "l'herbolari" que perfumava el carrer li ho han posat més difícil (no donaré més senyes que sinó se sabrà tot).
Al remat vaig a pensar que pagar l'IBI no està mal de tot, encara que segurament tot siguen casualitats d'estos 15 dies. En tot cas, per si les casualitats no existiren, vaig a escriure algunes idees en major asiduitat a vore si en pocs dies les circumstàncies se donen també favorablement.
Al remat vaig a pensar que pagar l'IBI no està mal de tot, encara que segurament tot siguen casualitats d'estos 15 dies. En tot cas, per si les casualitats no existiren, vaig a escriure algunes idees en major asiduitat a vore si en pocs dies les circumstàncies se donen també favorablement.
7 de juny del 2012
El Meu Regne Per Un IBI
Als torrentins ens han arribat els rebuts de l'IBI. En el meu cas tinc una vivenda d'uns 120 metres quadrats (ne som 5 de familia) que té més de 30 anys de construcció. Em toca pagar vora 500 euros de contribució perque el valor cadastral d'eixos 120 metres és de 123.000 euros, un valor cadastral incrementat per l'administració per a que les nostres vivendes tingueren un valor més alt i els bancs puguen donar-nos crèdits més quantiosos o els preus de venda foren més importants de manera que tots en el barri som més rics.
Per això, estic molt gustós de pagar la meua contribució, no només perque tinc una vivenda tan bé valorada sinó perque tinc conciència ciutadana i entenc que l'administració necessita ingressos per a fer inversions. I en el meu barri les fa. Com a mostra vos diré que tenim un tobogán, sí, un tobogan per als nanos de tot el barri (no és massa, pero menys hi ha en atres barris), una gran zona verda pròxima com és el barranc, zones d'esplai per als veïns que són les moltes terrases dels molts bars, zones de consum lliure de cannabis de diferents varietats que donen un aroma peculiar als nostres carrers (de consum i de compra perque tots els veïns sabem a on estan els punts de venda), espais per als més majors en algún que atre banc desvencillat i uns fanals grans que donen molta llum per la nit (i alguna vegada de dia), que això sí, ens han llevat un bon grapat de llocs d'aparcaments.
Saber que totes estes inversions les paguen pel meu IBI m'ompli d'orgull i satisfacció i més encara quan sé que més enllà del meu barri, gràcies a les aportacions de tots els veïns, l'Ajuntament pot pagar la llum per les nits del cartell del futur hospital eixe que faran molt pronte en el Toll-l'Alberca, ha pagat l'estudi de construcció del CEIP nº 10 que no tardarà en ser una realitat, paga la propaganda institucional, paga la ràdio municipal que és lider d'audiència, paga un bon sou a la Cap de Premsa de l'Ajuntament per a que faça les fotos més agraïdes de l'alcaldessa i les notes de premsa millor redactades de tota la comarca, servix per a mantindre un vice-secretari i un vice-interventor molt necessaris per al poble perque el secretari i l'interventor estan desbordats de faena, o han pogut donar debades a entitats privades solars de tot el poble per a que puguen construir una Universitat sancera.
I per tot això, i molt més, no m'importa que de l'any passat a este, el rebut de l'IBI haja apujat més d'un 8% i el meu poder adquisitiu haja baixat per l'increment de l'IRPF i l'IPC sense que la nòmina s'incremente pràcticament. No m'importa.De veres, que no m'importa, perque el meu barri és encantador i Torrent està preciós. Només m'agradaria dir-li al benvolgut Ajuntament que si això, el pròxim any, podien posar un atre tobogan. Si cal, que apugen l'IBI no un 8% sinó un 10%, que ho facen, perque per eixe tobogan, els veïns fariem l'esforç.
¡¡Vixca Torrent i vixca l'IBI!!
Per això, estic molt gustós de pagar la meua contribució, no només perque tinc una vivenda tan bé valorada sinó perque tinc conciència ciutadana i entenc que l'administració necessita ingressos per a fer inversions. I en el meu barri les fa. Com a mostra vos diré que tenim un tobogán, sí, un tobogan per als nanos de tot el barri (no és massa, pero menys hi ha en atres barris), una gran zona verda pròxima com és el barranc, zones d'esplai per als veïns que són les moltes terrases dels molts bars, zones de consum lliure de cannabis de diferents varietats que donen un aroma peculiar als nostres carrers (de consum i de compra perque tots els veïns sabem a on estan els punts de venda), espais per als més majors en algún que atre banc desvencillat i uns fanals grans que donen molta llum per la nit (i alguna vegada de dia), que això sí, ens han llevat un bon grapat de llocs d'aparcaments.
Saber que totes estes inversions les paguen pel meu IBI m'ompli d'orgull i satisfacció i més encara quan sé que més enllà del meu barri, gràcies a les aportacions de tots els veïns, l'Ajuntament pot pagar la llum per les nits del cartell del futur hospital eixe que faran molt pronte en el Toll-l'Alberca, ha pagat l'estudi de construcció del CEIP nº 10 que no tardarà en ser una realitat, paga la propaganda institucional, paga la ràdio municipal que és lider d'audiència, paga un bon sou a la Cap de Premsa de l'Ajuntament per a que faça les fotos més agraïdes de l'alcaldessa i les notes de premsa millor redactades de tota la comarca, servix per a mantindre un vice-secretari i un vice-interventor molt necessaris per al poble perque el secretari i l'interventor estan desbordats de faena, o han pogut donar debades a entitats privades solars de tot el poble per a que puguen construir una Universitat sancera.
I per tot això, i molt més, no m'importa que de l'any passat a este, el rebut de l'IBI haja apujat més d'un 8% i el meu poder adquisitiu haja baixat per l'increment de l'IRPF i l'IPC sense que la nòmina s'incremente pràcticament. No m'importa.De veres, que no m'importa, perque el meu barri és encantador i Torrent està preciós. Només m'agradaria dir-li al benvolgut Ajuntament que si això, el pròxim any, podien posar un atre tobogan. Si cal, que apugen l'IBI no un 8% sinó un 10%, que ho facen, perque per eixe tobogan, els veïns fariem l'esforç.
¡¡Vixca Torrent i vixca l'IBI!!
2 de maig del 2012
El burgo de Marianet (II)
ESCENA
II
A l'entrada de la barraca La Moncloa
(Entra
Cristòfol l’alfarraser)
CRISTÒFOL.- ¿Com va senyor president?
MARIANET.- ¿Com ha d’anar? Marejat
puix no em lleve de la
ment
cap problema reclamat
CRISTÒFOL.- Puix no duc bones notícies
de més enllà del
barranc
MARIANET.- ¡Recaram! tot són brutícies
i ganes de fer retranc
Conta’m, que d’això tu
saps,
eixa novetat que dus
CRISTÒFOL.- ¿T’en recordes d’eixos naps
que teniem en desús?
MARIANET.- Ara no els tinc en la ment
pero digues qué ha
passat
CRISTÒFOL.- Resulta que Evo el Valent
el camp de naps ha
expropiat
MARIANET.- ¡Mecaguen la repanocha
en estos expropiadors!
Primer Cristina la “Rocha”
i en cabant, els
seguidors
¡Alguna cosa hem de
fer
per a este expoli
parar!
CRISTÒFOL.- Només sóc l’alfarraser
tu saps en qui has de
parlar
MARIANET.- Eixa por és la que tinc
d’haver de posar en
dansa,
i d’això
sempre em previnc,
a la Señà Esperansa
CRISTÒFOL.- Tu pots tindre tremolor
pero si vols la
collita
tindre-la com un
tresor
siga dòna o “señorita”
has de cridar-la en
primor
MARIANET.- Només vore-la m’enfita
perque se creu
superior
mes caldrà tindre una
cita
CRISTÒFOL.- Puix me torne al meu reconte
Que lo dels naps
expropiats
se solucione ben
pronte
sens tornar-nos
engaviats
MARIANET.- Si fora només això
estaría ben content
i una gran satisfacció
ser el vostre
president
CRISTÒFOL.- Són les coses que té el càrrec
(Això és per manifeser
voler acceptar l’encàrrec
que t’ha amollat ta
muller)
MARIANET.- ¿Del càrrec o de la vida?
(Perque estic fins als
cigrons
d’aguantar esta “embestida”
per pegar-ne dos
sacsons)
CRISTÒFOL.- Que passe vosté bon dia
volgut senyor
president
MARIANET.- (Ves a cagar a la via
i te torques en
esment)
1 de maig del 2012
El burgo de Marianet (Escenes I i II)
EL BURGO DE MARIANET
ó
RETALLAR BÉ DONA EMPACHO
per
TÒFOL ASENSI I PARADELA
Any de Nostre Senyor de
2012
(En el primer dia del més
de Maria-net)
Escrita en vers i en una
miqueta de mala llet per
UNA MUSA
més bruta que Tacó
Explicasió a manera
d'advertència
Este plagi-sainet, escrit a
ploma alçada sense més pretensions que amollar un grapat de
burrades, té com a escenari un “burgo” de barraquetes vingudes a
menys que es troben a la vora d'un precipici conegut com el Barranc
dels Deutes. No farem presentació dels personages que apareixen en
esta surrealista representació perque a hores d'ara ni l'autor ni la
musa poden fer-se una idea dels qui poden anar apareguent. Això sí,
l'acció comença en la barraqueta de Marianet de malnom el Porrito,
coneguda com La Moncloa, a on viu en la seua muller. I sense
més preàmbul passem a conéixer els fets que envolten este “burgo”
de barraquetes a la vora d'un barranc.
ESCENA PRIMERA.
(Marianet el Porrito a la
porta de sa barraqueta)
(Soliloqui per a mamprendre
este plagi-sainet)
MARIANET.- Ma muller
sempre ha volgut
que arribara a president
pa collir millor
forment
i lluir un bon vellut
Pero a mi estos embolics
sempre m'han fet la
punyeta
que en deixar la
barraqueta
tots a mirar-se els
melics
demanant sense templança
totes les badoqueries
i per a estes moneries
lo cap a mi no m'alcança
Mes tots els hòmens
sabem,
pel sabut dit popular:
si ta muller vols palpar
obeir a tot deguem
ajocar-se al seu desig
cal que li fem cas en
tot
perque sinó el seu
parot
no te'l posen en lo mig
Per això estic ací
presidint les
barraquetes
per a menjar bajoquetes
quan li entre fam al
rossí
Pero el no estar
famolenc
a canvi de presidir,
no me dona cap respir
i me deixa terbolenc
Tots venen a demanar
a contar-me els seus
milacres
com si foren els més
sacres
des de l'horta al
safranar
A mi en tantes peticions
em deixen lo cap badat
i no puc tindre calfat
el virot en condicions
De manera que buscant
com arrimar el caduf
s'ha quedat tot en un
bluf
i el fel me van
retallant
Ara estic aci a l'espera
que vinga el manifeser
de Tòfol l'alfarraser
d'aguiletes conseller
a vore si en la marjal
trobàvem algun tancat
algun motor enreixat
per a poder... reformar
ESCENA
II
A l'entrada de la barraca La Moncloa
(Entra
Cristòfol l’alfarraser)
CRISTÒFOL.- ¿Com va senyor president?
MARIANET.- ¿Com ha d’anar? Marejat
puix no em lleve de la
ment
cap problema reclamat
CRISTÒFOL.- Puix no duc bones notícies
de més enllà del
barranc
MARIANET.- ¡Recaram! tot són brutícies
i ganes de fer retranc
Conta’m, que d’això tu
saps,
eixa novetat que dus
CRISTÒFOL.- ¿T’en recordes d’eixos naps
que teniem en desús?
MARIANET.- Ara no els tinc en la ment
pero digues qué ha
passat
CRISTÒFOL.- Resulta que Evo el Valent
el camp de naps ha
expropiat
MARIANET.- ¡Mecaguen la repanocha
en estos expropiadors!
Primer Cristina la “Rocha”
i en cabant, els
seguidors
¡Alguna cosa hem de
fer
per a este expoli
parar!
CRISTÒFOL.- Només sóc l’alfarraser
tu saps en qui has de
parlar
MARIANET.- Eixa por és la que tinc
d’haver de posar en
dansa,
i d’això
sempre em previnc,
a la Señà Esperansa
CRISTÒFOL.- Tu pots tindre tremolor
pero si vols la
collita
tindre-la com un
tresor
siga dòna o “señorita”
has de cridar-la en
primor
MARIANET.- Només vore-la m’enfita
perque se creu
superior
mes caldrà tindre una
cita
CRISTÒFOL.- Puix me torne al meu reconte
Que lo dels naps
expropiats
se solucione ben
pronte
sens tornar-nos
engaviats
MARIANET.- Si fora només això
estaría ben content
i una gran satisfacció
ser el vostre
president
CRISTÒFOL.- Són les coses que té el càrrec
(Això és per manifeser
voler acceptar l’encàrrec
que t’ha amollat ta
muller)
MARIANET.- ¿Del càrrec o de la vida?
(Perque estic fins als
cigrons
d’aguantar esta “embestida”
per pegar-ne dos
sacsons)
CRISTÒFOL.- Que passe vosté bon dia
volgut senyor
president
MARIANET.- (Ves a cagar a la via
i te torques en
esment)
Etiquetes de comentaris:
El burgo de Marianet
Subscriure's a:
Missatges (Atom)