Me preocupa sinceramente que los hechos nos conduzcan hacia una fractura social. Y los hechos acontecidos en los últimos días en Valencia son lo suficientemente graves como para que todas las partes reflexionen y busquen cauces para reconducir la situación.
Los ciudadanos debemos desterrar cualquier muestra de violencia en nuestras manifestaciones públicas y convocarlas cumpliendo todos los requisitos que nos exige la ley, intentado al mismo tiempo no perjudicar los intereses de otros ciudadanos que no esten de acuerdo con nuestras posturas.
En este sentido, no está de más recordar, que la Constitución reconoce el derecho pacífico de concentración y manifestación sin necesidad de autorización por parte de quien ejerza la autoridad en este tema. Viene reflejado en el artículo 21. Y conviene recordarlo porque parece que no se sepa. Simplemente hay que comunicarlo previamente y solo se podría prohibir si se entiende que pueden existir razones fundadas de alteración del orden público. En ningún caso ni una concentración, ni una manifestación necesitan de una autorización previa.
Dicho esto, por el lado de las autoridades, convendría que se bajaran del coche público y de sus torres de marfil instaladas en las diferentes administraciones públicas y almenos intentaran comprender la situación de los ciudadanos que se manifiestan y se concentran reivindacando sus derechos. Tengo la sensación fundada, que al amparo de su sustancioso sueldo público y rodeados de personas cuyo sentido crítico de la realidad se ha ahogado en las exigencias de la partitocracia, se encuentran desconectados de la sociedad que gobiernan.
En ningún caso, 8 horas de cargas policiales deberían ser consideradas como una respuesta proporcionada. Son 8 horas de cargas y persecuciones por diferentes zonas de la ciudad de Valencia. No una carga en un punto determinado y como respuesta a una desobediencia o una actitud violenta. 8 horas forman parte de una clara estrategia que busca unos determinados objetivos. Y si no es así es que los policias han actuado por su cuenta y riesgo, algo que en un estado democrático debería estar controlado, investigado y depurado.
En ningún caso, unos ciudadanos manifestandose o concentrándose, pueden ser el enemigo. Ni siquiera me vale como eufemismo o exceso verbal. Porque esa expresión se dió en una rueda de prensa y la comparecencia se pudo preparar sin ningún problema o presión.
En ningú caso, los medios de comunicación deberían intentar justificar ni las acciones violentas ni la respuesta desproporcionada de la policia. Unos porque estan a favor de las reivindicaciones y otros porque intentan defender al partido que está en el gobierno. Resultan patéticas algunas portadas de hoy de algunos diarios. Patéticas y desesperanzadoras para quienes creemos que la fractura social no ayuda en nada a superar la difícil situación por la que atravesamos.
Me indigna que el President de la Generalitat Valenciana no mueva un dedo por parar las sucesivas cargas policiales, me indigna el silencio de la consellera d'educació porque demuestran que viven aislados de la realidad que vive su pueblo, o una parte del pueblo. Porque deberían tener en cuenta que, aunque les eligieron por amplia mayoría electoral, su deber es gobernar para todos, también para los que estan en contra de sus medidas. Y almenos preocuparse por sus reivindicaciones. Pero demuestran que en este caso no tienen ni una mínima preocupación.
Todos deberíamos reflexionar y encontrar salidas. Y naturalmente respuestas. Por mi lado, espero que no sigamos ahondando en la fractura social.
21 de febrer del 2012
16 de febrer del 2012
La meua veïna
La meua veïna és una pensionista que a les dolències pròpies de l'edat suma una malaltia crònica que li obliga a medicar-se i a tindre una sèrie de material mèdic en casa com poden ser les gases. Hui, quan ha tornat de l'ambulatori venia preocupada i m'ha comentat que el medicament més car, ha de pagar-lo sancer perque no entra per la seguretat social, igual que les gases. Ara ha de pagar-lo tot de la mateixa pensió. I no té possibilitat de genèric. La meua veïna estava apurada i preocupada, perque els seus medicaments són per a tota la vida i la pensió no dona per a més.
Ahir el President Fabra manifestà que "no habrá ni un solo recorte en los servicios de calidad de sanidad y educación"
Una vegada més, la realitat dels nostres representants i la realitat que patim les persones que els votem no és la mateixa, o almenys a mi no me la pareix.
Crec que en la democràcia, crec en la política, pero amics i amigues, des d'este dia, deixe de creure en estos polítics que diuen representar-nos perque en declaracions com estes, observant a lo que es dediquen en Les Corts Valencianes més preocupats de vestimentes que dels problemes que ens ofeguen i veent les normatives que aproven, he arribat a la conclusió que no podem tindre fe en ells i en elles.
Per a mi és llastimós arribar a esta conclusió, perque com dic, crec en la democràcia i en la política com a instrument d'actuar en la realitat. Per açò mateix pense que cal una regeneració, no de la política, sinó dels polítics. A mi, des del moment que nos preocupen i no saber observar qué preocupa a la societat, tampoc em representen. I ho dic pensant en la meua veïna i tantes veïnes com tenim tots que a cada dia que passa veuen com la seua calitat de vida va en regresió per culpa dels polítics que han fet una gestió immoral dels recursos públics.
Ahir el President Fabra manifestà que "no habrá ni un solo recorte en los servicios de calidad de sanidad y educación"
Una vegada més, la realitat dels nostres representants i la realitat que patim les persones que els votem no és la mateixa, o almenys a mi no me la pareix.
Crec que en la democràcia, crec en la política, pero amics i amigues, des d'este dia, deixe de creure en estos polítics que diuen representar-nos perque en declaracions com estes, observant a lo que es dediquen en Les Corts Valencianes més preocupats de vestimentes que dels problemes que ens ofeguen i veent les normatives que aproven, he arribat a la conclusió que no podem tindre fe en ells i en elles.
Per a mi és llastimós arribar a esta conclusió, perque com dic, crec en la democràcia i en la política com a instrument d'actuar en la realitat. Per açò mateix pense que cal una regeneració, no de la política, sinó dels polítics. A mi, des del moment que nos preocupen i no saber observar qué preocupa a la societat, tampoc em representen. I ho dic pensant en la meua veïna i tantes veïnes com tenim tots que a cada dia que passa veuen com la seua calitat de vida va en regresió per culpa dels polítics que han fet una gestió immoral dels recursos públics.
15 de febrer del 2012
¿Quin és l'argument per a tornar les competències?
Els meges valencians s'han despenjat demanant que la Comunitat Valenciana torne a l'estat central les competències en sanitat. L'argument que han aportat, o almenys el que he pogut llegir, és que els gestors polítics han balafiat els recursos i no són han segut eficients.
Si fem cas d'este argument, hauriem de tornar totes les competències a l'estat central o perqué no, lliurar-les a Bruseles. Pero totes, les autonòmiques, provincials i municipals, perque malauradament són pocs els gestors que no han malbarat els diners públics o han tingut una gestió eficient des del punt de vista econòmic o social. I si l'objectiu és trobar un gestor eficient igual donaria que eixe gestor estiguera ací, en Madrid o en Bruseles. Pero, ¿qui garantix que eixe gestor seria realment eficient? ¿el no ser valencià el faria més eficaç?
Sincerament, si l'argument per a tornar les competències és que els gestors han segut ineficients pensant que eixa és la solució, és realment voler fugir del problema. És cert que els gestors polítics, que el Consell ha conduit la sanitat a la situació de degradació en la que es troba, pero precíssament per això, els valencians i valencianes hauriem d'encarar el problema i no voler que el "papà estat" ho solucione. Els valencians no som un poble d'adolescents perduts en l'incertidumbre, som un poble madur que, en primer lloc, hem de demanar responsabilitats als que han conduit la sanitat a la seua situació. Eixa hauria de ser la primera reacció, també la dels professionals sanitaris. I demanar responsabilitats és demanar explicacions, dimissions i si cal, inhabilitacions per a eixercir càrrecs públics. Això a banda de les votacions quan arriben, l'autèntic instrument de participació ciutadana en la presa de decissions públiques.
Si hi ha més arguments, podriem parlar del debat teòric i pràctic de qué resulta més eficient en una administració pública, si acostar el centre de decissió al ciutadà provocant la seua participació o prendre les decissions des d'una instància central. Podriem parlar dels beneficis o dèficits de cada opció. Pero, el debat no s'ha plantejat en eixe sentit. Encara que serien qüestions a raonar si poguerem tindre un debat en profunditat d'este tema.
Si fem cas d'este argument, hauriem de tornar totes les competències a l'estat central o perqué no, lliurar-les a Bruseles. Pero totes, les autonòmiques, provincials i municipals, perque malauradament són pocs els gestors que no han malbarat els diners públics o han tingut una gestió eficient des del punt de vista econòmic o social. I si l'objectiu és trobar un gestor eficient igual donaria que eixe gestor estiguera ací, en Madrid o en Bruseles. Pero, ¿qui garantix que eixe gestor seria realment eficient? ¿el no ser valencià el faria més eficaç?
Sincerament, si l'argument per a tornar les competències és que els gestors han segut ineficients pensant que eixa és la solució, és realment voler fugir del problema. És cert que els gestors polítics, que el Consell ha conduit la sanitat a la situació de degradació en la que es troba, pero precíssament per això, els valencians i valencianes hauriem d'encarar el problema i no voler que el "papà estat" ho solucione. Els valencians no som un poble d'adolescents perduts en l'incertidumbre, som un poble madur que, en primer lloc, hem de demanar responsabilitats als que han conduit la sanitat a la seua situació. Eixa hauria de ser la primera reacció, també la dels professionals sanitaris. I demanar responsabilitats és demanar explicacions, dimissions i si cal, inhabilitacions per a eixercir càrrecs públics. Això a banda de les votacions quan arriben, l'autèntic instrument de participació ciutadana en la presa de decissions públiques.
Si hi ha més arguments, podriem parlar del debat teòric i pràctic de qué resulta més eficient en una administració pública, si acostar el centre de decissió al ciutadà provocant la seua participació o prendre les decissions des d'una instància central. Podriem parlar dels beneficis o dèficits de cada opció. Pero, el debat no s'ha plantejat en eixe sentit. Encara que serien qüestions a raonar si poguerem tindre un debat en profunditat d'este tema.
13 de febrer del 2012
Clientelisme polític
Per a tindre una democràcia més efectiva, els votants haurien de plantejar-se diferents qüestions, una és el clientelisme polítics dels partits. I no parle d'u en concret, sinó de tots. Assessors, colocats, dietes, fundacions,... Moltes d'estes persones realment treballen per als partits i els paguem entre tots. I, en tot cas, quan el partit que els ha colocat necessita dels seus servicis, ho deixen tot per a seguir les indicacions, siga anar a un miting, siga rodejar al líder en un acte determinat.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/02/12/valencia/1329077778_525890.html
L'enllaç anterior és només un eixemple, pero hi ha molts. Per cert, que em fa "gràcia" vore com després de retallar el salari com a mostra d'austeritat, es continua cobrant 55.000 euros a l'any. En la meua opinió, acabar en este clientelisme també ajudaria, i molt, al mercat laboral, encara que en primer terme pujara l'index de desocupació.
7 de febrer del 2012
Millorar l'Exposició
Torne a escriure de falles després de molt de temps sense fer-ho. I ho faig per a intentar aportar una reflexió per a les falles de Torrent. En concret per l'Exposició del Ninot.
El Museu Comarcal de l'Horta em pareix un espai cultural magnífic, pero no és el lloc per a fer l'exposició del Ninot. De fet, hui trobavem els ninots en tres llocs diferents dins del museu. Els fallers de Torrent hem de saber valorar l'importància d'esta exposició i reclamar una ubicació més adequada. A major valoració més capacitat de fer possible que les nostres falles siguen una festa reconeguda i turísticament vendible com es pretén.
En la meua opinió pense que hem de repensar el concurs. I en este sentit, marcar unes mides màximes seria determinant. Segur que totes les comissions tenen la millor voluntat quan duen els seus ninots, pero hi ha molta desproporció de tamanys i esta desproporció no favorix la visitabilitat de l'exposició.
Per atra banda, es podria editar una guia on aparegueren les comissions, els artistes, les diferents categories, una explicació dels motius històrics i actuals. Tampoc caldrien grans despeses. Una guia senzilla seria suficient, encara que molt interessant per a millorar esta exposició.
Per últim, caldria plantejar-se, si forem capaços d'establir una estratègia de millora i difusió de l'exposició, si no seria possible fer us de la votació popular per a triar el ninot indultat, encara que es mantinguera el jurat per a elegir els millors ninots per secció. Encara que, com dic, açò només ho veig possible si l'exposició entra en una dinàmica diferent.
Esta és només una opinió, una aproximació a com es podria plantejar l'exposició del ninot des d'una voluntat d'aportar idees per al debat i la millora, i sense més pretensions que estes.
El Museu Comarcal de l'Horta em pareix un espai cultural magnífic, pero no és el lloc per a fer l'exposició del Ninot. De fet, hui trobavem els ninots en tres llocs diferents dins del museu. Els fallers de Torrent hem de saber valorar l'importància d'esta exposició i reclamar una ubicació més adequada. A major valoració més capacitat de fer possible que les nostres falles siguen una festa reconeguda i turísticament vendible com es pretén.
En la meua opinió pense que hem de repensar el concurs. I en este sentit, marcar unes mides màximes seria determinant. Segur que totes les comissions tenen la millor voluntat quan duen els seus ninots, pero hi ha molta desproporció de tamanys i esta desproporció no favorix la visitabilitat de l'exposició.
Per atra banda, es podria editar una guia on aparegueren les comissions, els artistes, les diferents categories, una explicació dels motius històrics i actuals. Tampoc caldrien grans despeses. Una guia senzilla seria suficient, encara que molt interessant per a millorar esta exposició.
Per últim, caldria plantejar-se, si forem capaços d'establir una estratègia de millora i difusió de l'exposició, si no seria possible fer us de la votació popular per a triar el ninot indultat, encara que es mantinguera el jurat per a elegir els millors ninots per secció. Encara que, com dic, açò només ho veig possible si l'exposició entra en una dinàmica diferent.
Esta és només una opinió, una aproximació a com es podria plantejar l'exposició del ninot des d'una voluntat d'aportar idees per al debat i la millora, i sense més pretensions que estes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)