La meua veïna

La meua veïna és una pensionista que a les dolències pròpies de l'edat suma una malaltia crònica que li obliga a medicar-se i a tindre una sèrie de material mèdic en casa com poden ser les gases. Hui, quan ha tornat de l'ambulatori venia preocupada i m'ha comentat que el medicament més car, ha de pagar-lo sancer perque no entra per la seguretat social, igual que les gases. Ara ha de pagar-lo tot de la mateixa pensió. I no té possibilitat de genèric. La meua veïna estava apurada i preocupada, perque els seus medicaments són per a tota la vida i la pensió no dona per a més.

Ahir el President Fabra manifestà que "no habrá ni un solo recorte en los servicios de calidad de sanidad y educación"

Una vegada més, la realitat dels nostres representants i la realitat que patim les persones que els votem no és la mateixa, o almenys a mi no me la pareix.

Crec que en la democràcia, crec en la política, pero amics i amigues, des d'este dia, deixe de creure en estos polítics que diuen representar-nos perque en declaracions com estes, observant a lo que es dediquen en Les Corts Valencianes més preocupats de vestimentes que dels problemes que ens ofeguen i veent les normatives que aproven, he arribat a la conclusió que no podem tindre fe en ells i en elles.

Per a mi és llastimós arribar a esta conclusió, perque com dic, crec en la democràcia i en la política com a instrument d'actuar en la realitat. Per açò mateix pense que cal una regeneració, no de la política, sinó dels polítics. A mi, des del moment que nos preocupen i no saber observar qué preocupa a la societat, tampoc em representen. I ho dic pensant en la meua veïna i tantes veïnes com tenim tots que a cada dia que passa veuen com la seua calitat de vida va en regresió per culpa dels polítics que han fet una gestió immoral dels recursos públics.