26 de setembre del 2012

Cap a l'eixida

Torrent (Valéncia)
Encara que el camí siga estret, cal caminar cap a l'eixida a on lluix més el sol

25 de setembre del 2012

El mur

(Aliaguilla. La Mancha)
Moltes vegades en la vida te trobes un mur davant. Un mur que intenta parar d'arrel els ensomis. Pero sempre hi ha una manera de véncer el mur i poder continuar vivint

24 de setembre del 2012

Els colors de la ciutat

(Barri del Carme. Valéncia Ciutat)
La ciutat es presenta en moltes ocasions pinzellada de gris, encara que no sempre, algunes vegades els colors esclaten, només cal obrir els ulls per a observar-los.

22 de setembre del 2012

Perspectives

(Pl. Mayor. Almagro. La Mancha)

Cada finestra, cada mirada és una perspectiva, un motiu per a conéixer un món diferent i, si no es considera, distant, enriquir-se personalment

Cada ventana, cada mirada es una perspectiva, un motivo para conocer un mundo diferente y, si no se considera distante, enriquecerse personalmente


20 de setembre del 2012

Esperant


Moltes vegades passem el temps esperant quimeres sense mirar la companyia que tenim al costat

19 de setembre del 2012

Futur


El futur pot ser es presente núvol encara que sempre hauriem d'observar-lo des de una mirada d'esperança

18 de setembre del 2012

A boqueta nit


A boqueta nit el cel va amagant-se entre la llum abresquillada que el sol deixa en el seu camí. 

17 de setembre del 2012

Un drac en un racó de la ciutat


Un drac en un racó de la ciutat. Podem trobar-lo si sabem mirar, si deixem de conduir-nos sempre per les presses i les preocupacions. Tot està a l'abast dels nostres ulls

16 de setembre del 2012

La llum de les taronges


El sol és el mateix per a tota la Terra, encara que la la seua llum no allumena igual per tot arreu. Pot ser les taronges no tinguen llum pròpia pero el reflex del sol allumena la nostra terra com en cap atre lloc

Quan la ciutat es deixa passejar


A vegades la ciutat es deixa passejar i és en eixos instants quan descobrix la seua ànima als ulls que saben mirar per damunt de la rutina

13 de setembre del 2012

Primavera d'hivern


D'ací pocs dies arribarà la primavera d'hivern. La caiguda de les fulles anunciarà menys hores de llum, encara que sempre la llum pot donar-nos instants per a permanéixer en la memòria per sempre.

12 de setembre del 2012

Carretó de treball


Hui els carretons estan aparcats per la falta de treball. Aparcats i buits encara que no hem de perdre l'esperança, sempre queden flors en les finestres

Puerta alcarreña


Una puerta cerrada en el presente aunque con solo mirarla nos habla abiertamente del pasado

11 de setembre del 2012

¿Qué és una falla?

Falla Castielfabib de l'artiste Miguel Arraiz i lema: Tinc nostàlgia del futur

Una falla es planta per una comissió en un encreuament de carrers o plaça per a acabar reduint-la a cendra després de prendre-li fòc.

10 de setembre del 2012

Palauet Giner Cortina






Abans per a anar al Cap i Casal era inevitable agarrar la carretera que passa per davant d'este palauet que sempre m'havia cridat l'atenció, encara que no coneguera res d'esta singular construcció. Això sí, sempre em preguntava perqué aquell estat d'abandó.

Des de fa uns quants anys, l'autovia per Picanya ha fet que, en els meus desplaçaments no passa pràcticament mai per davant del Palauet Giner-Cortina, que aixina es coneix la construcció que tenim en la fotografia i, com es pot comprovar en la fotografia, l'estat d'abandó ha continuat i empijorat més encara.

El cas és que, per a la meua filla major, fon un descobriment passar per allí, mai l'havia vist i va exclamar:

- ¡Ala! ¿això qué és?
- És el palauet Cortina. Li contestí.
- És bonic... pero és una llàstima que estiga aixina.
- Sí, és una llàstima.
- ¿I ningú fa res per a que no estiga en terra?
- Hi ha gent que es preocupa, pero les administracions no li fan cas.

Continuàrem avant i pensí que, dins de la tristor de la situació del palauet havia tingut una alegria, la meua filla pensava que era una llàstima deixar perdre una construcció com la d'este palauet. Havia manifestat la seua preocupació pel patrimoni de manera natural. I pensí, no tot està perdut.

4 de setembre del 2012

Caminants


Caminem baix un cel obertament blau junt a uns arbres que escolten les nostres confidències al ritme que marca la cadència del vent