Abans per a anar al Cap i Casal era inevitable agarrar la carretera que passa per davant d'este palauet que sempre m'havia cridat l'atenció, encara que no coneguera res d'esta singular construcció. Això sí, sempre em preguntava perqué aquell estat d'abandó.
Des de fa uns quants anys, l'autovia per Picanya ha fet que, en els meus desplaçaments no passa pràcticament mai per davant del Palauet Giner-Cortina, que aixina es coneix la construcció que tenim en la fotografia i, com es pot comprovar en la fotografia, l'estat d'abandó ha continuat i empijorat més encara.
El cas és que, per a la meua filla major, fon un descobriment passar per allí, mai l'havia vist i va exclamar:
- ¡Ala! ¿això qué és?
- És el palauet Cortina. Li contestí.
- És bonic... pero és una llàstima que estiga aixina.
- Sí, és una llàstima.
- ¿I ningú fa res per a que no estiga en terra?
- Hi ha gent que es preocupa, pero les administracions no li fan cas.
Continuàrem avant i pensí que, dins de la tristor de la situació del palauet havia tingut una alegria, la meua filla pensava que era una llàstima deixar perdre una construcció com la d'este palauet. Havia manifestat la seua preocupació pel patrimoni de manera natural. I pensí, no tot està perdut.