Molt s'ha criticat la cavalcada de les tres magues i el discurs de l'alcalde Ribó des del balcó de l'Ajuntament. Moltes crítiques han derivat cap a l'insult o el menyspreu cap a la figura i vestimenta de les magues, posant-li fàcil la defensa a l'alcalde tirant mà de l'argumentari antimascliste. Molts pocs, i menys encara des dels partits de l'oposició, s'han centrat en les justificacions de gens de trellat de la cavalcada i el discurs caduc i sectari de l'alcalde. És lícit preguntar-se si hi ha algú en casa de l'oposició en una mínima capacitat d'argumentar i plantejar crítiques en sentit.
L'oposició a Ribó necessita desbellugar-se de l'odi, deixar de llepar-se les ferides i autocompadir-se per a començar a pensar perque, sincerament, l'alcalde ho està posant prou fàcil, pero cal saber llegir i tindre una miqueta de creativitat.
Ribó ha justificat la seua presència en l'acte d'una societat privada com El Micalet i obrir el balcó de l'Ajuntament per a l'ocasió en que "l'alcalde ha de ser l'alcalde de tots" i "el temps de la censura ha passat". Més clar, aigua. Te'n vas a Lo Rat Penat i montes cavalcades per a tot l'any i com l'alcalde ha de ser alcalde de tots, tallaria els carrers per a estes provesons cíviques i obriria el balcó de l'Ajuntament sense cap problema. Ahí van tres idees, pero podrien ser més.
La primera, entre febrer i març dedicada a Bernat i Baldoví, musa dels llibrets. Desfilarien tots els personages dels seus sainets i els poetes festius. La normativa no seria cap problema, perque en época de l'autor no existia una normativa fixada i pel seu caràcter historiciste, seria aprovada. L'alcalde recitaria versos de Bernat i Baldoví i el president dels poetes festius reivindicaria la república... de les lletres.
La segona en maig, La Reina de Maig. Seria una reina només, pero ben vestida, segons manen els indumentaristes. L'animació a càrrec del grup de dances de Lo Rat. Ribó estaria en el seu ambient, reivindicant l'horta sense saber que el discurs de la Reina seria per a parlar de l'horta també, pero en la Senyera en la mà. I tots junts cridarien "Salvem la barraca"
La tercera seria en decembre, abans de la cerimònia dels Jocs Florals i estaria dedicada a la figura de la Regina. Els poetes guanyadors de cada any desfilarien pels carrers del Cap i Casal i des del balcó, els guanyadors de l'any anterior llegirien els seus versos. I com són llegits, tampoc tindrien cap problema normatiu. com no s'ha de publicar res...
La recepta és clara, menys odi i més creativitat, encara que sospite que haurem de continuar preguntant-nos si hi ha algú en casa de l'oposició
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada