21 de gener del 2016

Encés en flama nº 3: Consideracions dels cartells fallers



Com tot des de que el govern municipal de Valéncia Ciutat canvià de mans, la càrrega ideològica impregna les opinions al voltant de les decissions preses en el tema de les falles. Pareix una consigna clara. Les falles seran lo que vullguen els fallers pero sempre que pensen com el partit diu que cal pensar. I això ha tornat a passar quan s'ha presentat l'image de les falles del 2016. Hi ha una divisió pausible i cada vegada s'endenya més l'ambient. L'actuació partidista està creant un problema que només els fallers podem desactivar. I caldria que ho desactivàrem per a fruir de les falles com la festa que són. Per això m'agradaria descompondre una sèrie d'arguments que s'estan amprant:

Per fí arriba la modernitat a les falles vs. la modernitat no és tradició:

La modernitat no es deuria valorar en termens de bondat o maldat, sino en el valor afegit que puga aportar en quant a la progressió de la societat, en este cas, de les falles. Al mateix temps la modernitat no està oposta a la tradició. No són termens contradictoris. Per això no entenc els maximalismes de "Per fi arriba la modernitat a les falles" perque de manera implícita estan negant que les aportacions anteriors també tenien la seua positivitat. De la mateixa manera tampoc entenc la facció que nega la modernitat com a antítesis de la tradició. Les tradicions també evolucionen, i les falles són una bona mostra. Evolucionar no és matar la tradició, és adaptar-la, com tampoc cal evolucionar matant la tradició perque perdriem els arrels, i per tant, no tindria sentit anar a la UNESCO a demanar cap patrimoni immaterial. En el diàlec entre tradició i modernitat està el punt de trobada. En l'oposició d'uns contra atres, només arribarem a l'estancament de la festa.

Si no eres dissenyador no pots opinar vs. Puc opinar de tot perque sóc faller:

En defensa de la nova image s'està usant un argument, novament maximaliste, pel que si no eres dissenyador no pots opinar dels cartells. Este extrem sona a posar-se l'esparadrap abans de la ferida. Efectivament, una persona sense coneiximents de disseny no deuria opinar dels aspectes tècnics del cartell pero ¿Per qué una persona no dissenyadora no pot opinar de lo que li pareix l'image de les falles si realment eixa campanya va dirigida ad ell o ad ella? El cartell de falles, o la campanya d'image de les falles enguany, va drigida a tots, als dissenyadors i als no dissenyadors, i per tant, al contrari de lo que els dissenyadors pensen, l'opinió de més validea és la dels no dissenyadors, que són els que han d'interactuar en eixos cartells o eixa campanya. Realment la seua reacció és la que marcarà el grau d'èxit de dita campanya. 

Per contra, ser faller no et fa ser un sabut en tots els camps del coneiximent humà. Els fallers som persones, no superhòmens. De manera que això vol dir, que els fallers no podem sentar càtedra de tot, com puga ser en este cas de disseny, quan realment no tenim ni idea. Per molt que parega, l'image presentada no la pot dissenyar qualsevol, cal uns estudis i una capacitat creativa que la majoria no tenim. Pero sí podem dir quines sensacions nos transmitixen.

Si no entenem estes qüestions, estem perdent el trellat, tant els dissenyadors, com els que no ho som.

Les falles són una festa diversa i acollidora.

El principal perill que veig de tot este rebombori, astralejos i canyarets en els que les diferents faccions nos volen fer combregar, és que van contra l'autèntica essència de la festa de les falles: el seu esperit divers i acollidor. Les falles no tenen un pensament únic, ni són una realitat uniforme. Donen cabuda a persones que només busquen un punt de trobada fins a les que volen experimentar en qüestions d'art, des de poetes fins a amants de la gastronomia. No són un club tancat d'una determinada activitat, al contrari, caben pràcticament totes. I també, especialment, totes les ideologies,totes poden conviure dins d'un casal. No nos carreguem esta riquea. No acabem en esta diversitat. No cremem l'acollida fins a la cendra. O estarem les falles que tant volem.

Els fallers no som polítics. Els fallers no som sectaris. Els fallers som fallers. I en això està tot dit.


2 comentaris:

  1. Te hablo desde mi punto de vista, ante todo :)
    Ser diseñador no es nada fácil. Mucha gente piensa que este trabajo trata de añadir unas florecillas o unos colores. Piensan que el diseño es moderno, y de hecho, cuando no saben qué decir sobre qué les parece algo dicen que es, por ejemplo, “de diseño”: un aparador de diseño, un coche de diseño… whatever. Ser diseñador significa crear un nexo de unión entre el producto a vender y la persona, y además hacerlo bien. Pensar en su uso, en su mantenimiento, en cómo va a vivir rodeado (si va a la ciudad, como este caso, si va para casa, para la cocina…). El diseño es el pensamiento hecho visual, como decía Saul Bass.
    Un diseñador no es un artista, cuidado. Una obra de arte genera opinión, mientras que un diseño genera dinero. Un diseño va, la mayoría de casos, generado por la necesidad de VENDER algo; un tema que no es del todo necesario para el arte.

    Por todo esto, la idea general de un cartel es que llame la atención y comunique, y a poder ser hay que hacerlo bien. Los diseñadores tenemos el deber de hacer bien las cosas, un poco de instruir a la gente. No se trata de imponer gustos, sino de saber decir cuándo una cosa está bien y cuando no. Y lo sabemos, porque antes del resultado final, hemos hecho miles y miles de opciones. Para eso se nos contrata para ver qué es lo que no sirve. Tú no compras un diseño por su resultado, sino por todo todito lo que hay detrás: el trabajo, las horas, las ideas, todo lo eliminado. Saber qué hay que no hacer, y qué va a funcionar, cuesta muchos años de estudio y de experiencia, no todo el mundo por tocar el photoshop sabe diseñar.

    Entonces, desde el punto de vista del diseño, este cartel está muy bien resuelto. Tiene muchos puntos a su favor en el que la mayoría de la gente que le repugna no ha pensado y un diseñador sí. Es un cartel llamativo, que se va a identificar en seguida; es un cartel que junto al bullicio de la ciudad va a destacar sobremanera, y en seguida vas a saber que se trata de un cartel de fallas.
    Es un cartel con una historia muy bonita detrás, donde se ha elegido el tema de EL MONUMENTO FALLERO para desarrollar una idea sobre fallas: ni la típica fallera (hay fallera pero no es la que habíamos visto hasta ahora), ni el petardo, ni València la meua ciutat… Habla de la falla, de la madera, de los elementos indispensables de la fiesta, algo que pocos carteles habían peleado.
    Es un cartel bonito y muy bien acabado. Repito que no se trata de una obra de arte, se trata de un cartel, y la letra usada es así por una razón (la misma de antes): lo principal del cartel es la esencia y la imagen, no la letra. No hace falta una tipografía llena de curvas o de dibujitos. Eso no es diseñar.
    Es un cartel que intriga, que deja con ganas de saber más sobre fallas. Si viene alguien de fuera, buscará más sobre este cartel. El cartel ya no tiene el mismo uso ahora que tenemos internet y más cosas para comunicar.
    Es un cartel moderno, que en realidad si echas la vista atrás, sigue completamente la línea que hasta ahora tenían los carteles de fallas, que se iban simplificando y mejorando con el paso de los años. Las fallas, muy a pesar nuestro, deben continuar con los tiempos y no quedarse atrás. Es algo de lo que siempre me quejo: siempre, SIEMPRE, hay un ninot con las mamelles al aire o un ninot vestido de punkarra que representa a los modernos. No hija, no.

    Desde otro punto de vista se puede pensar lo que se quiera, pero el cartel es más que correcto. He oído que si el naranja es de Compromís… como si ese color no fuera el de Valencia o directamente el color al que siempre recurren los carteles de falla. Es una tontería como un templo. Y estaba claro que, saliera lo que saliera de aquí (ahora que por fin se hacen concursos de diseño como debe hacerse), iba a criticarse.

    ResponElimina