Encés en flama nº 0: ¿Per l'agenda de les falleres majors infantils ningú es tira les mans al cap?

(Encés en flama és des d'ara l'espai dins del blog per a parlar de falles)

El món de les falles no és alié a la crispació general de manera que, fins i tot, el lloc de celebració d'una assamblea de presidents és motiu per a la controvèrsia. Es monta un canyaret perque la bandera d'Espanya no està en un escenari. Hi ha un gran astraleig perque l'Himne no el canta Francisco. I alguns veuen un menyspreu a la Senyera en les dones que no volen dur la banda de fallera. No em pareix contraproduent que cada u defenga les seues posicions sempre que siga des d'una argumentació. Ni tampoc que la simbologia forme part del debat. Per a mi els símbols també són importants. Pero no he vist cap enuig, ni canyaret o astraleig per la confecció de l'agenda de les falleres majors i les corts d'honor infantils que per a mi són un desficaci monumental. És més, ni que algú ho haja plantejat com a necessari (Ni tan sols els progressistes que venen a canviar-ho tot).

Esta agenda de les falleres majors infantils, d'una comissió o d'una ciutat, i de les falleres de la cort d'honor infantil està basada en dos premises falses, baix el meu punt de vista: "És el meu any", la primera i "A més protocol, millor acte". Des d'estes premises es construix una agenda sobredimensionada i sobrecarregada que les falleres només poden complir des de l'esgotament i, al mateix temps, des de l'incompliment de la seua autèntica i més important ocupació: estudiar. En este sentit, si revisàrem la seua agenda des d'un criteri educatiu i no des de la voluntat de sobreexposició que patixen en favor d'una bonicor de dubtós arrel, voriem com molts dels actes són innecesaris o revisables almenys. I els seus horaris disbaratats moltes vegades.

Una agenda d'actes, digam-ne barroca, per a una fallera major infantil o per a una cort d'honor infantil no és sinònim més que d'un imprudent sentit de la festa com a escaparat i no com a experiència vital. Per a mi, este haria de ser una qüestió central en el debat faller quotidià pero curiosament no ocupa cap espai en l'opinió pública. Pensem-ho.