Reflexió: ¿Per qué molesten Sor Lucia Caram i Teresa Forcades?

Hi ha dos monges que estan traspassant els murs dels seus convents de clausura, i no simplement gràcies a internet, sino també a les seues intervencions televisives, conferències i activitats externes. Són Sor Lucia Caram i Teresa Forcades La primera qüestió que es podia presentar és que ¿cóm dos monges de clausura es dediquen a eixir tant del seu convent? Desconec si la benedictina Forcades ha donat alguna explicació, encara que la dominica Caram sí, i en concret ha explicat que la seua clausura és el món

Si es quedaren en esta postura, pot ser només provocarien estranyea en determinats sectors catòlics, pero tant Sor Lucia Caram com Teresa Forcades en eixies eixides del convent (i també des de dins) expressen opinions gens ortodoxes per a eixos determinats sectors catòlics que passen fàcilment de l'estranyea al rebuig i a la protesta. Curiosament, les postures de Caram (obertament contrària al govern del PP i catalana d'Argentina) i Forcades (obertament a favor de l'independència de Catalunya i d'un procés constituent) desperten simpaties entre persones atees.

Pot ser que per este joc, que podriem dir antinatura, de dos monges que tenen als seus majors enemics entre els catòlics i a molts dels seus defensors entre l'ateisme, estan abastant tanta repercussió mediàtica. Per això i per lo inusual del seu comportament. En tot cas retors, digam-ne, d'esquerres i monges (masculins) independentistes han existit tota la vida de Nostre Senyor. ¿Per qué llavors tant de rebombori? ¿Per qué tant de canyaret? Últimament comence a sospitar que la raó final de tota esta convulsió de contrarietat al voltant de Sor Lucia Caram i Teresa Forcades està realment en que són dones. Que més allà de que es puguen entendre o compartir les seues opinions i les seues actituts, o fins i tot que siguen correctes, el problema residix en que són dones, i dins de l'Església, alguns sectors no estan en disposició de tolerar un comportament tan actiu i tan rellevant de les dones. I per això clamen als bisbes (hòmens) per a que acaben en esta situació.

Personalment compartixc moltes de les seues opinions, encara que no m'agraden algunes de les seues actituts. Això no em convertixc ni en el seu defensor, ni en el seu enemic. Perque, no sóc ningú per a jujar-les. Pero no m'agrada gens que des de la pròpia Església siguen atacades per estes opinions o actituts, i menys, si en el fons ho fan, per ser dones.