Després de vore les expectatives abans de les eleccions i les reaccions davant els seus resultats, els partits polítics necessiten de la figura d'un assessor extern independent per a poder llegir la realitat que els envolta. És cert que, uns partits més que atres, pero tots en general. Es podria pensar que els partits polítics conten en una gran cantitat d'assessors i accés a estudis de grups de think tank i fundacions per a conéixer eixa realitat de la que parle, i també per a decidir com enfocar les seues polítiques, pero vistes determinades reaccions no pareixen massa encertats en les seues anàlisis.
Les funcions fonamentals d'estos assessors independents externs, i a ser possibles de pensament diferent al partit que assessorarien, serien dos, la primera dir-los la seua pròpia opinió de les propostes del partit i com estes propostes són vistes pel votant. Serien l'orella del partit en el carrer, donat la poca capacitat d'escoltar que demostren alguns. Per experiència, quan un alcalde o alcaldesa fa les seues visites que després es transformen en fotografies, els interlocutors són, per regla general, aduladors. La majoria de gent no expressa els seus pensaments davant la persona que ostenta el poder, per això, un assessor extern, lliure de ser adulat, està capacitat per a escoltar allò que no escolta qui ostenta el poder.
La segona funció seria la de recordar-li al lider i al seu equip allò que escoltaven els generals que entraven triumfants en Roma per part del seu servent "Memento mori" (Recorda que moriràs o recorda que eres mortal) És a dir, el poder és efímer encara que puga durar dècades i tots som mortals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada