El motiu principal que el president del PP, Mariano Rajoy, ha donat per a explicar els resultats del seu partit en les últimes eleccions municipals i autonòmiques arreu d'Espanya és que els ha fallat la comunicació. Segons els líders valencians, han pagat el desgast de l'acció de govern i la corrupció d'alguns antics afiliats com a casos puntuals. I si baixem a les localitats, almenys en la meua ciutat de Torrent, et diuen que han pagat en les urnes pels pecats d'atres perque la marca del PP estava tacada per la corrupció i que prova d'açò és que trauen més vots en les locals (seguint en el cas de Torrent) que en les autonòmiques. Pero ¿La pérdua de la mitat de votants per a Les Corts i un bon grapat d'electors en els municipis s'explica només per l'efecte de la corrupció? Al meu entendre no, hi ha atres factors determinants, per molt que oficialment el PP continue repetint que tot s'explica per la deficient comunicació i per la corrupció.
La corrupció és, evidentment un factor important, pero tal volta més un detonant que un factor determinant. De fet, fins ara, la corrupció no s'havia castigat en les urnes. El PP valencià presentà en les anteriors una llista encapçalada per un candidat a la presidència baix sospita (al que mesos després de les eleccions el feren dimitir) i casos de corrupció aflorant per tot arreu i, tot i això, conservaren alcaldies, diputacions i Generalitat sense perdre massa vots en les urnes. Per eixemple, Carlos Fabra era noticia per corrupteles i balafiaments diversos i continuà obtenint majories absolutes i resultant elegit president la Diputació de Castelló. Per tant, la corrupció no pot explicar per sí a soles la desfeta electoral.
En tot cas, com he dit adés, la corrupció sí hauria servit com a detonant per a que l'elector canviara la decissió de vot, o més be, l'acumulació de casos de corrupció que li ha provocat a bona part de la massa de votants la sensació que el PP era una espècie d'estructura montada per a saquejar de dalt a baix l'administració pública valenciana. De fet, hi ha imputats, procesats o investigats afiliats del PP que han ocupat des de la Presidència de Les Corts fins a assessories d'ajuntaments, passant per conselleries, alcaldies, empreses públiques, delegacions del govern central... la llista és interminable i, pareix ser que, inesgotable.
Ad esta fartera provocada per l'acumulació de corrupteles, caldria afegir-li la fluixa actitut contra els corruptes des del PP. A Alberto Fabra el volien presentar com un President que lluitava contra la corrupció, pero les seues llínees roges eren tan flexibles com el blandiblú i tan minses que encara no se sap molt be quin territori marcaven. De fet, pareixia més be que la lluita de Fabra era per a evitar que les corrupcions afectaren més a l'opinió pública que contra els propis corruptes. En qualsevol democràcia del nostre entorn europeu la sospita fundada de corrupció és prou per a que un càrrec públic dimitixca, perque en el nostre entorn han fet prevaldre l'ètica del servidor públic per damunt de tot. Pero Alberto Fabra, i per tant el PP valencià, només han actuat quan la persona presuntament corrupta eixia enmanillada per la policia després del registre del seu domicili. És més, en la majoria dels casos, tant Fabra com membres destacats del partit han eixit en defensa dels presuntes corruptes quan la premsa informava o, fins i tot, quan s'obrien diligències judicials. Ni Alberto Fabra ni el PP valencià han actuat des del punt de vista de l'ètica per a demanar dimissions, sino simplement des d'una posició estètica per a evitar que els imputats tacaren el logo del partit.
Per tant, si la corrupció és un factor important i/o detonant de cara a la decissió del vot, ho és més per acumulació de casos i per una gestió de la crisis que no ha aportat res de regeneració ni neteja com el partit volia vendre. En este punt, també caldri sumar, el silenci de la gran majoria dels afilitats. ¿Algú coneix algún cas d'afiliat al PP que haja alçat la veu contra la corrupció en el si del seu partit? ¿Algú públicament ha demanat regeneració, mà dura, ha deixat d'aplaudir als qui ara estan suspesos cautelarment de militància fins a l'últim minut del partit? No. Rotundament no. I si ha existit algún cas, no ha trascendit. De fet, els afiliats que d'alguna manera han mostrat el seu malestar, ho han fet quan havien deixat de ser-ho i estaven en formacions polítiques diferents. Podriem dir que els afiliats també han aportat el seu granet d'arena en forma de silenci. I aixina en el pecat porten la penitència, perque l'opinió pública també ha captat eixe silenci, junt a la feblea de caràcter de Fabra i l'acumulació de casos de corrupció.
En tot cas, com he comentat, si el PP pensa que l'explicació dels resultats de les eleccions la pot trobar en una comunicació errònea i en la corrupció (encara que se sumaren tots els factors explicats), s'autoenganyen greument, perque és palés que hi ha més causes, causes que tractaré en pròximes entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada