El viage d'anada l'ha patrocinat el VCF i la seua revista AMUNT. Llegint la vida passa més ràpit, fins i tot, en Metrovalencia.
Pareix ser que sempre en el de tornada passen les coses més interessants. En l'estació, a la meua dreta s'assenta una jove vestida de militar encara que informal. A la meua esquerra un jove que es meneja sense descans. La paramilitar em mira de gairó, i el nervioset també. Intente concentrar-me en la lectura de "El cementerio de Praga" d'Umberto Eco per aïllar-me de les mirades. El camp de batalla entre la pseudomilitar i la meua persona, es trenca per una nova jove que s'assenta entre els dos. Afortunadament per a mi, la paramilitar es llança a per la presa. Li entrega un sobre i li diu que és per a L.F.R. que apareixerà en uns instants en l'estació. Per a convéncer-la li conta que és una sorpresa per a celebrar el seu natalici i que ella va disfrassada perque forma part de la sorpresa i per això no pot vore-la fins que no arribe el moment.
Al mateix temps que per la dreta amollen esta història, per l'esquerra, el jove nerviós, tal volta en sentir lliberat el flanc dret, extrau un cigarret de la risa, l'encén i li pega les dos últimes chamades. Encara està el fum en suspensió quan tira lo que li queda a la via d'una nerviosa patada.
Alce la vista buscant alguna càmara oculta perque entenc que no pot ser realitat. Pero no trobe més que les càmares de seguretat. Clar que si es tractara d'algun programa de càmara oculta, la càmara no es voria. Damunt, el material del cigarret no és de bona calitat i empudega l'ambient. No és que siga un fumador consumat, sino que foren molts anys d'experiència en la general de peu de Mestalla, i allí es barrejaven determinats olors, principalment, els corporals, els de la pólvora i els de la maria, i puc distinguir perfectament la calitat.
La jove del sobre s'alça per l'avís de la paramilitar de que la chicona objecte de la sorpresa està a tir. El metret de FGV comença a fer-se sentir en la foscor i les seues estridències em deixen sense el final de la contalla perque en el transbordament, L.F.R. no es baixa i continua el seu viage preguntant-se el perqué de tot allò. Per la meua banda, intentant recuperar la calma de les emocions que em proporciona Metrovalencia, torne a les pàgines escrites per Umberto Eco fins al final del trayecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada