SER BIC HO COMPLICA TOT

SER BIC HO COMPLICA TOT

(Columna d'opinió apareguda a La Opinión de Torrent nº 301)

El passat 4 de decembre el Consell aprovà per decret la declaració com a Be d’Interés Cultural Immaterial (BIC) les falles de Torrent, junt a les d’Alzira, Xàtiva, Gandia i Sueca. Qüestió que alegrà al colectiu faller i hauria de fer-ho en la mateixa proporció a tots els veïns de la nostra ciutat perque esta declaració no és un premi més dels que estem aveats en el món de les falles, sino una distinció que reconeix el seu valor patrimonial per a preservar i difondre les expressions més tradicionals del poble valencià (I en este cas, de Torrent)

Més enllà de l’alegria que provoca esta declaració, caldria llegir-la perque, pot ser, els primers sorpresos resultaren els propis fallers. Que el Consell nomene només les falles d’estes cinc poblacions no és per una qüestió d’importància com a municipi o fallera, sino perque el naiximent de les seues falles es remunta a fa més de cent anys. ¿Més de 100 anys plantant falles en Torrent? Sí, és correcte. Per damunt de que algú puga pensar que és l’inventor de les falles en la nostra ciutat, resulta que fa uns 115 anys que els monuments fallers i les festes al seu voltant estan documentades en el nostre poble. Naturalment les comissions actuals són més modernes, la majoria creades des de 1967 fins als nostres dies, encara que hi ha almenys 6 que tenen una història anterior que no s’han preocupat de recuperar excepte la comissió de la Plaça que fa temps canvià la seua data de fundació a 1942 com indica la història correctament.

Primera complicació, canvia la història que pensàvem de tota la vida. Pero hi ha més. La declaració com a BIC implica que les falles de Torrent es preocupen per la conservació de les tradicions que naixen al voltant de la falla: teatre, música, llibrets, publicacions… i també del patrimoni generat, sent uns dels màxims exponents, els ninots indultats; i per això el decret parla dels espais que existixen en diferents poblacions per a esta conservació: els museus fallers. Segona i tercera complicació tot en una. Conservar els llibrets, fomentar el teatre, la música, les expressions culturals; i tindre un museu faller quan en Torrent no tenim ni un espai comú on mínimament es puguen conservar estes expressions, ni tampoc alternatives damunt de la taula.

Per a rematar la qüestió, com que la declaració és un tema del Consell, s’afirma en el decret que la Generalitat s’ocuparà de que esta conservació dels valors tradicionals i patrimonials la duen a terme les juntes locals falleres de cada població. És a dir, la complicació o argument definitiu per a reconéixer que més que un premi es tracta d’una responsabilitat. La pregunta seria si els fallers de Torrent són conscients d’esta responsabilitat. La resposta la veig plena de complicacions també encara que m’agradaria que fora positiva. De fet espere que la declaració actue com a revulsió, seria una espècie de desig per a l’any nou.

Parlant de l’any nou, i com les llums dels ficus están enceses i els naiximents en les nostres llars, aprofite per a dir-los, de tot cor, ¡Bon Nadal!