¿I la lectura fallera del "caloret"?

He deixat passar unes hores que em permeteren observar per a on anaven les reaccions a les estambròtiques paraules de Rita Barberà en la Crida de les falles 2015. La majoria són reaccions per a fer broma per l'empastrada de l'alcaldesa del Cap i Casal. També hi ha reaccions al voltant de l'us del valencià per part de la màxima autoritat municipal de Valéncia Ciutat i, fins i tot, opinions sobre les repercusions polítiques del fet (encara que mancaria un anàlisis més en profunditat en el sentit de desbrinar si és un fet aïllat o un símbol d'una decadència política) Pero cusiosament, des del punt de vista faller no n'he vist cap. I és el que més m'interessa. Perque pareix que oblidem que la Crida, és un acte faller.

Sincerament pense que la senyora Barberà es podia haver estalviat tot este disgust que diu patir, si no tinguera tanta intervenció pública en el món de les falles. En qualsevol acte a on es conta en la presència d'una fallara major és molt comú usar l'expressió: "màxima autoritat fallera" pero és curiós que els mateixos que la escriuen i la diuen no se la creuen, perque si se la cregueren, la fallera major de cada comissió, de cada poble o de Valéncia Ciutat, tindria més protagonisme, intervindria més i no seria simplement, com en moltes ocassions passa, un objecte decoratiu.

Per tant, si la Fallera Major fora realment la màxima autoritat fallera de Valéncia C. en este cas, l'alcaldesa no caldria que parlara gens o com a molt una introducció del caent: "Ací teniu a la vostra Fallera Major" i poca cosa més. Pero les falles són un instrument en mans dels polítics governants. Una festa per a fer-se fotografies, per a tindre popularitat, per a aumentar el grau de coneiximent i tot, sense que li coste un euro al partit, perque es paga de les arques públiques. I d'això la senyora Barberà en sap molt.

Com ella mateixa ha dit, és cert que qualsevol persona pot tindre un mal dia, o dos o tres o, fins i tot, 24 anys sancerets, pero tot s'ho podia haver estalviat sense tant d'intervencionisme en la festa. Sense fer de la festa un instrument, un joguet polític. I això no és un mal dia, amaga una intencionalitat de la que caldria també demanar disculpes i apostar per un model diferent.