No hem cobrat

La Consellera d'Educació, Maria José Català, els va mentir als representants de les escoles concertades quan els va dir que cobrarien el tercer trimestre de 2011 abans del dia 20 d'este mes. Podeu llegir-ho en l'enllaç

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/01/14/educacion-garantiza-concertada-pago-inmediato-mitad-deuda/872424.html

Entenc que s'ho podia haver estalviat, perque com a consellera sabia perfectament que la Generalitat no té ni un duro i no pot fer front a tots els deutes que ha provocat pels impagaments. Eixa és la realitat. Ara s'han compromés a pagar el dia 25, i ho fan conscients de que ingresaran 420.000.000 d'euros provinents de l'estat central que ha acudit al rescat de les nostres arques per a que puguen pagar almenys una part d'eixe deute.

La Generalitat Valenciana està en fallida tècnica, si es tractara d'una empresa o hauria de tancar la porta o entrar en concurs de creditors per a vore si salvaven alguna cosa, pero com no és una empresa sinó una administració pública no pot tancar encara que sí ser intervinguda com realment ha passat.

El propi president provincial del PP, alcalde de Xàtiva i president de la Diputació, Alfonso Rus, ho reconeix d'alguna manera quan afirma que Rajoy els tracta com si forem Guinea Ecuatorial. És que som Guinea Ecuatorial i com a territori, som una autonomia fallida, a eixa situació ens han conduit els nostres representants polítics.

I la fallida no és simplement econòmica, sinó també ètica perque si hem arribat a esta situació, baix el meu punt de vista, no és senzillament perque els diners públics s'han destinat a grans events de dubtosa rendibilitat econòmica o han acabat formant part dels sobrecostos, sinó també perque en l'eixercici del poder gràcies a les majories obteses democràticament, els nostres governants han actuat com a monarques absoluts des d'un poder que consideraven propi, perenne i infinit. I des d'eixa perspectiva han perdut tot criteri i tota ètica oblidant per complet que el governant està prestant un servici públic i ha de mirar pel benestar dels seus conciutadans i no pel seu propi.

En este sentit, i donada la greu situació per la que estem passant, els actuals membres del Consell deurien abandonar la política de maquillage a la que estan aveats tots estos anys, i ho haurien de fer per higiene democràtica. Deurien parlar clar i ras i deixar de prometre dates concretes que saben que no van a complir o que ho tindran molt difícil, parlar clar i ras per a dir quina és la situació, que les arques valencianes estan buides i que cal que l'estat vaja ingresant de la seua caixa per a poder subsistir. Sinó, estan actuant com la tripulació del Costa Concordia, quan afirmaven que tot estava baix control i el barco estava afonant-se.

I per la nostra part, per la part de la societat valenciana, hem d'exigir responsabilitats polítiques. Esta situació de malbaratament dels diners públics, de conduir els servicis públics a la degradació, d'impagaments a tots els sectors productius valencians, ha de tindre uns responsables i sabem perfectament que eixos responsables són els anteriors Consells de la Generalitat presidits per Camps. Hem d'exigir que no torne a formar part d'una administració pública, ni ell, ni cap dels responsables de la situació, qüestió que l'actual Consell hauria de comprometre's a fer també, perque sinó estarien seguint la seua mateixa política. Al mateix temps, si l'estabilitat econòmica va a vindre per part de l'estat central i no per la capacitat de l'actual Consell, quan eixa estabilitat estiguera mínimament assegurada, el President Fabra hauria de disoldre Les Corts Valencianes i convocar noves eleccions, per a regenerar d'alguna manera també la vida política valenciana i deslliurar-se, passant per les urnes, dels anteriors gestors que són els màxims responsables de l'actual situació que estem patint els valencians.