Vaig a ser directe. Sense circumloquis. Els nostres representants polítics s'amparen en la Constitució per a lo que volen, perque del contingut de drets i llibertats de la Carta Magna s'obliden molt a sovint. I, sinó, parlem a continuació.
Segons l'apartat 1. de l'art. 31 de la Constitució: "Tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques segons la seua capacitat econòmica mijançant un sistema tributari JUST inspirat en els principis d'IGUALTAT i PROGRESIVITAT que, en CAP CAS, tinga abast CONFISCATORI."
Que bonico i que fí que queda, pero quina falsetat més gran si ens atenem a la realitat. La majoria dels imposts i taxes no tenen ni un bri de progresivitat, i, pot ser, poguérem pensar que encara hem de donar gràcies perque el sistema no és confiscatori ¿Estem segurs?
Mire sorprés, espasmat, atònit, la meua factura de consum elèctric pensant en quina pereta llevar per a consumir menys quan la vista em conduix a un gràfic que la companyia ens proporciona en la mateixa factura molt amablement, per a descobrir que durant l'últim periodo de facturació, el percentage de consum real és el 40% del preu i el restant 60% són imposts i taxes ¡El 60%! ¿Això no és confiscatori? ¿A on s'amaga la progresivitat? ¿I la justicia i l'igualtat? ¡El 60%! Ni en els pijors moments de l'época feudal els senyors s'atreviren a tant. ¡El 60%!
Puix això, que els nostres malgovernants només s'acullen a la Constitució quan els ve de cara, perque per als drets que replega, la posen directament de cul i a pagar-ho, els de sempre.
11 d’abril del 2014
22 de març del 2014
L'arbre de Cronista
L'arbre que la comissió fallera Cronista Vicent Beguer i Esteve de Torrent ha plantat com a monument del 2014 no va nàixer d'una voluntat estètica prèvia sinó per la voluntat de comunicar un concepte. A l'hora de plantejar la falla del 2014, teniem molt clar que moltes parlarien de les retallades, la corrupció o els desdonaments dels bancs i, sense voler fugir d'esta realitat, voliem aportar una porció d'esperança partint d'una idea: que cada persona és important, i cada u pot aportar alguna cosa per a canviar la realitat. I a partir d'este concepte, s'arrela el naiximent del nostre arbre.
¿Per qué un arbre? Perque aixina ho decidí l'equip creatiu format per diferents persones de molts àmbits de la societat després d'un grapat de reunions al voltant del tema, pero també perque permitia traslladar la tradició asiàtica dels arbres dels desijos a les falles, i d'esta manera, plantar una falla participativa que anara transformant-se des de la plantà fins a la cremà.
¿Per qué calia que es transformara? Perque formava part de l'objectiu. La falla no podia ser un simple monument que transmitira l'esperança o que cridara l'atenció al voltant de la necessitat d'un canvi propiciat des de la voluntat individual. Si voliem una falla que fora autènticament humana, fonamentalment solidària i essencialment transformadora, calia que això se plasmara en el cadafal, calia que cada faller, que cada observador prenguera conciència participant de la proposta estètica i ètica de la falla, i d'alguna manera, també cada u dels participants es transformara després de viure eixa experiència.
Per això es planta un arbre descolorit, sense fulles, sense fruits, pero viu encara. Un arbre rodejat de ninots grissos en una pinzellada de color perque, tot i l'amargor, sempre ha de quedar un bri d'esperança per a continuar sent humans, per a mantindre la dignitat de l'ànima humana. I per això les vetes de colors que, gràcies a l'aportació de tots, de la participació de tots, feren que el nostre arbre anara agarrant color, que els ninots grissos es veren rodejats dels matiços de colors i acabaren ofegats en la diversitat de desijos i anhels humans com a porcions de vida que els taparen.
¿Per qué calia que es cremara? Perque una falla no és falla si no es crema, i no podem oblidar el sentit últim de la nostra tradició. Som una falla i hem de plantar un cadafal per a cremar-lo. En tot cas, el fòc d'una falla no crema, transforma i això enllaçava tota la nostra proposta. El fòc de la falla expulsa els nostres dimonis interns, naturalment si volem, perque per a transformar-se cal tindre voluntat, cal enfangar-se les mans, cal participar com s'ha fet en esta falla.
¿Éra una falla catequètica? Quan estava la proposta embastada, irònicament (una visió que no pot mancar mai en una falla) vaig batejar este cadafal, com una falla catequètica, pel seu plantejament, per la seua ensenyança, per la seua bonhomia i per la seua acció solidària que ha acompanyat al monument. Pero no cal creure en Deu per a deixar-se transformar per esta falla de l'arbre, i donar-li un sentit transcendent com alguns li hem pogut donar, simplement cal creure en el ser humà i creure que tots podem aportar alguna cosa, per menuda que siga, per a canviar la realitat al nostre voltant com poden demostrar els més de 700 kilos d'aliments recollits durant els quatre dies de falles, pero també els canvis en el nostre interior que més d'un hem pogut experimentar i compartir.
¿L'arbre continua viu? La falla de l'arbre s'ha cremat, encara que els seus arrels continuen vius o eixa és la nostra esperança, perque l'arbre era alguna cosa més que una falla, era una voluntat de fer despertar en l'interior de les persones eixe grau d'humanitat que ens volen furtar si ens deixem conduir per la trista realitat. Des dels seus arrels podem construir una nova realitat. Està en les nostres mans.
27 de gener del 2014
Manual per a un mantenedor de fallera major
Les exaltacions o presentacions de les falleres majors de les comissions o localitats, reserven un moment principal per al seu mantenedor, una figura que, en principi, dedica unes paraules a la dòna que acaba de ser proclamada com a fallera major davant els seus fallers o la ciutat a la que represente.
A mi, la figura del mantenedor (i he de dir-ho clar) em pareix caduca i impròpia dels nostres temps pero accepte que sóc una minoria dins del món de les falles i com a tal minoria entenc que es vullga continuar en esta figura que exalta a la fallera major. En tot cas no sóc un antimantenedor militant i en contades ocasions fins i tot he fet de mantenedor d'alguna fallera major. Actualment en casos molt excepcionals. Dins d'esta dualitat d'una personalitat estranya com reconec que és la meua, m'agradaria enumerar uns punts de com plantege les meues paraules com a mantenedor en estos casos excepcionals.
En primer lloc cal tindre molt clar que la figura important de la presentació és la fallera major i no el mantenedor. Moltes comissions i persones encarregades de triar el mantenedor per a la fallera major del seu poble o ciutat cometen l'erro d'anar a buscar una persona de rellevància per a exaltar-la, sempre baix l'idea de donar-li més importància a la dòna que eixercix el càrrec. Pero la persona realment important és la fallera major i no el seu mantenedor, de manera que elegint una persona coneguda s'està corrent el risc que esta persona eclipse a la fallera major, o fins i tot, que s'exalte a si mateix i no a la fallera major. Baix el meu punt de vista, si optem per una persona coneguda hauriem de valorar este aspecte i fer-s'ho vore o triar-ne un atre si pensem que no va a tindre clar quin és el seu paper.
La segona consideració seria la duració del discurs. Uns pocs minuts serien prou. Primer s'ha de tindre en conte que el mantenedor forma part d'un acte que per la seua estructura no és precíssament curt, i per esta raó, allargar-se en el discurs només pot fer que aportar major duració a l'acte d'una manera innecessària. A banda d'açò la duració excesiva del propi discurs tampoc aporta res. Com deixà escrit Baltasar Gracián "lo bo, si és breu, dos vegades bo" Per tant no cal pegar rodejos sino anar a les idees bàsiques.
La tercera qüestió a valorar és que l'objectiu no és fer plorar a la fallera major i a la seua familia i amics. Es tracta d'exaltar-la no sofocar-la i que no pare de plorar. Fer plorar o riure resulta prou fàcil si visitem llocs comuns, lo realment difícil és emocionar, despertar els sentiments més íntims i que això es trasllade al públic present. Això depén del coneiximent de la persona a exaltar i de la capacitat comunicativa del mantenedor, pero este punt només es pot abastar des de la perspectiva d'un mantenedor com el que plantege i no el típic mantenedor conegut o "professional" que és reclamat en diferents presentacions simplement per la seua fama.
El quart punt seria que, per a mi, no és possible un mantenedor que no conega en algun grau a la fallera major. ¿És possible conéixer a una persona en una conversació? No pareix possible, encara que siga la manera d'aproximar-se d'un mantenedor "contractat" o "professional", i pot ser alguna persona puga extraure bones conclusions per a fer el seu discurs, pero no seria regla general. Lo més normal en estos casos és que després d'estes conversacions el discurs puga discórrer pels llocs comuns de la mirada, fallera de tota la vida, fallera des del breçol, la barraca, l'albufera i el trage de valenciana, sense aportar massa més que estes idees. Per això, el mantenedor ha de conéixer a la persona a mantidre, per a poder parlar de la seua personalitat, d'alguna anècdota que ratifique la seua manera de ser. Si una dòna és més o menys guapa o el vestit tradicional li resulta favoridor o no està a la vista de tots i fins i tot podria ser opinable, pero la vida, els sentiments, la personalitat de la dòna que ha estat nomenada com a fallera major pot ser desconeguda per a la majoria del públic.
Des d'estos quatre punts entenc que podem fer més acceptable la figura del mantenedor per a una majoria que continua apostant per la seua presència encara que també majoritàriament rebufa quan el veu aparéixer, es remena en la seua cadira i si roman en el seu puesto és per educació encara que sol desconectar, si és que no ha optat per eixir a prendre alguna cosa fora de la sala a on es fa la presentació.
En tot cas, són les meues particulars idees, un estrany en el món de les falles
En primer lloc cal tindre molt clar que la figura important de la presentació és la fallera major i no el mantenedor. Moltes comissions i persones encarregades de triar el mantenedor per a la fallera major del seu poble o ciutat cometen l'erro d'anar a buscar una persona de rellevància per a exaltar-la, sempre baix l'idea de donar-li més importància a la dòna que eixercix el càrrec. Pero la persona realment important és la fallera major i no el seu mantenedor, de manera que elegint una persona coneguda s'està corrent el risc que esta persona eclipse a la fallera major, o fins i tot, que s'exalte a si mateix i no a la fallera major. Baix el meu punt de vista, si optem per una persona coneguda hauriem de valorar este aspecte i fer-s'ho vore o triar-ne un atre si pensem que no va a tindre clar quin és el seu paper.
La segona consideració seria la duració del discurs. Uns pocs minuts serien prou. Primer s'ha de tindre en conte que el mantenedor forma part d'un acte que per la seua estructura no és precíssament curt, i per esta raó, allargar-se en el discurs només pot fer que aportar major duració a l'acte d'una manera innecessària. A banda d'açò la duració excesiva del propi discurs tampoc aporta res. Com deixà escrit Baltasar Gracián "lo bo, si és breu, dos vegades bo" Per tant no cal pegar rodejos sino anar a les idees bàsiques.
La tercera qüestió a valorar és que l'objectiu no és fer plorar a la fallera major i a la seua familia i amics. Es tracta d'exaltar-la no sofocar-la i que no pare de plorar. Fer plorar o riure resulta prou fàcil si visitem llocs comuns, lo realment difícil és emocionar, despertar els sentiments més íntims i que això es trasllade al públic present. Això depén del coneiximent de la persona a exaltar i de la capacitat comunicativa del mantenedor, pero este punt només es pot abastar des de la perspectiva d'un mantenedor com el que plantege i no el típic mantenedor conegut o "professional" que és reclamat en diferents presentacions simplement per la seua fama.
El quart punt seria que, per a mi, no és possible un mantenedor que no conega en algun grau a la fallera major. ¿És possible conéixer a una persona en una conversació? No pareix possible, encara que siga la manera d'aproximar-se d'un mantenedor "contractat" o "professional", i pot ser alguna persona puga extraure bones conclusions per a fer el seu discurs, pero no seria regla general. Lo més normal en estos casos és que després d'estes conversacions el discurs puga discórrer pels llocs comuns de la mirada, fallera de tota la vida, fallera des del breçol, la barraca, l'albufera i el trage de valenciana, sense aportar massa més que estes idees. Per això, el mantenedor ha de conéixer a la persona a mantidre, per a poder parlar de la seua personalitat, d'alguna anècdota que ratifique la seua manera de ser. Si una dòna és més o menys guapa o el vestit tradicional li resulta favoridor o no està a la vista de tots i fins i tot podria ser opinable, pero la vida, els sentiments, la personalitat de la dòna que ha estat nomenada com a fallera major pot ser desconeguda per a la majoria del públic.
Des d'estos quatre punts entenc que podem fer més acceptable la figura del mantenedor per a una majoria que continua apostant per la seua presència encara que també majoritàriament rebufa quan el veu aparéixer, es remena en la seua cadira i si roman en el seu puesto és per educació encara que sol desconectar, si és que no ha optat per eixir a prendre alguna cosa fora de la sala a on es fa la presentació.
En tot cas, són les meues particulars idees, un estrany en el món de les falles
2 de gener del 2014
24 de desembre del 2013
Nadal 2013
Arriba el gran anunci de Nadal
escampant pel nostre món l'alegria
aguardant que no siga flor d'un dia
l'esperança arrelada en el portal
És noticia d'abast universal
la salvació naix del si de Maria
llum redentora que el profeta veïa
és ara per a l'humanitat regal
És esta nit senyalada en Belem
el dia del naiximent anunciat
el temps proclamat que tots esperem
com els escrits havien salmodiat
naix la bona nova que desigem
en que Deu al nostre món ha obsequiat
8 de desembre del 2013
Destinat a ser cendra
Sóc dels qui pensa que una falla no és falla fins que no es crema i per això no em fa massa gràcia quan comencen a retirar-se ninots de les falles per a guardar-los com a recorts de l'any vixcut. Hui en dia la tecnologia nos dona moltes oportunitats de tindre gravats per a sempre eixos recorts i no cal tindre un ninot en casa per a recordar cap càrrec ostentat.
Entenc que es vullga mantindre en la memòria les experiències vixcudes perque són experiències que mai més tornaran i que es viuen durant uns mesos d'intensa activitat i emocions que resulten irrepetibles, i no és la meua intenció bonegar a ningú per este comportament, pero hi ha moltes i diverses maneres de protegir eixes experiències del pas del temps que no passen per furtar-li a un ninot el seu destí.
A vegades quan eixe temps passa, el ninot que es volia per a atrapar-lo en la memòria es convertix en un destorp més que un recort i llavors és quan poden acabar desdonats al costat d'algun contenedor de fem com és el cas del de la fotografia.
Ma muller diu que estic destrellatat, encara que per als meus fills ha segut tota una festa rescatar este ninot d'un destí cruel en qualsevol femer. Fins i tot parlaven de restaurar-lo, encara que els he dit que no. Que només l'anem a tindre en depòsit, perque quan arribe la nit del 19 de març pense afegir-lo a alguna de les fogueres que es boten eixa nit perque el destí més digne que pot tindre un ninot és convertir-se en la cendra a la que està destinat
29 de setembre del 2013
El valencià no és una senya d'identitat per a JCF
Anit, 28 de setembre, es triava a les components de les Corts d'Honor de les Falleres Majors per a les falles del 2014. D'estes 26 falleres i falleretes eixiran les falleres majors. No és un acte que em cride a seguir per televisió, pero com estava fent coses en l'ordenador, anava seguint els tuits que anaven parlant de l'acte, entre ells els de JCF. Després de tota la nit, em va cridar l'atenció una qüestió, el community maneger o qui siga la persona que escriu els tuits de JCF no va penjar ni u a soles en valencià.
En este aspecte, l'articulat del Reglament Faller és molt clar i diu: "Art. 1.5 (Les) manifestacions escrites o parlades seran indistintament en la llengüa valenciana i castellana fent us en el desenrollament de les seues activitats, de fomar prefent, l'idioma valencià."
Pareix ser que per a JCF en el seu twitter, usar de forma preferent l'idioma valencià significa amagar-lo per a que no es desgaste, perque ni preferent, ni igual, ni res. Una mostra més de que el bilingüisme que molts reclamen és realment un monolingüisme militant. Una mostra més que allò de defendre els signes d'identitat i el valencià com a llengua independent només és una arma política i no, simplement com és, un instrument de comunicació al nivell de qualsevol llengua del món.
Espere que a la pròxima almenys es dignen a fer un tuit en valencià encara que siga per a dir: "Bona nit"
En este aspecte, l'articulat del Reglament Faller és molt clar i diu: "Art. 1.5 (Les) manifestacions escrites o parlades seran indistintament en la llengüa valenciana i castellana fent us en el desenrollament de les seues activitats, de fomar prefent, l'idioma valencià."
Pareix ser que per a JCF en el seu twitter, usar de forma preferent l'idioma valencià significa amagar-lo per a que no es desgaste, perque ni preferent, ni igual, ni res. Una mostra més de que el bilingüisme que molts reclamen és realment un monolingüisme militant. Una mostra més que allò de defendre els signes d'identitat i el valencià com a llengua independent només és una arma política i no, simplement com és, un instrument de comunicació al nivell de qualsevol llengua del món.
Espere que a la pròxima almenys es dignen a fer un tuit en valencià encara que siga per a dir: "Bona nit"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)