Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Falles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Falles. Mostrar tots els missatges

21 de gener del 2016

Encés en flama nº 3: Consideracions dels cartells fallers



Com tot des de que el govern municipal de Valéncia Ciutat canvià de mans, la càrrega ideològica impregna les opinions al voltant de les decissions preses en el tema de les falles. Pareix una consigna clara. Les falles seran lo que vullguen els fallers pero sempre que pensen com el partit diu que cal pensar. I això ha tornat a passar quan s'ha presentat l'image de les falles del 2016. Hi ha una divisió pausible i cada vegada s'endenya més l'ambient. L'actuació partidista està creant un problema que només els fallers podem desactivar. I caldria que ho desactivàrem per a fruir de les falles com la festa que són. Per això m'agradaria descompondre una sèrie d'arguments que s'estan amprant:

Per fí arriba la modernitat a les falles vs. la modernitat no és tradició:

La modernitat no es deuria valorar en termens de bondat o maldat, sino en el valor afegit que puga aportar en quant a la progressió de la societat, en este cas, de les falles. Al mateix temps la modernitat no està oposta a la tradició. No són termens contradictoris. Per això no entenc els maximalismes de "Per fi arriba la modernitat a les falles" perque de manera implícita estan negant que les aportacions anteriors també tenien la seua positivitat. De la mateixa manera tampoc entenc la facció que nega la modernitat com a antítesis de la tradició. Les tradicions també evolucionen, i les falles són una bona mostra. Evolucionar no és matar la tradició, és adaptar-la, com tampoc cal evolucionar matant la tradició perque perdriem els arrels, i per tant, no tindria sentit anar a la UNESCO a demanar cap patrimoni immaterial. En el diàlec entre tradició i modernitat està el punt de trobada. En l'oposició d'uns contra atres, només arribarem a l'estancament de la festa.

Si no eres dissenyador no pots opinar vs. Puc opinar de tot perque sóc faller:

En defensa de la nova image s'està usant un argument, novament maximaliste, pel que si no eres dissenyador no pots opinar dels cartells. Este extrem sona a posar-se l'esparadrap abans de la ferida. Efectivament, una persona sense coneiximents de disseny no deuria opinar dels aspectes tècnics del cartell pero ¿Per qué una persona no dissenyadora no pot opinar de lo que li pareix l'image de les falles si realment eixa campanya va dirigida ad ell o ad ella? El cartell de falles, o la campanya d'image de les falles enguany, va drigida a tots, als dissenyadors i als no dissenyadors, i per tant, al contrari de lo que els dissenyadors pensen, l'opinió de més validea és la dels no dissenyadors, que són els que han d'interactuar en eixos cartells o eixa campanya. Realment la seua reacció és la que marcarà el grau d'èxit de dita campanya. 

Per contra, ser faller no et fa ser un sabut en tots els camps del coneiximent humà. Els fallers som persones, no superhòmens. De manera que això vol dir, que els fallers no podem sentar càtedra de tot, com puga ser en este cas de disseny, quan realment no tenim ni idea. Per molt que parega, l'image presentada no la pot dissenyar qualsevol, cal uns estudis i una capacitat creativa que la majoria no tenim. Pero sí podem dir quines sensacions nos transmitixen.

Si no entenem estes qüestions, estem perdent el trellat, tant els dissenyadors, com els que no ho som.

Les falles són una festa diversa i acollidora.

El principal perill que veig de tot este rebombori, astralejos i canyarets en els que les diferents faccions nos volen fer combregar, és que van contra l'autèntica essència de la festa de les falles: el seu esperit divers i acollidor. Les falles no tenen un pensament únic, ni són una realitat uniforme. Donen cabuda a persones que només busquen un punt de trobada fins a les que volen experimentar en qüestions d'art, des de poetes fins a amants de la gastronomia. No són un club tancat d'una determinada activitat, al contrari, caben pràcticament totes. I també, especialment, totes les ideologies,totes poden conviure dins d'un casal. No nos carreguem esta riquea. No acabem en esta diversitat. No cremem l'acollida fins a la cendra. O estarem les falles que tant volem.

Els fallers no som polítics. Els fallers no som sectaris. Els fallers som fallers. I en això està tot dit.


20 de gener del 2016

Encés en flama nº 2: Una solució al tema de la banda en Torrent

Falleres i fallers, el tema del canvi de reglament per a obligar a dur banda de fallera a totes les falleres de Torrent, s'està enquistant i està provocant que es retrase l'entrada en vigor de la resta de modificacions. Este enquistament també està produint ferides que cada vegada van a ser més difícils de curar, de manera que cal una solució pel be de les falles del nostre poble. Ahí va la meua proposta.

Considerant:

Que les persones que estan defenent públicament que cal que el reglament arreplegue l'obligatorietat, ho fan perque diuen que cal respectar la democràcia, entenent la democràcia com a la votació de la majoria, pero a nivell personal manifesten que ells no volen obligar a ningú, simplement que es respecte la votació majoritària. (Caldria recordar que la votació al voltant de la modificació d'este punt del reglament faller per a obligar a dur banda a les falleres obtingué 8 vots a favor, 3 en contra i 11 abstencions. Una majoria massa relativa.)

Que alguns presidents han manifestat que no votaven pensant que s'obligava a dur banda, sino tot lo contrari, el sentit del seu vot es va vore influenciat perque pensaven que es volia prohibir l'us de la banda a totes les comissions. I votaren en conseqüència. (Conseqüentement enganyats)

Que només un parell de persones han manifestat públicament que volen obligar a les dones a dur banda per les raons que siguen.

Que en estos moments una comissió fallera de Torrent va decidir que les dones no havien de dur banda, una atra ha donat llibertat i vist que el reglament podria obligar a dur-la s'han plantejat votacions en les assamblees, d'almenys quatre comissions més, per a decidir en este aspecte perque les dones no volen que ningú els obligue a res.

Pense:

Que ara que totes les parts tenen coneiximent de causa i pareix que realment no es vol obligar, es torne a votar i aixina els defensors de la democràcia com a votació es quedaran tranquils. El problema es soluciona, i podem dedicar-nos a treballar per qüestions prou més importants per a les falles de Torrent.

No vaig a fer cap plataforma per a demanar que s'implemente esta solució, pero si vos pareix correcta per a acabar en estes tensions, podeu compartir i comentar, i aixina podrem acabar en esta història entre tots.

Gràcies per escoltar-me




12 de gener del 2016

Encés en flama nº1: Turisme faller

Quan JCF anuncià que la pròxima exposició del ninot serà en el Museu de les Ciències només li vaig trobar una nota negativa que afectava a les comissions falleres que tenen la costum d'anar de manera conjunta a fer una visita usant els ferrocarrils de la Generalitat, perque a la CAC no arriben.

A banda d'este aspecte negatiu, apareixia una variable que podria afectar al resultat en sí de l'exposició i és que podria canviar l'estil dels ninots indultats provocat perque el públic podia variar també, especialment pels turistes que visitaren l'exposició donat que la CAC és un pol d'atracció turística evident. Esta evidència la tinc més present des de fa uns dies perque gràcies a l'encontre europeu de jóvens de Taizé, he tingut l'oportunitat de vore de primera mà com els extrangers vinguts de diversos països d'Europa volien conéixer principalment la Ciutat de les Ciències i les plages de la ciutat, al mateix temps que desconeixien l'existència de les falles o el seu coneiximent era mínim. Naturalment les persones en les que vaig contactar no són una mostra determinant pero entenc que sí sintomàtica.

Per estes raons, la conclusió està clara, la nova ubicació de l'exposició del ninot hauria de poder-se aprofitar l'atracció turística que eixercix la CAC en el nostre visitant com a motor impulsor de l'aument de coneiximent de la nostra festa en l'exterior, no buscant simplement major número de visitants, sino de situar-la com un referent festiu i cultural internacionalment, i més quan durant este any l'UNESCO ha de decidir al voltant de la calificació com a patrimoni cultural immaterial de l'humanitat. Espere que JCF tinga esta previsió també.

29 de desembre del 2015

¿Qui vol obligar a dur banda?



No tinc ganes de polèmiques estèrils en el tema de la banda. Pero sí tinc una forta curiositat al voltant d'u dels arguments que usen els qui estan a favor de que el reglament faller es canvie i passe a obligar-se a les dones a dur la banda encara que algunes no vullguen: Cal respectar la democràcia.

La curiositat em naix perque totes estes persones en les que he parlat, menys una, al mateix temps que et diuen que cal respectar la democràcia, i per tant, obligar a la dona a dur un distintiu sense escoltar la seua voluntat, t'amollen que ells o elles estan a favor de la llibertat i que si estiguera en les seues mans no obligarien, pero novament "que cal respectar la democràcia"

I per això em pregunte, si de tots els defensors de que el reglament faller de Torrent marque a les dones en un distintiu encara que algunes d'elles no desigen dur-ho, només una m'he trobat que defen realment que siga obligatori ¿A on queda la democràcia? A vore si resulta que ací ningú o quasi ningú vol obligar a dur la banda realment. Si els mateixos defensors d'este articulat expressen que ells o elles votarien en contra de l'obligatorietat ¿quants ne són els que volen obligar? Perque tinc l'enrònia que els qui volen obligar a barrejar un distintiu que no és ni faller ni exclusivament valencià en l'indumentària valenciana encara que no la dona no vullga, són una minoria. I encara que la democràcia, entre atres moltes coses, també és el respecte de la minoria, aquells que obvien o no coenxien totes les acepcions del seu significat per a reclamar que la democràcia consistix en acatar la decisió de la majoria, caldria que es replantejaren quina és eixa majoria. Almenys, per les seues pròpies manifestacions, ni elles ni ells formen part dels qui voldrien obligar a les dones en contra de la seua voluntat. Per això em pregunte i m'agradaria que tots els fallers i falleres de Torrent s'ho preguntaren també ¿Qui vol realment que la banda siga obligatòria? ¿Fem un reconte democràtic o la democràcia només és per pura estètica?

24 de febrer del 2015

¿I la lectura fallera del "caloret"?

He deixat passar unes hores que em permeteren observar per a on anaven les reaccions a les estambròtiques paraules de Rita Barberà en la Crida de les falles 2015. La majoria són reaccions per a fer broma per l'empastrada de l'alcaldesa del Cap i Casal. També hi ha reaccions al voltant de l'us del valencià per part de la màxima autoritat municipal de Valéncia Ciutat i, fins i tot, opinions sobre les repercusions polítiques del fet (encara que mancaria un anàlisis més en profunditat en el sentit de desbrinar si és un fet aïllat o un símbol d'una decadència política) Pero cusiosament, des del punt de vista faller no n'he vist cap. I és el que més m'interessa. Perque pareix que oblidem que la Crida, és un acte faller.

Sincerament pense que la senyora Barberà es podia haver estalviat tot este disgust que diu patir, si no tinguera tanta intervenció pública en el món de les falles. En qualsevol acte a on es conta en la presència d'una fallara major és molt comú usar l'expressió: "màxima autoritat fallera" pero és curiós que els mateixos que la escriuen i la diuen no se la creuen, perque si se la cregueren, la fallera major de cada comissió, de cada poble o de Valéncia Ciutat, tindria més protagonisme, intervindria més i no seria simplement, com en moltes ocassions passa, un objecte decoratiu.

Per tant, si la Fallera Major fora realment la màxima autoritat fallera de Valéncia C. en este cas, l'alcaldesa no caldria que parlara gens o com a molt una introducció del caent: "Ací teniu a la vostra Fallera Major" i poca cosa més. Pero les falles són un instrument en mans dels polítics governants. Una festa per a fer-se fotografies, per a tindre popularitat, per a aumentar el grau de coneiximent i tot, sense que li coste un euro al partit, perque es paga de les arques públiques. I d'això la senyora Barberà en sap molt.

Com ella mateixa ha dit, és cert que qualsevol persona pot tindre un mal dia, o dos o tres o, fins i tot, 24 anys sancerets, pero tot s'ho podia haver estalviat sense tant d'intervencionisme en la festa. Sense fer de la festa un instrument, un joguet polític. I això no és un mal dia, amaga una intencionalitat de la que caldria també demanar disculpes i apostar per un model diferent.

18 de febrer del 2015

Franco torna els seus brillants

És una llàstima que la decissió de JCF al voltant de retirar-li el bunyol d'or en fulles de llorer a Franco no s'haguera pres abans, podia haver-se parit una escena potent per a alguna falla. Eixe cabdill eixint de la tomba per a tornar la medalleta i baix una frase "Esto con Franco no pasaba" o Franco demanant un intercanvi de rehens a JCF, ell tornant l'insignea a canvi de la seua estatua eqüestre retirada en el seu temps de la plaça ara de l'Ajuntament...

També és una llàstima que una decissió com esta genere reaccions airades en el món faller i que s'acabe parlant dels morts de la guerra civil. S'ha de tindre més tranquilitat, al remat es tracta només d'una medalleta honorífica.

A mi no em fa llàstima que li lleven el famós bunyol en fulles de llorer i brillants, de fet, deixí de demanar les condecoracions falleres fa molt de temps, quan vaig prendre conciència que no premiaven més que el pas del temps. Ni el bunyol, ni el llorer o els brillants, poden mesurar el meu amor per les falles o el meu treball per elles. Pero entenc que hi ha gent que arriba a  enfadar-se perque la seua comissió no tramita com cal la seua gestió. Cada ú s'emociona com vol. I per això mateixa, em pareix perfecte que li la lleven al dictador, que no va fer res positiu per les falles, al contrari, va contruibuir a controlar-les políticament i a fer oblidar les seues essències.

Com he dit, no demane les recompenses, pero les valore com a part de les falles. I per això que les valore i perque veig que són una distinció de les falles als seus membres, pense que una persona que no la mereix no ha de tindre-la per molt cap de l'estat que resultara ser. Al remat només és una simbologia, pero els símbols tenen el valor de representar la vida que hi ha darrere i baix la meua manera de pensar, un dictador antifaller no podia tindre la màxima condecoració fallera