Hui el viage és només d'anada perque en tornar em quedaré a fruïr dels focs artificals o el castell del 9 d'octubre com nos agrada dir als valencians. El viage és paregut a un divendres, encara que no del tot perque no tots poden fer d'este dimecres un divendres qualsevol. Aprofite que estic en Valéncia per a recuperar una tradició perduda fa anys, perque fent memòria, no recorde des de quan no he vist un castell més allà dels de la cremà de la falla. Això em fa pensar en les prioritats del temps perque la seua visió des del Pont del Real em fa recuperar estimes i em fa compartir experiències en els meus fills, encara que sobrereaccionen al meu paréixer a lo que estem mirant. També pot ser que el que infrareaccione siga yo. En tot cas, no hi ha viage de tornada i no el tindré per uns dies.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diari del trenet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diari del trenet. Mostrar tots els missatges
13 d’octubre del 2014
8 d’octubre del 2014
Diari del trenet: 7 d'octubre 2014
Hui és el dia de les conversacions escoltades. En viajar sense companyia, i com no sempre abellix la lectura, no es pot evitar escoltar les conversacions alienes. Fins i tot a vegades, si es tracta d'un grapat de persones que parlen a les que tenen enfront (i es troben al teu costat) pareix que et conviden a participar en alguna mirada o somriure de complicitat. És el cas d'este matí, encara que en una conversació de ganivets i perill de tallar-se, poca cosa puc aportar. Es tracta d'un grup de persones que han de treballar junts en alguna empresa que no puc concretar. Són cares conegudes per coincidir en el mateix horari, encara que de persones anònimes per a mi perque desconec tot de les seues vides, llevat dels minuts que compartim en Metrovalencia. Són cares que recordaré. Són veus que reconeixeré. Pero dels seus propietaris sóc un total ignorant
La conversació escoltada de la tornada gira al voltant d'alguna realitat virtual, d'algún món existent en un joc d'ordenador. Em sorprén que les paraules són compartides per dos jóvens madurs. I em sorprén no per ells, sinó perque pense que a la seua edat no tenia ni un segon per a posar-me a jugar cara a l'ordenador. No ho comente per a retraure res a ningú, al contrari, sino com a mostra d'enveja i en to de reflexió per la meua distribució del temps. Els jugadors no arriben al meu destí. Sense la seua presència torna el silenci entre la foscor que es filtra per les finestres.
7 d’octubre del 2014
Diari del trenet: 6 d'octubre de 2014
Hui ni l'anada ni la tornada oferixen res d'especial, si no és que considerem que el compliment dels horaris per part de Metrovalencia és una qüestió excepcional, i per tant, per una dia, o millor dit, una nit, arribe puntual.
4 d’octubre del 2014
Diari del trenet: 4 d'octubre de 2014
Hui el viage només era d'anada. Hi ha partit en Mestalla, i dels importants, contra l'At. de Madrid, actual campeó de lliga i subcampeó d'Europa. L'ambient és el de les grans ocasions i això es nota fins i tot en Metrovalencia on l'ilusió es barreja en camisoles taronges, blanquinegres i tricolors de la Senyera. Parlant d'anades i tornades en l'antic trenet, diu la propaganda oficial del club que "Tornem" Això esperem la majoria dels qui anem hui cap a Mestalla, tornar en la victòria ¿ho farem?
Diari del trenet: 3 d'octubre de 2014
Es nota que és divendres per la vesprada i et trobes a menys gent amunt i avall per baix terra. Hui és divendres, i també dia 3, i com cada dia tres l'associació de víctimes de l'accident de Metrovalencia de l'any 2006 es convoquen en la Plaça de la Mare de Deu reclamant respostes.
És indefugible no fer memòria d'aquell dia, i més en passar per l'estació a la que, fins i tot, li volgueren borrar el nom. Jesús. Després Joaquin Sorolla. I en acabant Joaquin Sorolla-Jesús recuperant almenys una part de dignitat.
Els governants pergueren la dignitat des del primer moment de l'accident i no l'han recuperada tants anys després. Més allà de responsabilitats polítiques, està l'atenció als ciutadans, a les persones que s'han vist afectades. Familiars dels morts i ferits que en primera persona continuen patint per aquell fatídic dia. Pero els governants no estan a peu de carrer viuen dalt d'un cadafal del que no volen baixar i a on són mantinguts pels seus aduladors. Les majories absolutes no otorguen raons, només donen poder i en casos com este, queda clar que lleven la perspectiva de la realitat. Només espere que algún dia, se'ls puga tornar la dignitat com a persones a les víctimes d'este accident, perque la seua dignitat és la nostra, la de tots.
És indefugible no fer memòria d'aquell dia, i més en passar per l'estació a la que, fins i tot, li volgueren borrar el nom. Jesús. Després Joaquin Sorolla. I en acabant Joaquin Sorolla-Jesús recuperant almenys una part de dignitat.
Els governants pergueren la dignitat des del primer moment de l'accident i no l'han recuperada tants anys després. Més allà de responsabilitats polítiques, està l'atenció als ciutadans, a les persones que s'han vist afectades. Familiars dels morts i ferits que en primera persona continuen patint per aquell fatídic dia. Pero els governants no estan a peu de carrer viuen dalt d'un cadafal del que no volen baixar i a on són mantinguts pels seus aduladors. Les majories absolutes no otorguen raons, només donen poder i en casos com este, queda clar que lleven la perspectiva de la realitat. Només espere que algún dia, se'ls puga tornar la dignitat com a persones a les víctimes d'este accident, perque la seua dignitat és la nostra, la de tots.
3 d’octubre del 2014
Diari del trenet: 2 d'octubre de 2014
El viage d'anada està dominat pels llibres i les històries que conten a cada viager. En paper o electrònics dominen l'escena en la que també es deixen vore atres cases d'aparells. Entre tots componen una sinfonia de silenci fins que entren els grups d'estudiants de parla anglesa omplint de "very nice" el vagó.
La tornada també és molt tranquila, tan tranquila que pareix que Metrovalencia aprofite l'oportunitat per a no posar el fil musical, cosa que no vol dir que nos quedem sense música, perque es pot escoltar una sèrie de raps provinents d'algun aparell electrònic. I sense més mencions, arribem al final del trayecte.
La tornada també és molt tranquila, tan tranquila que pareix que Metrovalencia aprofite l'oportunitat per a no posar el fil musical, cosa que no vol dir que nos quedem sense música, perque es pot escoltar una sèrie de raps provinents d'algun aparell electrònic. I sense més mencions, arribem al final del trayecte.
2 d’octubre del 2014
Diari del trenet: 1 d'octubre de 2014
El viage d'anada l'ha patrocinat el VCF i la seua revista AMUNT. Llegint la vida passa més ràpit, fins i tot, en Metrovalencia.
Pareix ser que sempre en el de tornada passen les coses més interessants. En l'estació, a la meua dreta s'assenta una jove vestida de militar encara que informal. A la meua esquerra un jove que es meneja sense descans. La paramilitar em mira de gairó, i el nervioset també. Intente concentrar-me en la lectura de "El cementerio de Praga" d'Umberto Eco per aïllar-me de les mirades. El camp de batalla entre la pseudomilitar i la meua persona, es trenca per una nova jove que s'assenta entre els dos. Afortunadament per a mi, la paramilitar es llança a per la presa. Li entrega un sobre i li diu que és per a L.F.R. que apareixerà en uns instants en l'estació. Per a convéncer-la li conta que és una sorpresa per a celebrar el seu natalici i que ella va disfrassada perque forma part de la sorpresa i per això no pot vore-la fins que no arribe el moment.
Al mateix temps que per la dreta amollen esta història, per l'esquerra, el jove nerviós, tal volta en sentir lliberat el flanc dret, extrau un cigarret de la risa, l'encén i li pega les dos últimes chamades. Encara està el fum en suspensió quan tira lo que li queda a la via d'una nerviosa patada.
Alce la vista buscant alguna càmara oculta perque entenc que no pot ser realitat. Pero no trobe més que les càmares de seguretat. Clar que si es tractara d'algun programa de càmara oculta, la càmara no es voria. Damunt, el material del cigarret no és de bona calitat i empudega l'ambient. No és que siga un fumador consumat, sino que foren molts anys d'experiència en la general de peu de Mestalla, i allí es barrejaven determinats olors, principalment, els corporals, els de la pólvora i els de la maria, i puc distinguir perfectament la calitat.
La jove del sobre s'alça per l'avís de la paramilitar de que la chicona objecte de la sorpresa està a tir. El metret de FGV comença a fer-se sentir en la foscor i les seues estridències em deixen sense el final de la contalla perque en el transbordament, L.F.R. no es baixa i continua el seu viage preguntant-se el perqué de tot allò. Per la meua banda, intentant recuperar la calma de les emocions que em proporciona Metrovalencia, torne a les pàgines escrites per Umberto Eco fins al final del trayecte.
Pareix ser que sempre en el de tornada passen les coses més interessants. En l'estació, a la meua dreta s'assenta una jove vestida de militar encara que informal. A la meua esquerra un jove que es meneja sense descans. La paramilitar em mira de gairó, i el nervioset també. Intente concentrar-me en la lectura de "El cementerio de Praga" d'Umberto Eco per aïllar-me de les mirades. El camp de batalla entre la pseudomilitar i la meua persona, es trenca per una nova jove que s'assenta entre els dos. Afortunadament per a mi, la paramilitar es llança a per la presa. Li entrega un sobre i li diu que és per a L.F.R. que apareixerà en uns instants en l'estació. Per a convéncer-la li conta que és una sorpresa per a celebrar el seu natalici i que ella va disfrassada perque forma part de la sorpresa i per això no pot vore-la fins que no arribe el moment.
Al mateix temps que per la dreta amollen esta història, per l'esquerra, el jove nerviós, tal volta en sentir lliberat el flanc dret, extrau un cigarret de la risa, l'encén i li pega les dos últimes chamades. Encara està el fum en suspensió quan tira lo que li queda a la via d'una nerviosa patada.
Alce la vista buscant alguna càmara oculta perque entenc que no pot ser realitat. Pero no trobe més que les càmares de seguretat. Clar que si es tractara d'algun programa de càmara oculta, la càmara no es voria. Damunt, el material del cigarret no és de bona calitat i empudega l'ambient. No és que siga un fumador consumat, sino que foren molts anys d'experiència en la general de peu de Mestalla, i allí es barrejaven determinats olors, principalment, els corporals, els de la pólvora i els de la maria, i puc distinguir perfectament la calitat.
La jove del sobre s'alça per l'avís de la paramilitar de que la chicona objecte de la sorpresa està a tir. El metret de FGV comença a fer-se sentir en la foscor i les seues estridències em deixen sense el final de la contalla perque en el transbordament, L.F.R. no es baixa i continua el seu viage preguntant-se el perqué de tot allò. Per la meua banda, intentant recuperar la calma de les emocions que em proporciona Metrovalencia, torne a les pàgines escrites per Umberto Eco fins al final del trayecte.
29 de setembre del 2014
Diari del trenet: 29 de setembre de 2014
Com hui és el dia de Sant Miquel, espere que Metrovalencia em regale alguna cosa per la meua onomàstica i els anys de fidelitat. I ausades que tinc regal. En el viage d'anada de Colón a Facultats pareix que estiguen fent proves en la calefacció i el metro pareix un forn. Quan baixe em pareix que he vist nàixer tres pollastrets (encara que reconec que poden ser alucinacions provocades per la calor extrema). En alenar l'aire exterior em pareix fresc i tot.
Per a la tornada, el cel sí que em regala una bona tronada acompanyada de pluja, de manera que agraïxc el refugi de l'estació i he de dir que al contrari de lo que espere, es van complint els horaris, tot i la pluja com és habitual en Metrovalencia.
De totes maneres no em quede sense regal, perque abans d'arribar a Torrent pugen dos jovenets que sense pensar-s'ho encenen un porret, li peguen les dos últimes chamades i dedicant-me un somriure el tiren baix dels banquets. Seran coses de l'arcàngel.
Per a la tornada, el cel sí que em regala una bona tronada acompanyada de pluja, de manera que agraïxc el refugi de l'estació i he de dir que al contrari de lo que espere, es van complint els horaris, tot i la pluja com és habitual en Metrovalencia.
De totes maneres no em quede sense regal, perque abans d'arribar a Torrent pugen dos jovenets que sense pensar-s'ho encenen un porret, li peguen les dos últimes chamades i dedicant-me un somriure el tiren baix dels banquets. Seran coses de l'arcàngel.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)