Comença l'any continua la vida

Entrem en un any nou. El 2012. Molts intenten mirar-lo en bona cara a vore si resulta una miqueta millor que l'anterior. Pot ser només siga un plantejament sicològic per a intentar eixir de diverses situacions complicades, pero en tot cas este encarament positiu el necessitem si de veres volem eixir d'estes situacions. Realment el canvi d'any és això només, un aspecte sicològic, perque realment els dies passen exactament igual siga un any o el següent. I les situacions són exactament les mateixes siga el 31 o l'1.

Encararem el nou any en una mirada nova intentant que eixa novetat més positiu s'allargue lo màxim possible. Anem a intentar-ho almenys no perdrem res en l'intent.

Un recort

En el mateix dia que tot són lloances per a la selecció espanyola de fútbol, i molt gent té el seu pensament posat en la final i en parlar dels jugadors, del seleccionador i fins i tot de la periodista televisiva que és la chicona del porter de la roja, m'agradaria deixar constància d'uns valencians i espanyols que han deixat la seua vida o estan greument ferits en Perú.

Maria Jesús Such, de Navarrés, i les seues companyones Soraya Macías, Lorena Guerrero i Lidia Monjas no anaven a jugar cap campeonat mundial de fútbol, no tenien multitut de periodistes darrere d'elles i dels seus proyectes, no cridaven l'atenció de les televisions, pero han deixat la seua vida en suramèrica mentres la donaven pels atres, pels més desfavorits.

Silvia Albert i Sergio Serra de Xàtiva i Alan Santonja de Valéncia Ciutat i home de Maria Jesús, continuen en vida pero greument ferits en un hospital de Perú junt als atres cooperants espanyols, Dolores Sánchez i Marta Díez, no han pogut arribar a Qenco a on pensaven colaborar en proyectes d'higiene, educació i rehabilitació de vivendes, a banda de dur roba, material escolar i medicines. Material i productes sobreabundants en els països que han arribat a la final del Mundial, pero escassos en moltes zones del món. Esta és la realitat de la globalisació en la que vivim.

El meu recort i la meua oració està hui en ells i demane que dins de l'eufòria que molts dels possibles lectors d'este pensament puguen sentir tinguen també un lloc per a una oració per estes persones i les seues families (si són creyents) i si no ho són, que tinguen una mostra de solidaritat.