 |
| El dia s'amaga per allí. Calp 25 d'agost de 2012 |
27 d’agost del 2012
22 de juny del 2012
Casualitats en 15 dies
Han passat exactament 15 dies des de que vaig penjar la meua anterior nota. I en estos 15 dies en el meu barri han posat bancs nous en la replaceta, han pintat el tobogan i als de "l'herbolari" que perfumava el carrer li ho han posat més difícil (no donaré més senyes que sinó se sabrà tot).
Al remat vaig a pensar que pagar l'IBI no està mal de tot, encara que segurament tot siguen casualitats d'estos 15 dies. En tot cas, per si les casualitats no existiren, vaig a escriure algunes idees en major asiduitat a vore si en pocs dies les circumstàncies se donen també favorablement.
Al remat vaig a pensar que pagar l'IBI no està mal de tot, encara que segurament tot siguen casualitats d'estos 15 dies. En tot cas, per si les casualitats no existiren, vaig a escriure algunes idees en major asiduitat a vore si en pocs dies les circumstàncies se donen també favorablement.
7 de juny del 2012
El Meu Regne Per Un IBI
Als torrentins ens han arribat els rebuts de l'IBI. En el meu cas tinc una vivenda d'uns 120 metres quadrats (ne som 5 de familia) que té més de 30 anys de construcció. Em toca pagar vora 500 euros de contribució perque el valor cadastral d'eixos 120 metres és de 123.000 euros, un valor cadastral incrementat per l'administració per a que les nostres vivendes tingueren un valor més alt i els bancs puguen donar-nos crèdits més quantiosos o els preus de venda foren més importants de manera que tots en el barri som més rics.
Per això, estic molt gustós de pagar la meua contribució, no només perque tinc una vivenda tan bé valorada sinó perque tinc conciència ciutadana i entenc que l'administració necessita ingressos per a fer inversions. I en el meu barri les fa. Com a mostra vos diré que tenim un tobogán, sí, un tobogan per als nanos de tot el barri (no és massa, pero menys hi ha en atres barris), una gran zona verda pròxima com és el barranc, zones d'esplai per als veïns que són les moltes terrases dels molts bars, zones de consum lliure de cannabis de diferents varietats que donen un aroma peculiar als nostres carrers (de consum i de compra perque tots els veïns sabem a on estan els punts de venda), espais per als més majors en algún que atre banc desvencillat i uns fanals grans que donen molta llum per la nit (i alguna vegada de dia), que això sí, ens han llevat un bon grapat de llocs d'aparcaments.
Saber que totes estes inversions les paguen pel meu IBI m'ompli d'orgull i satisfacció i més encara quan sé que més enllà del meu barri, gràcies a les aportacions de tots els veïns, l'Ajuntament pot pagar la llum per les nits del cartell del futur hospital eixe que faran molt pronte en el Toll-l'Alberca, ha pagat l'estudi de construcció del CEIP nº 10 que no tardarà en ser una realitat, paga la propaganda institucional, paga la ràdio municipal que és lider d'audiència, paga un bon sou a la Cap de Premsa de l'Ajuntament per a que faça les fotos més agraïdes de l'alcaldessa i les notes de premsa millor redactades de tota la comarca, servix per a mantindre un vice-secretari i un vice-interventor molt necessaris per al poble perque el secretari i l'interventor estan desbordats de faena, o han pogut donar debades a entitats privades solars de tot el poble per a que puguen construir una Universitat sancera.
I per tot això, i molt més, no m'importa que de l'any passat a este, el rebut de l'IBI haja apujat més d'un 8% i el meu poder adquisitiu haja baixat per l'increment de l'IRPF i l'IPC sense que la nòmina s'incremente pràcticament. No m'importa.De veres, que no m'importa, perque el meu barri és encantador i Torrent està preciós. Només m'agradaria dir-li al benvolgut Ajuntament que si això, el pròxim any, podien posar un atre tobogan. Si cal, que apugen l'IBI no un 8% sinó un 10%, que ho facen, perque per eixe tobogan, els veïns fariem l'esforç.
¡¡Vixca Torrent i vixca l'IBI!!
Per això, estic molt gustós de pagar la meua contribució, no només perque tinc una vivenda tan bé valorada sinó perque tinc conciència ciutadana i entenc que l'administració necessita ingressos per a fer inversions. I en el meu barri les fa. Com a mostra vos diré que tenim un tobogán, sí, un tobogan per als nanos de tot el barri (no és massa, pero menys hi ha en atres barris), una gran zona verda pròxima com és el barranc, zones d'esplai per als veïns que són les moltes terrases dels molts bars, zones de consum lliure de cannabis de diferents varietats que donen un aroma peculiar als nostres carrers (de consum i de compra perque tots els veïns sabem a on estan els punts de venda), espais per als més majors en algún que atre banc desvencillat i uns fanals grans que donen molta llum per la nit (i alguna vegada de dia), que això sí, ens han llevat un bon grapat de llocs d'aparcaments.
Saber que totes estes inversions les paguen pel meu IBI m'ompli d'orgull i satisfacció i més encara quan sé que més enllà del meu barri, gràcies a les aportacions de tots els veïns, l'Ajuntament pot pagar la llum per les nits del cartell del futur hospital eixe que faran molt pronte en el Toll-l'Alberca, ha pagat l'estudi de construcció del CEIP nº 10 que no tardarà en ser una realitat, paga la propaganda institucional, paga la ràdio municipal que és lider d'audiència, paga un bon sou a la Cap de Premsa de l'Ajuntament per a que faça les fotos més agraïdes de l'alcaldessa i les notes de premsa millor redactades de tota la comarca, servix per a mantindre un vice-secretari i un vice-interventor molt necessaris per al poble perque el secretari i l'interventor estan desbordats de faena, o han pogut donar debades a entitats privades solars de tot el poble per a que puguen construir una Universitat sancera.
I per tot això, i molt més, no m'importa que de l'any passat a este, el rebut de l'IBI haja apujat més d'un 8% i el meu poder adquisitiu haja baixat per l'increment de l'IRPF i l'IPC sense que la nòmina s'incremente pràcticament. No m'importa.De veres, que no m'importa, perque el meu barri és encantador i Torrent està preciós. Només m'agradaria dir-li al benvolgut Ajuntament que si això, el pròxim any, podien posar un atre tobogan. Si cal, que apugen l'IBI no un 8% sinó un 10%, que ho facen, perque per eixe tobogan, els veïns fariem l'esforç.
¡¡Vixca Torrent i vixca l'IBI!!
2 de maig del 2012
El burgo de Marianet (II)
ESCENA
II
A l'entrada de la barraca La Moncloa
(Entra
Cristòfol l’alfarraser)
CRISTÒFOL.- ¿Com va senyor president?
MARIANET.- ¿Com ha d’anar? Marejat
puix no em lleve de la
ment
cap problema reclamat
CRISTÒFOL.- Puix no duc bones notícies
de més enllà del
barranc
MARIANET.- ¡Recaram! tot són brutícies
i ganes de fer retranc
Conta’m, que d’això tu
saps,
eixa novetat que dus
CRISTÒFOL.- ¿T’en recordes d’eixos naps
que teniem en desús?
MARIANET.- Ara no els tinc en la ment
pero digues qué ha
passat
CRISTÒFOL.- Resulta que Evo el Valent
el camp de naps ha
expropiat
MARIANET.- ¡Mecaguen la repanocha
en estos expropiadors!
Primer Cristina la “Rocha”
i en cabant, els
seguidors
¡Alguna cosa hem de
fer
per a este expoli
parar!
CRISTÒFOL.- Només sóc l’alfarraser
tu saps en qui has de
parlar
MARIANET.- Eixa por és la que tinc
d’haver de posar en
dansa,
i d’això
sempre em previnc,
a la Señà Esperansa
CRISTÒFOL.- Tu pots tindre tremolor
pero si vols la
collita
tindre-la com un
tresor
siga dòna o “señorita”
has de cridar-la en
primor
MARIANET.- Només vore-la m’enfita
perque se creu
superior
mes caldrà tindre una
cita
CRISTÒFOL.- Puix me torne al meu reconte
Que lo dels naps
expropiats
se solucione ben
pronte
sens tornar-nos
engaviats
MARIANET.- Si fora només això
estaría ben content
i una gran satisfacció
ser el vostre
president
CRISTÒFOL.- Són les coses que té el càrrec
(Això és per manifeser
voler acceptar l’encàrrec
que t’ha amollat ta
muller)
MARIANET.- ¿Del càrrec o de la vida?
(Perque estic fins als
cigrons
d’aguantar esta “embestida”
per pegar-ne dos
sacsons)
CRISTÒFOL.- Que passe vosté bon dia
volgut senyor
president
MARIANET.- (Ves a cagar a la via
i te torques en
esment)
1 de maig del 2012
El burgo de Marianet (Escenes I i II)
EL BURGO DE MARIANET
ó
RETALLAR BÉ DONA EMPACHO
per
TÒFOL ASENSI I PARADELA
Any de Nostre Senyor de
2012
(En el primer dia del més
de Maria-net)
Escrita en vers i en una
miqueta de mala llet per
UNA MUSA
més bruta que Tacó
Explicasió a manera
d'advertència
Este plagi-sainet, escrit a
ploma alçada sense més pretensions que amollar un grapat de
burrades, té com a escenari un “burgo” de barraquetes vingudes a
menys que es troben a la vora d'un precipici conegut com el Barranc
dels Deutes. No farem presentació dels personages que apareixen en
esta surrealista representació perque a hores d'ara ni l'autor ni la
musa poden fer-se una idea dels qui poden anar apareguent. Això sí,
l'acció comença en la barraqueta de Marianet de malnom el Porrito,
coneguda com La Moncloa, a on viu en la seua muller. I sense
més preàmbul passem a conéixer els fets que envolten este “burgo”
de barraquetes a la vora d'un barranc.
ESCENA PRIMERA.
(Marianet el Porrito a la
porta de sa barraqueta)
(Soliloqui per a mamprendre
este plagi-sainet)
MARIANET.- Ma muller
sempre ha volgut
que arribara a president
pa collir millor
forment
i lluir un bon vellut
Pero a mi estos embolics
sempre m'han fet la
punyeta
que en deixar la
barraqueta
tots a mirar-se els
melics
demanant sense templança
totes les badoqueries
i per a estes moneries
lo cap a mi no m'alcança
Mes tots els hòmens
sabem,
pel sabut dit popular:
si ta muller vols palpar
obeir a tot deguem
ajocar-se al seu desig
cal que li fem cas en
tot
perque sinó el seu
parot
no te'l posen en lo mig
Per això estic ací
presidint les
barraquetes
per a menjar bajoquetes
quan li entre fam al
rossí
Pero el no estar
famolenc
a canvi de presidir,
no me dona cap respir
i me deixa terbolenc
Tots venen a demanar
a contar-me els seus
milacres
com si foren els més
sacres
des de l'horta al
safranar
A mi en tantes peticions
em deixen lo cap badat
i no puc tindre calfat
el virot en condicions
De manera que buscant
com arrimar el caduf
s'ha quedat tot en un
bluf
i el fel me van
retallant
Ara estic aci a l'espera
que vinga el manifeser
de Tòfol l'alfarraser
d'aguiletes conseller
a vore si en la marjal
trobàvem algun tancat
algun motor enreixat
per a poder... reformar
ESCENA
II
A l'entrada de la barraca La Moncloa
(Entra
Cristòfol l’alfarraser)
CRISTÒFOL.- ¿Com va senyor president?
MARIANET.- ¿Com ha d’anar? Marejat
puix no em lleve de la
ment
cap problema reclamat
CRISTÒFOL.- Puix no duc bones notícies
de més enllà del
barranc
MARIANET.- ¡Recaram! tot són brutícies
i ganes de fer retranc
Conta’m, que d’això tu
saps,
eixa novetat que dus
CRISTÒFOL.- ¿T’en recordes d’eixos naps
que teniem en desús?
MARIANET.- Ara no els tinc en la ment
pero digues qué ha
passat
CRISTÒFOL.- Resulta que Evo el Valent
el camp de naps ha
expropiat
MARIANET.- ¡Mecaguen la repanocha
en estos expropiadors!
Primer Cristina la “Rocha”
i en cabant, els
seguidors
¡Alguna cosa hem de
fer
per a este expoli
parar!
CRISTÒFOL.- Només sóc l’alfarraser
tu saps en qui has de
parlar
MARIANET.- Eixa por és la que tinc
d’haver de posar en
dansa,
i d’això
sempre em previnc,
a la Señà Esperansa
CRISTÒFOL.- Tu pots tindre tremolor
pero si vols la
collita
tindre-la com un
tresor
siga dòna o “señorita”
has de cridar-la en
primor
MARIANET.- Només vore-la m’enfita
perque se creu
superior
mes caldrà tindre una
cita
CRISTÒFOL.- Puix me torne al meu reconte
Que lo dels naps
expropiats
se solucione ben
pronte
sens tornar-nos
engaviats
MARIANET.- Si fora només això
estaría ben content
i una gran satisfacció
ser el vostre
president
CRISTÒFOL.- Són les coses que té el càrrec
(Això és per manifeser
voler acceptar l’encàrrec
que t’ha amollat ta
muller)
MARIANET.- ¿Del càrrec o de la vida?
(Perque estic fins als
cigrons
d’aguantar esta “embestida”
per pegar-ne dos
sacsons)
CRISTÒFOL.- Que passe vosté bon dia
volgut senyor
president
MARIANET.- (Ves a cagar a la via
i te torques en
esment)
22 d’abril del 2012
Retallades Socials
En el cervell dels valencians venen imprentant des de fa molt de temps que vivim en la "tierra de las flores, de la luz y del amor", que som habitants del "Levante feliz" i molts s'ho han cregut. Per a rematar esta autocomplaença, els nostres governants autonòmics es llançaren fa temps als discursos polítics més propis de mantenedors de regines dels jocs florals, a on la regina a llorejar era Valéncia. "Mira que Valéncia està bonica", "Valéncia és el motor econòmic d'Espanya", "Valéncia va a ser la primera en eixir de la crisis i anem a alçar a Espanya" eren les frases més repetides dels discursos d'estos mantenedors que des de la Generalitat i ajuntaments han dibuixat una realitat paralela en la que li agradava viure a la majoria dels votants. Per això, quan ara les estadístiques diuen que Valéncia és una de les autonomies en les que més creix el risc d'exclusió social, pareix que la majoria no s'ho creu, o no s'ho vol creure, perque tornar d'eixa realitat és molt dur. I això que molts han de formar part d'eixa estadística, perque 1 de cada 4 valencians es troba en risc d'exclusió social, o perque el 20% dels valencians viu per baix del llindar de la pobrea, i això que estem parlant d'estadístiques del 2010. Ara, malauradament, estem pijor.
El risc d'exclusió social és el risc que podem patir les persones i colectius de tindre dèficits de participació social. És a dir, quedar fòra del dia a dia de les decissions polítiques, econòmiques o culturals per no tindre accés als recursos, als drets o a les capacitats bàsiques que es demanden. Parlar d'exclusió social no és simplement parlar de marginació, de persones que viuen en el carrer o d'afectats per determinades drogadiccions que els fa depenents d'unes teràpies, és molt més ampli, és parlar de persones que tenen dificultats o no poden accedir a una educació bàsica o necessària, o uns standards de salut, al mercat laboral, al sistema de protecció social, a una justicia equitativa. És a dir, patix l'exclusió social o està en risc de patir-la tota aquella persona que troba davant de sí un entrebanc a poder eixercir els seus drets socials, i per tant, a no poder abastar les seues oportunitats socials. Des d'esta perspectiva no és difícil entendre que la majoria de les mides que s'estan prenint des del govern central, autonòmic i municipal per a calmar als mercats i poder complir en un difús objectiu de dèficit, estan provocant que el risc d'exclusió social de moltes persones i colectius estiga creixent en la societat valenciana.
Una qüestió afegida és que els nostres governants van desgranant les diferents retallades socials una a una de manera que els efectes se valoren també d'u en u, d'ahí frases com "són quatre cafens" o "només seran uns pocs euros". Pero els efectes d'unes i atres retallades es van complementant, es van sumant sobre les mateixes persones i els "quatre cafens" d'una s'afigen als tres d'una atra, de manera que no en queden massa diners per a cap café, perque tampoc és difícil concloure que a menys renda disponible, menys capacitat per a evitar els entrebancs socials i més urgència en atendre les necessitats bàsiques de subsistència. Pujar les retencions, cobrar els medicaments, pujar les taxes universitàries, cobrar el cèntim sanitari en la gasolina, pagar més cars els transports públics, deixar de ser gratuïts per a jubilats i estudiants... no tenen efectes aillats, sinó que totes juntes afecten a una renda disponible familiar cada vegada més reduïda.
És més, volen presentar estes retallades com a inevitables i, en molts casos, sense voler acceptar responsabilitats a on, com en Valéncia, han governat des de fa més de 16 anys fabricant una "Comunitat" poc més que paradisíaca, un paraís del que ara estan expulsant-nos els mateixos que menjaren i gojaren de la fruta prohibida, sense fer socials els seus suposts beneficis. Ni accepten responsabilitats ni actuen equitativament, perque l'esforç de les retallades no s'està distribuint de la mateixa manera entre tota la població, sinó que afecta més precíssament a la població més desfavorida.
Es vullga creure o no, es vullga mantindre la bena en els ulls o no per la majoria dels votants, la realitat del risc d'exclusió social existix per baix del realisme màgic que els governants han inventat. I el problema és que les decissions que estan prenint fan que eixe risc siga encara més alt. Els nostres governants han de saber que viure instalats en el seu màrketing polític, en les seues gracietes cafeteres, en el seu cadafal d'ambicions personals, en les seues paraules políticament correctes pero socialment hipòcrites o en les seues majories, no els salva de la seua irresponsabilitat social; de retallar, pels interessos dels mercats, el futur de molts jóvens; de perjudicar greument el present de molts jubilats; de malbaratar els ensomis de moltes families i per tant de provocar més exclusió, més marginalitat, més pobrea i més vulnerabilitat.
En tot cas, afortunadament, per damunt d'ells i dels seus partits, i de tot el sèquit d'assessors, colocats i agraïts, sempre queda la solidaritat de les persones, una solidaritat que és la mostra quotidiana de que la societat valenciana està molt més viva de lo que ad ells i ad elles els agradaria.
El risc d'exclusió social és el risc que podem patir les persones i colectius de tindre dèficits de participació social. És a dir, quedar fòra del dia a dia de les decissions polítiques, econòmiques o culturals per no tindre accés als recursos, als drets o a les capacitats bàsiques que es demanden. Parlar d'exclusió social no és simplement parlar de marginació, de persones que viuen en el carrer o d'afectats per determinades drogadiccions que els fa depenents d'unes teràpies, és molt més ampli, és parlar de persones que tenen dificultats o no poden accedir a una educació bàsica o necessària, o uns standards de salut, al mercat laboral, al sistema de protecció social, a una justicia equitativa. És a dir, patix l'exclusió social o està en risc de patir-la tota aquella persona que troba davant de sí un entrebanc a poder eixercir els seus drets socials, i per tant, a no poder abastar les seues oportunitats socials. Des d'esta perspectiva no és difícil entendre que la majoria de les mides que s'estan prenint des del govern central, autonòmic i municipal per a calmar als mercats i poder complir en un difús objectiu de dèficit, estan provocant que el risc d'exclusió social de moltes persones i colectius estiga creixent en la societat valenciana.
Una qüestió afegida és que els nostres governants van desgranant les diferents retallades socials una a una de manera que els efectes se valoren també d'u en u, d'ahí frases com "són quatre cafens" o "només seran uns pocs euros". Pero els efectes d'unes i atres retallades es van complementant, es van sumant sobre les mateixes persones i els "quatre cafens" d'una s'afigen als tres d'una atra, de manera que no en queden massa diners per a cap café, perque tampoc és difícil concloure que a menys renda disponible, menys capacitat per a evitar els entrebancs socials i més urgència en atendre les necessitats bàsiques de subsistència. Pujar les retencions, cobrar els medicaments, pujar les taxes universitàries, cobrar el cèntim sanitari en la gasolina, pagar més cars els transports públics, deixar de ser gratuïts per a jubilats i estudiants... no tenen efectes aillats, sinó que totes juntes afecten a una renda disponible familiar cada vegada més reduïda.
És més, volen presentar estes retallades com a inevitables i, en molts casos, sense voler acceptar responsabilitats a on, com en Valéncia, han governat des de fa més de 16 anys fabricant una "Comunitat" poc més que paradisíaca, un paraís del que ara estan expulsant-nos els mateixos que menjaren i gojaren de la fruta prohibida, sense fer socials els seus suposts beneficis. Ni accepten responsabilitats ni actuen equitativament, perque l'esforç de les retallades no s'està distribuint de la mateixa manera entre tota la població, sinó que afecta més precíssament a la població més desfavorida.
Es vullga creure o no, es vullga mantindre la bena en els ulls o no per la majoria dels votants, la realitat del risc d'exclusió social existix per baix del realisme màgic que els governants han inventat. I el problema és que les decissions que estan prenint fan que eixe risc siga encara més alt. Els nostres governants han de saber que viure instalats en el seu màrketing polític, en les seues gracietes cafeteres, en el seu cadafal d'ambicions personals, en les seues paraules políticament correctes pero socialment hipòcrites o en les seues majories, no els salva de la seua irresponsabilitat social; de retallar, pels interessos dels mercats, el futur de molts jóvens; de perjudicar greument el present de molts jubilats; de malbaratar els ensomis de moltes families i per tant de provocar més exclusió, més marginalitat, més pobrea i més vulnerabilitat.
En tot cas, afortunadament, per damunt d'ells i dels seus partits, i de tot el sèquit d'assessors, colocats i agraïts, sempre queda la solidaritat de les persones, una solidaritat que és la mostra quotidiana de que la societat valenciana està molt més viva de lo que ad ells i ad elles els agradaria.
Enllace dos videos a entrevistes a sor Lucia Caram. Entrevistes d'autocrítica i postures que als catòlics han de fer-nos reflexionar. Almenys a mi em fan reflexionar.
http://www.youtube.com/watch?v=LWKZox0vQYc&feature=player_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=LWKZox0vQYc&feature=player_embedded
Subscriure's a:
Missatges (Atom)