¿Hi ha algú en casa de l'oposició? (Anex infogràfic)

En un país a on l'índex de lectura és molt baix i a on se li dona credibilitat a qualsevol noticia que aparega en el Facebook, és normal que els diaris potencien la política del titular per a crear crispació de la que traure profit editorial i polític. És normal també, que es critique esta política editorial des del govern, pero lo que resulta de nivell èpìc és que contestes a esta intenció manipuladora del titular, fent us també de la política de titular.

Este és el montage que ha fet circular Ribó des dels seus perfils oficials per les xàrcies socials:

Obviaré les dos primeres perque la contracrítica seria més subtil i em centraré en l'última fotografia perque està més clara la política de titular. Resulta que es contesta als titulars que anuncien la retirada de símbols catòlics per part de l'Ajuntament senyalant una fotografia d'una creu en la porta del cementeri de Valéncia Ciutat. En primer lloc cal dir que ni Ribó o el seu equip han fet la fotografia, perque es tracta de la mateixa instantànea que figura en la web de l'Ajuntament com es pot comprovar ací. (No s'ho han currat massa) I en segon lloc, tant Ribó com el seu equip saben perfectament que no poden modificar un edifici municipal sense els respectius permisos i que, lo que és fonamental en este cas, les crítiques provenien de l'ocultació de simbologia cristiana de sales internes del cementeri (amagar la creu, l'image de la Mare de Deu, etc.) al poc de negar-se a entrar en la catedral durant la provessó cívica del 9 d'octubre, trencant una tradició molt més arrelada que no la de les tres magues famoses. Per tant, en un fotografia (com a titular) volen negar i fer-nos creure u dels pilars de la seua política, reduir les creences religioses a l'àmbit privat.

Torne a preguntar-me ¿Hi ha algú en casa de l'oposició o estan tan clavats en la mateixa política de titular i sensacionalisme en les xàrcies socials que són incapaços d'articular una resposta minimament raonada? Pareix ser que no, en tot cas, sóc dels que llig i no tinc prou en llegir el titular, tinc el problema de qüestionar-me les coses i buscar respostes.

¿Hi ha algú en casa de l'oposició?

Molt s'ha criticat la cavalcada de les tres magues i el discurs de l'alcalde Ribó des del balcó de l'Ajuntament.  Moltes crítiques han derivat cap a l'insult o el menyspreu cap a la figura i vestimenta de les magues, posant-li fàcil la defensa a l'alcalde tirant mà de l'argumentari antimascliste. Molts pocs, i menys encara des dels partits de l'oposició, s'han centrat en les justificacions de gens de trellat de la cavalcada i el discurs caduc i sectari de l'alcalde. És lícit preguntar-se si hi ha algú en casa de l'oposició en una mínima capacitat d'argumentar i plantejar crítiques en sentit.

L'oposició a Ribó necessita desbellugar-se de l'odi, deixar de llepar-se les ferides i autocompadir-se per a començar a pensar perque, sincerament, l'alcalde ho està posant prou fàcil, pero cal saber llegir i tindre una miqueta de creativitat.

Ribó ha justificat la seua presència en l'acte d'una societat privada com El Micalet i obrir el balcó de l'Ajuntament per a l'ocasió en que "l'alcalde ha de ser l'alcalde de tots" i "el temps de la censura ha passat". Més clar, aigua. Te'n vas a Lo Rat Penat i montes cavalcades per a tot l'any i com l'alcalde ha de ser alcalde de tots, tallaria els carrers per a estes provesons cíviques i obriria el balcó de l'Ajuntament sense cap problema. Ahí van tres idees, pero podrien ser més.

La primera, entre febrer i març dedicada a Bernat i Baldoví, musa dels llibrets. Desfilarien tots els personages dels seus sainets i els poetes festius. La normativa no seria cap problema, perque en época de l'autor no existia una normativa fixada i pel seu caràcter historiciste, seria aprovada. L'alcalde recitaria versos de Bernat i Baldoví i el president dels poetes festius reivindicaria la república... de les lletres.

La segona en maig, La Reina de Maig. Seria una reina només, pero ben vestida, segons manen els indumentaristes. L'animació a càrrec del grup de dances de Lo Rat. Ribó estaria en el seu ambient, reivindicant l'horta sense saber que el discurs de la Reina seria per a parlar de l'horta també, pero en la Senyera en la mà. I tots junts cridarien "Salvem la barraca"

La tercera seria en decembre, abans de la cerimònia dels Jocs Florals i estaria dedicada a la figura de la Regina. Els poetes guanyadors de cada any desfilarien pels carrers del Cap i Casal i des del balcó, els guanyadors de l'any anterior llegirien els seus versos. I com són llegits, tampoc tindrien cap problema normatiu. com no s'ha de publicar res...

La recepta és clara, menys odi i més creativitat, encara que sospite que haurem de continuar preguntant-nos si hi ha algú en casa de l'oposició

Realpolitik nº1: Sin noticias de la CUP

Después de las fiestas de Navidad, seguimos sin noticias de la CUP, como en la afamada novela de Eduardo Mendoza sobre un extraterrestre. Y con la sensación que todo depende de la decisión de la CUP, no en Cataluña, sino en España. Es una claro ejemplo del conocido efecto mariposa, según como evolucione el sistema catalán, evolucionará el sistema español.

Ante el estancamiento de la decisión en Cataluña, Pedro Sánchez intenta construir su propio escenario viajando a Portugal para reunirse con el también socialista Antonio Costa que desde noviembre es primer ministro luso encabezando un gobierno apoyado por su propio partido y el Bloque de Izquierdas, el Partido Comunista y Los Verdes. De tal manera que su propuesta de acuerdo de izquierdas en España se ha venido a bautizar como un gobierno a la portuguesa.

Albert Rivera se ha dedicado a lamer sus heridas intentando analizar por qué no es presidente del gobierno, o almenos en este momento, la lista más votada. Solo el tiempo dirá si el análisis le sirve para modificar su discurso y su comunicación o incide en los errores que le ha llevado a no cumplir expectativas.

De momento, su rama valenciana con representación en Les Corts Valencianes, no parece haber percibido que en las pasadas elecciones autonómicas, recibió un porcentaje de votos provinientes del anticatalanismo. Hoy, no solo ha anunciado que votará a favor de la derogación de la Ley de Símbolos del PP, sino que ha denostado la aprobación de esta norma en el pasado. Tal vez su voluntad era soltar lastre buscando nuevos caladeros de votos pero aunque las próximas elecciones valencianas aún estén muy lejanas, no está dejando buena tarjeta de visita para este sector de votantes ante otras posibles citas electorales como pudiera ser una nueva convocatoria de las generales.

En todo caso, y volviendo al tema catalán, la mariposa dejará de volar en los próximos días, habrá que estar atentos a los acontecimientos que desencadene.

Encés en flama nº 0: ¿Per l'agenda de les falleres majors infantils ningú es tira les mans al cap?

(Encés en flama és des d'ara l'espai dins del blog per a parlar de falles)

El món de les falles no és alié a la crispació general de manera que, fins i tot, el lloc de celebració d'una assamblea de presidents és motiu per a la controvèrsia. Es monta un canyaret perque la bandera d'Espanya no està en un escenari. Hi ha un gran astraleig perque l'Himne no el canta Francisco. I alguns veuen un menyspreu a la Senyera en les dones que no volen dur la banda de fallera. No em pareix contraproduent que cada u defenga les seues posicions sempre que siga des d'una argumentació. Ni tampoc que la simbologia forme part del debat. Per a mi els símbols també són importants. Pero no he vist cap enuig, ni canyaret o astraleig per la confecció de l'agenda de les falleres majors i les corts d'honor infantils que per a mi són un desficaci monumental. És més, ni que algú ho haja plantejat com a necessari (Ni tan sols els progressistes que venen a canviar-ho tot).

Esta agenda de les falleres majors infantils, d'una comissió o d'una ciutat, i de les falleres de la cort d'honor infantil està basada en dos premises falses, baix el meu punt de vista: "És el meu any", la primera i "A més protocol, millor acte". Des d'estes premises es construix una agenda sobredimensionada i sobrecarregada que les falleres només poden complir des de l'esgotament i, al mateix temps, des de l'incompliment de la seua autèntica i més important ocupació: estudiar. En este sentit, si revisàrem la seua agenda des d'un criteri educatiu i no des de la voluntat de sobreexposició que patixen en favor d'una bonicor de dubtós arrel, voriem com molts dels actes són innecesaris o revisables almenys. I els seus horaris disbaratats moltes vegades.

Una agenda d'actes, digam-ne barroca, per a una fallera major infantil o per a una cort d'honor infantil no és sinònim més que d'un imprudent sentit de la festa com a escaparat i no com a experiència vital. Per a mi, este haria de ser una qüestió central en el debat faller quotidià pero curiosament no ocupa cap espai en l'opinió pública. Pensem-ho.

Creguem nº 0: Taizé: Gràcies, Grazie, Gracias

La por controla massa vegades els actes de les persones i domina en moltes ocasions les decisions de les societats, per això, perdre la por a acollir i ser acollit, és la primera ensenyança important del pelegrinage de confiança de Taizé que ha tingut lloc en terres valencianes.

Una volta vençuda la por a ser acollit i acollir estranys, les diferències culturals i idiomàtiques no són tampoc un entrebanc per a conviure. A la bona voluntat cap al semblant, s'afegix un lligam més trascendent, compartir la fe en Crist resucitat. Reconéixer-nos iguals en la diversitat de la fe, és un carisma més dels que ha deixat Taizé en els nostres cors.

Per últim este encontre europeu de Taizé que hem vixcut, ens convida a acceptar el repte de fer perdurable en el temps este clima d'acollida en les nostres vides. Fer de les nostres parròquies un àmbit de convivència obert a la realitat que les envolta. Fer de les nostres famílies un espai per a compartir. I mantindre les relacions naixcudes estos dies entre gent de tota Europa des del mateix esperit de comunitat de creents.

L'encontre de Taizé ha significat una profunda experiència per a tots. Desige que s'arrele endins i done fruits. És la meua esperança

                                   --------------------------------------------------------------------

(La traduzione italiana è attraverso un traduttore di internet, mi aiuti a correggerlo)

Paura controlla troppe volte gli atti di persone e domina in molte occasioni le decisioni della società, pertanto perdere paura per accogliere ed essere accolti, è la prima importante lezione del pellegrinaggio di fiducia Taizé, che ha avuto luogo a Valencia.

Una volta scaduto il timore di essere accolti e ad accogliere estranei, culturali e le differenze linguistiche non sono un impedimento per la coesistenza. Buona volontà verso il simile, aggiunge un collegamento più trascendente, condividono la fede in Cristo risorto. Riconoscere la diversità stessa della fede, è uno più carisma che ha lasciato Taizé nei nostri cuori.

Infine, questo incontro europeo di Taizé, noi hanno sperimentato, ci invita ad accettare la sfida di rendere duraturo nel tempo questo clima di accettazione nella nostra vita. Fare un campo di coesistenza delle nostre parrocchie aprire alla realtà che li circonda. Nostre famiglie rendono uno spazio da condividere. E mantenere i rapporti nati in questi giorni tra persone provenienti da tutta Europa nello stesso spirito della comunità dei credenti.

L'incontro di Taizé ha significato una profonda esperienza per tutti. Vorrei che diventa interno e frutta, è la mia speranza.



                                   --------------------------------------------------------------------

El miedo controla demasiadas veces los actos de las personas y domina en muchas ocasiones las decisiones de las sociedades, por eso, perder el miedo a acoger y ser acogido, es la primera lección importante de la peregrinación de confianza de Taizé que ha tenido lugar en tierras valencianas.

Una vez vencido el miedo a ser acogido y acoger extraños, las diferencias culturales e idiomáticas no son tampoco un impedimento para la convivencia. A la buena voluntad hacia el semejante, se añade un vínculo más trascendente, compartir la fe en Cristo resucitado. Reconocernos iguales en la diversidad de la fe, es un carisma más de los que ha dejado Taizé en nuestros corazones.

Por último, este encuentro europeo de Taizé que hemos vivido, nos invita a aceptar el reto de hacer perdurable en el tiempo este clima de acogida en nuestras vidas. Hacer de nuestras parroquias un ámbito de convivencia abiertas a la realidad que las rodea. Hacer de nuestras familias un espacio para compartir. Y mantener las relaciones nacidas estos días entre gente de toda Europa desde el mismo espíritu de comunidad de creyentes.

El encuentro de Taizé ha significado una profunda experiéncia para todos. Deseo que se enraíce dentro y de frutos, Es mi esperanza.

If you want to translate it into more languages only have that send it me a: 

magasconrocha@gmail.com

Realpolitik nº 0: Marejada en todos los mares

Con Realpolitik voy a escribir una especie de apartado en el blog para tratar la actualidad política del momento en diferentes ámbitos. Un diario de abordo de nuestra realidad política y partidista. Vamos con el número 0.

Los diferentes mares políticos inician el año con oleaje importante que se puede convertir en marejada a poco que las posiciones de unos y otros sigan enrocadas. De momento la CUP se ha mantenido en sus trece y no quiere a Mas de President con lo que abocan a Cataluña a unas nuevas elecciones en las que el cansancio del votante catalán puede provocar un resultado impredecible. Sin lugar a dudas, esta situación afecta a la confección del gobierno español puesto que ninguna opción política puede conformar dicho gobierno ni sumando los diputados de una segunda fuerza, salvo que se unan las dos formaciones más votadas: el PP y el PSOE. "Largo me lo fiais" que diría Don Juan Tenorio o el burlador de Sevilla. Un PP en sus horas más bajas y un PSOE tocado y a un par de torpedos de quedar hundido, al rescate de España. Rescate no, préstamo con intereses diferidos.

En esta incertidumbre, tal vez por intentar aportar certidumbre, al ascendente Albert Rivera y su marca Ciudadanos, le faltó tiempo para ofrecer sus diputados en pro de la estabilidad y gobernabilidad. Craso error. Si el proceso acabara en unas nuevas elecciones no harían falta encuestas para pronosticar que perderían apoyos. La máxima de que el votante se inclina por el original y no por la copia sigue vigente. Si Rivera no ofrece más alternativa que hacer presidente del gobierno a Rajoy ¿Para qué votar a Rivera si lo puedo hacer por Rajoy?

Por el otro lado del tablero emerge Podemos marcando líneas rojas imposibles de cumplir para un PSOE haciendo aguas. El empecinamiento del nuevo Pablo Iglesias y los suyos es tal, que pareciera que están más ocupados en recoger los restos del naufragio de los socialistas que preocupados porque España tenga un gobierno.

En esta situación cabría una reflexión, si el sectarismo de unos ha ido minando el bipartidismo, el sectarismo de los otros puede resucitarlo, aunque por la izquierda se transforme en un cambio de siglas.

L'apunt valencià és evident. Després dels resultats de les eleccions generals comencen a escoltar càntics de sirena que anuncien canvis en el Consell. Oltra continua emergent. Puig vol continuar sent el capità. I Podem la fia llarga (Com Don Juan Tenorio). No pareix que hagen de passar molts dies per a vore cóm seran els canvis en la flota del Consell valencià.

Per cert, que en el vaixell de Compromís, el BLOC continua sent degradat en els càrrecs, de grumet ha passat a ser polissó i du camí del naufragi a poc que la capitana pegue un bufit.

L'esquerra també pot ser coenta

Sincerament, fins ara, pensava que la coentor era exclusiva de dretes, per eixa gent que pretén ser refinada o elegant, sense ser-ho, i per eixos protocols barrocs pròpies de temps passats més antigues que el pergamí i que es continuen presentant com la "creme de la creme". Pero després de vore a l'alcalde del Cap i Casal rebent a les tres magues en el balcó de l'Ajuntament rememorant un acte de l'any 1937 en plena guerra civil, he vist que l'esquerra també pot ser coenta. Coenta en la seua accepció de ridícul i mal gust.

No parle dels participants, ni de les moixerangues, ni dels jagants i els cabuts. Ni del seu treball i esforç que ausades seria important. Si no de la voluntat de fer un acte d'esta categoria presentant-lo com la recuperació d'una tradició encetada en l'any 37. No veig cap tradició per cap lloc i sí molt de sectarisme. El discurs de l'alcalde retrocedint-nos als temps de la guerra que hauriem de tindre més que superats i cóm anaven vestides les autoproclamades magues eren d'una coentor que tira cap arrere. També m'estranya que cap fèmina haja protestat per la dignitat de la dòna després de vore les vestimentes d'estes senyores.

La fotografia en el balcó de l'Ajuntament de l'alcalde Ribó en les tres magues és tan proporcionalment ridícula a la de l'exalcaldesa Barberà i el seu "caloret" en les Torres de Serrans. Això sí, puc dir que les magues m'han portat una ensenyança: L'esquerra pot ser tan coenta com la dreta.