4 de març del 2015

La vida d'una gheisa. Llibret

En el llibret de Santa Rita d'Aldaya de 2015 es parla de la vida d'una gheisa i com des d'orient estan conquistant l'occident. En este cas, fins i tot, el Valéncia C.F.



EL VALÉNCIA DE SINGAPUR
ÉS EL VALÉNCIA MÉS PUR

Del Valéncia de les lligues,
i jugadors competents,
no quedaren ni les figues
per un grapat de bonyigues
que foren els presidents

Abans de vendre Mestalla
els entrà un fort caprig,
per construir en ferralla
un estadi de contalla,
i ara només tenim mig

S’ha quedat en formigó
com si fora flor oberta
A mitat de construcció
perque la financiació
se pergué en la descoberta

A l’equip desmantellaren
de tots els bons jugadors,
mes tots ells no se n’anaren,
fins que tot no s’ho chuplaren,
com si foren uns voltors

Quan estava tot perdut,
perque Bankia als seus amics
nos volia haver venut,
un president més cabut
va desfer els embolics

I dugué de Singapur
al més ric dels empresaris
per a dur-nos l’aire pur,
oblidar-nos del pa dur
i dels antics perdularis
 
Pero encara esta gentola
no para de criticar,
que l’arrel de la vedriola
no és valenciana i no mola
puix l’escut no pot amar

Mes en estos presidents,
els suposts valencianistes
per qüestió dels naiximents,
tot eren gran patiments
i futurs més pesimistes

Així que si el rats penats
cal que s’operen els ulls
per a tindre’ls més rasgats,
no vos feu els agraviats
i mengeu-vos els orgulls

Puix quan eren vostres mans
les que manaven l’equip
no serieu tan lluntans
pero sou els matassans
que armareu tot este trip

En les portes del cel. Llibret

Les dos dècimes que a continuació transcric, formen part del llibret 2015 de la comissió Dr. Pesset Aleixandre de lema "En les portes del cel" i són un extracte dels personages que Sant Pere no ha deixat entrar en el cel. U d'esquerres i atre de dretes per a que cap ideologia s'enfade...



ADOLFET, EL DEL BIGOTET

Adolf és un pecador
dels que no tenen semblant,
d’eixos que la van cagant
a cada día pijor.
Hilter no és cap bella flor
és un autèntic dimoni
Condenat com a Butoni,
per no enviar-lo a fer la mà,
ha de llegir la Torà
i casar-se en una choni

STALIN EL RUS
QUE TE CARA DE LO QUE RIMA

Stalin fon homicida
amant del proletariat
fent-ho en tanta intensitat
que els donava millor vida
Els envià en estampida
a Siberia sense desvel
ni parar-se a mirar pèl
Va de cap a la caverna
tenint la condena eterna
de per vida, chuplar gèl


Per al facebook. Llibret infantil



La següent versada forma part de l'explicació de la falla infantil de 2015 de lema "Per al facebook" de la comissió Andrés Piles-Salvador Tusset de Valéncia Ciutat. Inspirada en un fet real (els que siguen pares d'adolescents ausades que ho sabran)

EL WHATSAPP TE MOLTA FAMA
ENTRE LES FESTES PIJAMA

Totes en l’habitació
mantenint conversació
no s’escolta ni un falset
Silenci per tot arreu
no se sent cap ni una veu
el whatsapp, és el secret

Puix ara no fem soroll
ni podem montar bardoll
quan fem la festa pijama,
pel mòvil totes parlem,
i si cal, també cridem,
sense haver d’armar un drama

Aixina també tenim,
perque no es tracta d’un crim,
un poquet d’intimitat,
no tan sol per als majors
sino també pels voltors
volent saber lo charrat

Puix podem parlar en grup
que repleguen com aljup
tot lo que volem escriure,
mes també en particular,
i que no es puga enterar,
de la que mos volem riure

L’enredro que nos armem,
com s’arregla no sabem,
en tanta raonamenta,
perque no podem parar
de la tecla presionar
deixant una bona emprenta
 
Al remat de les favades
s’han de creuar les charrades
creant forta confusió
no sabem en qui parlem
ni a quina la critiquem
caent en equivocació

En conte de dir bonica
li diem lleja a la chica
dins del nostre desconcert
I a la nostra bona amiga
li posem una bonyiga
com si fora un gran encert

Tot açò acaba en baralla
com la junta de la falla
en una gran discussió
Aixina que el nostre festeig
finalisa en astraleig
per la nostra torbació

En sentir l’escaldapoll
se soluciona este embroll
en un whatsapp que ve a dir
“Sóc la mare, i vos calleu,
o a esta casa no torneu,
que ací tots volem dormir”

Davant esta intromissió
hem de prendre decisió
de deixar la mala gana
Ya continuarem parlant
el tema solucionant,
pel whatsapp,clar, com Deu mana

24 de febrer del 2015

¿I la lectura fallera del "caloret"?

He deixat passar unes hores que em permeteren observar per a on anaven les reaccions a les estambròtiques paraules de Rita Barberà en la Crida de les falles 2015. La majoria són reaccions per a fer broma per l'empastrada de l'alcaldesa del Cap i Casal. També hi ha reaccions al voltant de l'us del valencià per part de la màxima autoritat municipal de Valéncia Ciutat i, fins i tot, opinions sobre les repercusions polítiques del fet (encara que mancaria un anàlisis més en profunditat en el sentit de desbrinar si és un fet aïllat o un símbol d'una decadència política) Pero cusiosament, des del punt de vista faller no n'he vist cap. I és el que més m'interessa. Perque pareix que oblidem que la Crida, és un acte faller.

Sincerament pense que la senyora Barberà es podia haver estalviat tot este disgust que diu patir, si no tinguera tanta intervenció pública en el món de les falles. En qualsevol acte a on es conta en la presència d'una fallara major és molt comú usar l'expressió: "màxima autoritat fallera" pero és curiós que els mateixos que la escriuen i la diuen no se la creuen, perque si se la cregueren, la fallera major de cada comissió, de cada poble o de Valéncia Ciutat, tindria més protagonisme, intervindria més i no seria simplement, com en moltes ocassions passa, un objecte decoratiu.

Per tant, si la Fallera Major fora realment la màxima autoritat fallera de Valéncia C. en este cas, l'alcaldesa no caldria que parlara gens o com a molt una introducció del caent: "Ací teniu a la vostra Fallera Major" i poca cosa més. Pero les falles són un instrument en mans dels polítics governants. Una festa per a fer-se fotografies, per a tindre popularitat, per a aumentar el grau de coneiximent i tot, sense que li coste un euro al partit, perque es paga de les arques públiques. I d'això la senyora Barberà en sap molt.

Com ella mateixa ha dit, és cert que qualsevol persona pot tindre un mal dia, o dos o tres o, fins i tot, 24 anys sancerets, pero tot s'ho podia haver estalviat sense tant d'intervencionisme en la festa. Sense fer de la festa un instrument, un joguet polític. I això no és un mal dia, amaga una intencionalitat de la que caldria també demanar disculpes i apostar per un model diferent.

19 de febrer del 2015

Uso del lenguaje y aborto

Con el inicio del trámite de la reforma de la ley del aborto, se vuelve a poner de actualidad un tema que nunca queda resuelto satisfactoriamente para la mayoría de la sociedad, por su propia complejidad. Para empezar, no me escondo, no soy partidario del aborto en ningún caso, por principios, por creencia y por humanidad. Aunque entiendo que, naturalmente, las generalizaciones siempre esconden casos muy concretos que habría que tratar muy concretamente. Y también entiendo que como no todos comparten mi posición ante el tema, debe existir una legislación que lo regule, si la mayoría lo estima (Aunque yo me sitúe frontalmente en contra). De todas maneras, los más de 110.000 abortos en España por año no son casos concretos y sí un fenómeno que se debería estudiar con serenidad y no, como casi siempre se hace, desde la visceralidad y los dogmas.

En todo caso, mi intención no es debatir acerca del aborto y sus implicaciones morales, sino del uso del lenguaje que se realiza cuando se habla sobre él. Especialment con dos frases que se relacionan. Una cuando se equipara el aborto con un derecho de la mujer y la segunda cuando se habla de que la mujer puede decidir sobre su propio cuerpo. Esto a mí, me chirría profundamente.

En las discusiones que he tenido sobre este extremo, mis oponentes lo achacan a que parto de una moral determinada y por eso, la quiero imponer incluso en el lenguaje, pero entiendo que no es así, sino que persigo que se llame a las cosas por su nombre.

Defender la posibilidad de un aborto provocado, bajo mi punto de vista, no se puede equiparar a derecho. Será, como he dicho, una posibilidad contemplada en la legislación, una facultad que permite la ley, pero no un derecho. Y no lo puede ser porque, independientemente de cuando pensemos que se genera la vida, independientemente de que creamos que existe una nueva persona o no desde el momento de la gestación, es indudable que, si se dejara seguir el curso natural, el óvulo fecundado tiene la potencialidad científica de convertirse en una nueva vida. Por tanto, acabar con esa potencialidad no puede ser nunca un derecho, llamemosle como queramos, incluso encontremos un eufemismo de los políticamente correctos, pero no un derecho.

Por este mismo argumento, me chirría igualmente, que se argumente que la mujer puede decidir sobre su propio cuerpo. Puede decidir, según la legislación, si sigue adelante con un embarazo no deseado,  un feto con malformaciones o cualquier otro supuesto que contemplara la normativa, pero no es su propio cuerpo. El óvulo fecundado o el feto no es un tumor que pueda ser estirpado sin más. Aunque no se crea que la vida es sagrada y existe desde el principio, existe una ley natural, una moralidad humana que también tiene sus implicaciones. Afirmando que la mujer puede decidir sobre su propio cuerpo, entiendo que se está degradando a la mujer, porque se le están ocultando realidades, se le están ocultando implicaciones que provocará su acto en ella misma y su entorno. Por eso entiendo que es un reduccionismo absurdo este uso del lenguaje, a no ser que sea intencionado para plantear el aborto como un acto simplemente quirúrgico sin mayor transcendencia. No podemos ocultar en el lenguaje la realidad de un hecho traumático, porque se quiera o no, lo es. Pienso que con un uso más adecuado del lenguaje, le podemos evitar problemas futuros a la propia mujer a la que se pretende defender

18 de febrer del 2015

Franco torna els seus brillants

És una llàstima que la decissió de JCF al voltant de retirar-li el bunyol d'or en fulles de llorer a Franco no s'haguera pres abans, podia haver-se parit una escena potent per a alguna falla. Eixe cabdill eixint de la tomba per a tornar la medalleta i baix una frase "Esto con Franco no pasaba" o Franco demanant un intercanvi de rehens a JCF, ell tornant l'insignea a canvi de la seua estatua eqüestre retirada en el seu temps de la plaça ara de l'Ajuntament...

També és una llàstima que una decissió com esta genere reaccions airades en el món faller i que s'acabe parlant dels morts de la guerra civil. S'ha de tindre més tranquilitat, al remat es tracta només d'una medalleta honorífica.

A mi no em fa llàstima que li lleven el famós bunyol en fulles de llorer i brillants, de fet, deixí de demanar les condecoracions falleres fa molt de temps, quan vaig prendre conciència que no premiaven més que el pas del temps. Ni el bunyol, ni el llorer o els brillants, poden mesurar el meu amor per les falles o el meu treball per elles. Pero entenc que hi ha gent que arriba a  enfadar-se perque la seua comissió no tramita com cal la seua gestió. Cada ú s'emociona com vol. I per això mateixa, em pareix perfecte que li la lleven al dictador, que no va fer res positiu per les falles, al contrari, va contruibuir a controlar-les políticament i a fer oblidar les seues essències.

Com he dit, no demane les recompenses, pero les valore com a part de les falles. I per això que les valore i perque veig que són una distinció de les falles als seus membres, pense que una persona que no la mereix no ha de tindre-la per molt cap de l'estat que resultara ser. Al remat només és una simbologia, pero els símbols tenen el valor de representar la vida que hi ha darrere i baix la meua manera de pensar, un dictador antifaller no podia tindre la màxima condecoració fallera


25 de desembre del 2014

Tots els camins. Felicitació de Nadal 2014


Tots els camins

En la nit albirada pels profetes
quan renova Deu la seua aliança
tots els camins, són camins d'esperança
siguen amples o passeres estretes

L'estel pregona el camí de bestretes
la terra entona càntincs de lloança
i els àngels romancen, plens de gaubança,
cançons que al Jesuset fan aconetes

En la nit de Nadal tan esperada
tots els camins, són camins plens de vida
conduint tots cap a la llum anunciada

Cap a Belem que és la terra escollida,
on la promesa a Israel proclamada,
es revela com a universal crida