A mi, la figura del mantenedor (i he de dir-ho clar) em pareix caduca i impròpia dels nostres temps pero accepte que sóc una minoria dins del món de les falles i com a tal minoria entenc que es vullga continuar en esta figura que exalta a la fallera major. En tot cas no sóc un antimantenedor militant i en contades ocasions fins i tot he fet de mantenedor d'alguna fallera major. Actualment en casos molt excepcionals. Dins d'esta dualitat d'una personalitat estranya com reconec que és la meua, m'agradaria enumerar uns punts de com plantege les meues paraules com a mantenedor en estos casos excepcionals.
En primer lloc cal tindre molt clar que la figura important de la presentació és la fallera major i no el mantenedor. Moltes comissions i persones encarregades de triar el mantenedor per a la fallera major del seu poble o ciutat cometen l'erro d'anar a buscar una persona de rellevància per a exaltar-la, sempre baix l'idea de donar-li més importància a la dòna que eixercix el càrrec. Pero la persona realment important és la fallera major i no el seu mantenedor, de manera que elegint una persona coneguda s'està corrent el risc que esta persona eclipse a la fallera major, o fins i tot, que s'exalte a si mateix i no a la fallera major. Baix el meu punt de vista, si optem per una persona coneguda hauriem de valorar este aspecte i fer-s'ho vore o triar-ne un atre si pensem que no va a tindre clar quin és el seu paper.
La segona consideració seria la duració del discurs. Uns pocs minuts serien prou. Primer s'ha de tindre en conte que el mantenedor forma part d'un acte que per la seua estructura no és precíssament curt, i per esta raó, allargar-se en el discurs només pot fer que aportar major duració a l'acte d'una manera innecessària. A banda d'açò la duració excesiva del propi discurs tampoc aporta res. Com deixà escrit Baltasar Gracián "lo bo, si és breu, dos vegades bo" Per tant no cal pegar rodejos sino anar a les idees bàsiques.
La tercera qüestió a valorar és que l'objectiu no és fer plorar a la fallera major i a la seua familia i amics. Es tracta d'exaltar-la no sofocar-la i que no pare de plorar. Fer plorar o riure resulta prou fàcil si visitem llocs comuns, lo realment difícil és emocionar, despertar els sentiments més íntims i que això es trasllade al públic present. Això depén del coneiximent de la persona a exaltar i de la capacitat comunicativa del mantenedor, pero este punt només es pot abastar des de la perspectiva d'un mantenedor com el que plantege i no el típic mantenedor conegut o "professional" que és reclamat en diferents presentacions simplement per la seua fama.
El quart punt seria que, per a mi, no és possible un mantenedor que no conega en algun grau a la fallera major. ¿És possible conéixer a una persona en una conversació? No pareix possible, encara que siga la manera d'aproximar-se d'un mantenedor "contractat" o "professional", i pot ser alguna persona puga extraure bones conclusions per a fer el seu discurs, pero no seria regla general. Lo més normal en estos casos és que després d'estes conversacions el discurs puga discórrer pels llocs comuns de la mirada, fallera de tota la vida, fallera des del breçol, la barraca, l'albufera i el trage de valenciana, sense aportar massa més que estes idees. Per això, el mantenedor ha de conéixer a la persona a mantidre, per a poder parlar de la seua personalitat, d'alguna anècdota que ratifique la seua manera de ser. Si una dòna és més o menys guapa o el vestit tradicional li resulta favoridor o no està a la vista de tots i fins i tot podria ser opinable, pero la vida, els sentiments, la personalitat de la dòna que ha estat nomenada com a fallera major pot ser desconeguda per a la majoria del públic.
Des d'estos quatre punts entenc que podem fer més acceptable la figura del mantenedor per a una majoria que continua apostant per la seua presència encara que també majoritàriament rebufa quan el veu aparéixer, es remena en la seua cadira i si roman en el seu puesto és per educació encara que sol desconectar, si és que no ha optat per eixir a prendre alguna cosa fora de la sala a on es fa la presentació.
En tot cas, són les meues particulars idees, un estrany en el món de les falles
En primer lloc cal tindre molt clar que la figura important de la presentació és la fallera major i no el mantenedor. Moltes comissions i persones encarregades de triar el mantenedor per a la fallera major del seu poble o ciutat cometen l'erro d'anar a buscar una persona de rellevància per a exaltar-la, sempre baix l'idea de donar-li més importància a la dòna que eixercix el càrrec. Pero la persona realment important és la fallera major i no el seu mantenedor, de manera que elegint una persona coneguda s'està corrent el risc que esta persona eclipse a la fallera major, o fins i tot, que s'exalte a si mateix i no a la fallera major. Baix el meu punt de vista, si optem per una persona coneguda hauriem de valorar este aspecte i fer-s'ho vore o triar-ne un atre si pensem que no va a tindre clar quin és el seu paper.
La segona consideració seria la duració del discurs. Uns pocs minuts serien prou. Primer s'ha de tindre en conte que el mantenedor forma part d'un acte que per la seua estructura no és precíssament curt, i per esta raó, allargar-se en el discurs només pot fer que aportar major duració a l'acte d'una manera innecessària. A banda d'açò la duració excesiva del propi discurs tampoc aporta res. Com deixà escrit Baltasar Gracián "lo bo, si és breu, dos vegades bo" Per tant no cal pegar rodejos sino anar a les idees bàsiques.
La tercera qüestió a valorar és que l'objectiu no és fer plorar a la fallera major i a la seua familia i amics. Es tracta d'exaltar-la no sofocar-la i que no pare de plorar. Fer plorar o riure resulta prou fàcil si visitem llocs comuns, lo realment difícil és emocionar, despertar els sentiments més íntims i que això es trasllade al públic present. Això depén del coneiximent de la persona a exaltar i de la capacitat comunicativa del mantenedor, pero este punt només es pot abastar des de la perspectiva d'un mantenedor com el que plantege i no el típic mantenedor conegut o "professional" que és reclamat en diferents presentacions simplement per la seua fama.
El quart punt seria que, per a mi, no és possible un mantenedor que no conega en algun grau a la fallera major. ¿És possible conéixer a una persona en una conversació? No pareix possible, encara que siga la manera d'aproximar-se d'un mantenedor "contractat" o "professional", i pot ser alguna persona puga extraure bones conclusions per a fer el seu discurs, pero no seria regla general. Lo més normal en estos casos és que després d'estes conversacions el discurs puga discórrer pels llocs comuns de la mirada, fallera de tota la vida, fallera des del breçol, la barraca, l'albufera i el trage de valenciana, sense aportar massa més que estes idees. Per això, el mantenedor ha de conéixer a la persona a mantidre, per a poder parlar de la seua personalitat, d'alguna anècdota que ratifique la seua manera de ser. Si una dòna és més o menys guapa o el vestit tradicional li resulta favoridor o no està a la vista de tots i fins i tot podria ser opinable, pero la vida, els sentiments, la personalitat de la dòna que ha estat nomenada com a fallera major pot ser desconeguda per a la majoria del públic.
Des d'estos quatre punts entenc que podem fer més acceptable la figura del mantenedor per a una majoria que continua apostant per la seua presència encara que també majoritàriament rebufa quan el veu aparéixer, es remena en la seua cadira i si roman en el seu puesto és per educació encara que sol desconectar, si és que no ha optat per eixir a prendre alguna cosa fora de la sala a on es fa la presentació.
En tot cas, són les meues particulars idees, un estrany en el món de les falles
