FALLES: 21% D'IVA, EL CONCEPTE

Per alguna raó que algun dia hauriem de garbellar, a l'hora d'aproximar-se a qualsevol aspecte de la festa de les falles o, fins i tot, a la seua globalitat, és pràcticament impossible fer-ho des de la neutralitat, sempre amollem una càrrega de simpatia o antipatia, que acaba per dominar la reflexió o el raonament. Qualsevol irada cap a les falles, la llancem des de l'estima o des del menyspreu, des de la passió o des de l'odi. Pot ser siga indefugible fer-ho d'esta manera. Pero hi ha qüestions de la festa de les falles, que com a societat hauriem d'ensenyar-se a abordar sense estos prejuïns i una d'estes qüestions és la problemàtica generada pel 21% d'IVA per als treballs dels artistes fallers.

Primer, parlem en propietat. Abans de l'aprovació del RD 20/2012 els artistes fallers facturaven les seues creacions al 8% d'IVA, pero des de l'entrada en vigor d'este real decret, és a dir, a partir de l'1 de setembre de 2012, ho han de fer al 21% com tot el sector cultural. L'increment patit és de més d'un 165% en termens relatius i com que els artistes fallers treballen per als consumidors finals (les comissions falleres generalment) eixe increment repercutix naturalment en el preu final del seu treball que s'incrementaria en eixe percentage barat a res.

Segon, pensem qué significa. En determinat sector de la societat valenciana o per a determinades persones que formen part de la nostra societat, parlar de falles significa poc més que referir-se al dimoni perque ho tenen associat a excessos, talls de carrer, soroll i alguna molèstia més. Pot ser, a més d'u, no li'n falten raons, pero fins i tot este sector de persones, hauria de parar-se a pensar de qué estem parlant per damunt de les seues filies o fòbies. I en el cas concret de l'increment de l'IVA als treballs dels artistes fallers, estem parlant que en podran fer menys pel mateix diners (en el cas que els seus clients puguen mantindre els presuposts destinats a pagar els seus servicis), perque si adés significàvem que el preu final s'incrementaria eixe 165% això no és realment aixina, perque les comissions, com a associacions que són, no cobren IVA als seus socis (fallers), ni tampoc incrementaran les seues quotes per a repercutir la pujada de l'IVA ni als artistes fallers ni al restant de proveïdors, com tots podem imaginar.

¿Per qué podran oferir menys? És molt fàcil d'explicar. Com hem comentat adés, majoritàriament els clients dels artistes fallers són les comissions falleres que encarreguen la seua falla al principi d'eixercici baix un presupost tancat. Les comissions tenen un presupost fixat que inclou l'IVA, com també em explicat. Imaginem que una comissió dedica invariablement, 20.000 euros als seus monuments. Abans de l'entrada en vigor del RD, l'artista hauria de destinar a la seua elaboració, 18,518 euros perque 1.482 euros eren l'impost de l'IVA. A partir de l'1 de setembre estem parlant que la proporció és 16528 euros a la "construcció" i 3.472 a pagar l'impost. En l'eixemple que estem posant, l'artista tindria uns 2.000 euros menys per a fer falla, que no és poca cosa, perque seguint en l'eixemple fictici que estem posant, en el 2013, 118 falles infantils de les plantades en el Cap i Casal i uns 28 cadafals majors, tenien eixe presupost de 2.000 euros (o menys)

El problema no és només artístic. Que puguen oferir menys pel mateix diners, pot ser podria considerar-se un problema de la comissió o del visitant de falles, pero no hem d'oblidar el possible efecte negatiu en el reclam turístic i per tant, el seu efecte negatiu en l'economia valenciana en general, que per cert, aspecte este de l'incidència de les falles en l'economia valenciana hauria de ser algun dia motiu d'algun estudi fet a conciència i que de moment és un gran dèficit no només de la festa fallera, sinó de tota la societat. Pero en el cas concret de l'efecte del 21% d'IVA i que els artistes fallers puguen oferir menys pel mateix diners i això sempre que el presupost de les comissions es mantinguera constant, qüestió complicada donada la situació econòmica general, no és tampoc un tema que haja de preocupar tan sol als amants de la festa, sinó a tota la societat valenciana perque està directament relacionat en la menor necessitat de mà d'obra i per tant, provoca directament desocupació. Malauradament tampoc és difícil arribar a esta conclusió. Si en el taller hi ha menys ingresos i el treball que es desenrolla és una activitat artística intensiva en mà d'obra, només es pot retallar d'esta mà d'obra, i per tant, despedir o no contractar treballadors per a ajustar-se a la baixada real d'ingressos.

I este és el concepte: Més IVA igual a més desocupació. I això sense entrar en valoracions subjectives al voltant de les tradicions, les costums, les festes o els sentiments. Perque passar del 8% al 21% també afecta negativament a la salut de la cultura valenciana, encara que pot ser això de l'etiqueta cultural a les falles sone abstracte a més d'u, pero lo que no hauria de sonar gens abstracte a cap valencià és el concepte concret que hem explicat. Més IVA igual a més desocupació en els tallers dels artistes fallers. I si tenim més inquietut, també significa menys cultura, menys personalitat pròpia i menys poble, encara que això formaria part d'un concepte diferent.

Ampliacions i desembrolls. (Del 29 d'abril) Gràcies a les persones que han llegit este escrit i les seues consideracions faig esta ampliació per a indicar que l'objecte d'esta entrada és precíssament que tots observem la qüestió de l'IVA de les falles des de la màxima objectivitat i no des del nostre amor o odi i si ho podem fer des d'eixe posicionament és, precíssament, perque es tracta de plantejar-ho des d'una globalitat, és a dir, des de la perspectiva que els artistes fallers o artesans fallers, formen part de l'àmbit cultural de la nostra societat, més enllà de si el treball es paga per una comissió fallera o si forma part d'una festa concreta.  I per això ho plantejava sense entrar en els meus propis sentiments d'estima a la festa, sinó des dels criteris purament socioeconòmics.

Esperant el nou any

31/12/2012 Almagro - Castilla la Mancha

La tarde del 31 de diciembre, esperando que el 2012 diera sus últimas campanadas

Oración en las dominicas

Hoy en día la pregunta que más nos realizamos es la de "¿para qué sirve?" y no solo cuando tenemos delante alguna cosa, sinó que también nos lo preguntamos de las personas, o de algunas almenos, como por ejemplo las monjas de clausura. Seamos sinceros, quien no se haya preguntado alguna vez para qué sirven las monjas de clausura que tire la primera piedra.

Mi respuesta no será que no deberíamos preguntarnos de cualquier persona para qué sirve, ni siquiera si se trata de monjas de clausura, sinó que afirmo y pienso que las monjas de clausura "sirven" para muchas cosas, y todas positivas. Y lo digo por diversas experiencias, aunque me gustaría hablar de una en concreto.


Desde hace un tiempo, grupos de matrimonios de Torrent y comarca, nos acercamos con nuestros hijos a celebrar una oración junto con las dominicas del Convento de l'Alter en la época de Navidad. Se trata de una sencilla celebración en la que las familias y las religiosas oramos juntos. La oración finaliza haciendo un intercambio de símbolos entre las familias y las monjas. Cada familia se compromete a rezar por una de ellas y cada una de ellas se compromete a rezar por cada una de las familias asignadas. Claro, las familias salimos ganando en este intercambio, al fin y al cabo, las monjas "sirven" para rezar, ese es su "trabajo".

A buena parte de la sociedad le puede parecer un gesto anacrónico o inservible ya que estamos hablando de la utilidad de las cosas y las personas, pero curiosamente a esta celebración cada año acudimos más y más familias. y si la audiencia es cada año más numerosa, sin duda una de las razones es precísamente porque la oraciones de estas dominicas "sirven" para mucho.

La utilidad de sus oraciones está en la ayuda, en la acogida, en la comprensión, en la escucha, en la sonrisa, en la humildad, en la sencillez, en la transformación de nuestras vidas y en tantas otras experiencias que cada uno de nosotros podría compartir. Sé que para muchos es difícil de comprender, como para mí es dificil de explicar, pero quería dejar constancia de la "utilidad" de estas personas que si bien viven apartadas de la sociedad que nos ha tocado vivir, estan más próximas a nosotros que muchas otras personas que comparten nuestro mismo espacio.

Bon Nadal 2012

Ara que vivim baix cels enfosquits

baix desànims que buiden les mirades

i tantes famílies desangelades

patixen uns moments rebordonits

Ara és el temps de viure la primícia

temps d’acollir dins nostre l’esperança

deixar-se amerar per la benaurança

perque renaix hui la bona notícia

És el dia de l’estrela ancestral

de la llum que anuncia l’encarnació

Deixem-nos voler per la salvació

que lliura Deu, esta nit de Nadal

Per l'horta

Alboraya. Novembre de 2012. Fotografia: M.A. Gascon

Entre rajoles i atabons encara és possible vore un solc de verdor

Finestres (novembre)

Segòvia. Novembre de 2012. Fotografia de M.A. Gascon

Les finestres mostren una mirada a l'exterior encara que no totes tenen la mateixa mirada

Espolsar la bandera

Definitivament està de moda espolsar la bandera pròpia en la cara del contrari. Esta moda consistix en actuar exactament igual com el comportament que es vol criticar, encara que no pensem que és una contradicció, perque es fa en nom de la democràcia, i fins i tot, de la pluralitat. I clar, darrere de la democràcia i la pluralitat estan els més jóvens, que trauen les banderes a onejar, o com estem comentant, a espolsar-les davant de la cara del que espolsa una bandera diferent. En la meua opinió és justetament per eixe us espolsador, pel que una bandera deixa de tindre sentit, perque, si ho pensem be, el sentit íntim d'una bandera és el d'identificar a la persona, associació, país, nació, estat, equip o ideologia que està darrere. I espolsar-la damunt d'algú ni té sentit, ni és demostratiu de massa educació.

Això no vol dir que siga un desapegat de les banderes. Tinc unes quantes per a identificar-me, segons en l'àmbit a on me menege. Tinc la del meu país, la del meu equip, la de la meua ideologia, fins i tot, la de la meua familia, encara que hui en dia, la meua bandera no oneja en cap màstil.

La meua bandera és la dels discapacitats que no cobren les ajudes, la dels empresaris que estan pendents més de dos anys esperant cobrar les subvencions promeses, la dels advocats que no cobren per treballar per a l'estat en la justícia gratuïta, la de les families que han perdut sa casa, la de les families que tenen dificultats per a comprar menjar, la dels estudiants que no poden pagar la seua matrícula universitària, la dels jóvens que han d'eixir del seu país perque ací no tenen oportunitats, la dels malalts que ara han de repagar els medicaments, la dels funcionaris que estan perdent poder adquisitiu des de fa anys, la dels jubilats que realment cobren menys en passar el temps, la de tanta i tanta gent que està pagant les males decissions d'una minoria que, o viu d'esquenes a la realitat o ha optat per espolsar la bandera en la cara del contrari per a que no pensem en que la nostra autèntica senyera és la gent, les persones, les que tenim al costat i les que mai coneixerem, perque els valors humans estan molt per damunt de les banderes, i més, de les que servixen per a espolsar les pròpies incapacitats.