Quan la ciutat es deixa passejar

A vegades la ciutat es deixa passejar i és en eixos instants quan descobrix la seua ànima als ulls que saben mirar per damunt de la rutina

Primavera d'hivern

D'ací pocs dies arribarà la primavera d'hivern. La caiguda de les fulles anunciarà menys hores de llum, encara que sempre la llum pot donar-nos instants per a permanéixer en la memòria per sempre.

Carretó de treball

Hui els carretons estan aparcats per la falta de treball. Aparcats i buits encara que no hem de perdre l'esperança, sempre queden flors en les finestres

Puerta alcarreña

Una puerta cerrada en el presente aunque con solo mirarla nos habla abiertamente del pasado

¿Qué és una falla?

Falla Castielfabib de l'artiste Miguel Arraiz i lema: Tinc nostàlgia del futur

Una falla es planta per una comissió en un encreuament de carrers o plaça per a acabar reduint-la a cendra després de prendre-li fòc.

Palauet Giner Cortina

Abans per a anar al Cap i Casal era inevitable agarrar la carretera que passa per davant d'este palauet que sempre m'havia cridat l'atenció, encara que no coneguera res d'esta singular construcció. Això sí, sempre em preguntava perqué aquell estat d'abandó.

Des de fa uns quants anys, l'autovia per Picanya ha fet que, en els meus desplaçaments no passa pràcticament mai per davant del Palauet Giner-Cortina, que aixina es coneix la construcció que tenim en la fotografia i, com es pot comprovar en la fotografia, l'estat d'abandó ha continuat i empijorat més encara.

El cas és que, per a la meua filla major, fon un descobriment passar per allí, mai l'havia vist i va exclamar:

- ¡Ala! ¿això qué és?
- És el palauet Cortina. Li contestí.
- És bonic... pero és una llàstima que estiga aixina.
- Sí, és una llàstima.
- ¿I ningú fa res per a que no estiga en terra?
- Hi ha gent que es preocupa, pero les administracions no li fan cas.

Continuàrem avant i pensí que, dins de la tristor de la situació del palauet havia tingut una alegria, la meua filla pensava que era una llàstima deixar perdre una construcció com la d'este palauet. Havia manifestat la seua preocupació pel patrimoni de manera natural. I pensí, no tot està perdut.

Caminants

Caminem baix un cel obertament blau junt a uns arbres que escolten les nostres confidències al ritme que marca la cadència del vent