La meua veïna és una pensionista que a les dolències pròpies de l'edat suma una malaltia crònica que li obliga a medicar-se i a tindre una sèrie de material mèdic en casa com poden ser les gases. Hui, quan ha tornat de l'ambulatori venia preocupada i m'ha comentat que el medicament més car, ha de pagar-lo sancer perque no entra per la seguretat social, igual que les gases. Ara ha de pagar-lo tot de la mateixa pensió. I no té possibilitat de genèric. La meua veïna estava apurada i preocupada, perque els seus medicaments són per a tota la vida i la pensió no dona per a més.
Ahir el President Fabra manifestà que "no habrá ni un solo recorte en los servicios de calidad de sanidad y educación"
Una vegada més, la realitat dels nostres representants i la realitat que patim les persones que els votem no és la mateixa, o almenys a mi no me la pareix.
Crec que en la democràcia, crec en la política, pero amics i amigues, des d'este dia, deixe de creure en estos polítics que diuen representar-nos perque en declaracions com estes, observant a lo que es dediquen en Les Corts Valencianes més preocupats de vestimentes que dels problemes que ens ofeguen i veent les normatives que aproven, he arribat a la conclusió que no podem tindre fe en ells i en elles.
Per a mi és llastimós arribar a esta conclusió, perque com dic, crec en la democràcia i en la política com a instrument d'actuar en la realitat. Per açò mateix pense que cal una regeneració, no de la política, sinó dels polítics. A mi, des del moment que nos preocupen i no saber observar qué preocupa a la societat, tampoc em representen. I ho dic pensant en la meua veïna i tantes veïnes com tenim tots que a cada dia que passa veuen com la seua calitat de vida va en regresió per culpa dels polítics que han fet una gestió immoral dels recursos públics.
16 de febrer del 2012
15 de febrer del 2012
¿Quin és l'argument per a tornar les competències?
Els meges valencians s'han despenjat demanant que la Comunitat Valenciana torne a l'estat central les competències en sanitat. L'argument que han aportat, o almenys el que he pogut llegir, és que els gestors polítics han balafiat els recursos i no són han segut eficients.
Si fem cas d'este argument, hauriem de tornar totes les competències a l'estat central o perqué no, lliurar-les a Bruseles. Pero totes, les autonòmiques, provincials i municipals, perque malauradament són pocs els gestors que no han malbarat els diners públics o han tingut una gestió eficient des del punt de vista econòmic o social. I si l'objectiu és trobar un gestor eficient igual donaria que eixe gestor estiguera ací, en Madrid o en Bruseles. Pero, ¿qui garantix que eixe gestor seria realment eficient? ¿el no ser valencià el faria més eficaç?
Sincerament, si l'argument per a tornar les competències és que els gestors han segut ineficients pensant que eixa és la solució, és realment voler fugir del problema. És cert que els gestors polítics, que el Consell ha conduit la sanitat a la situació de degradació en la que es troba, pero precíssament per això, els valencians i valencianes hauriem d'encarar el problema i no voler que el "papà estat" ho solucione. Els valencians no som un poble d'adolescents perduts en l'incertidumbre, som un poble madur que, en primer lloc, hem de demanar responsabilitats als que han conduit la sanitat a la seua situació. Eixa hauria de ser la primera reacció, també la dels professionals sanitaris. I demanar responsabilitats és demanar explicacions, dimissions i si cal, inhabilitacions per a eixercir càrrecs públics. Això a banda de les votacions quan arriben, l'autèntic instrument de participació ciutadana en la presa de decissions públiques.
Si hi ha més arguments, podriem parlar del debat teòric i pràctic de qué resulta més eficient en una administració pública, si acostar el centre de decissió al ciutadà provocant la seua participació o prendre les decissions des d'una instància central. Podriem parlar dels beneficis o dèficits de cada opció. Pero, el debat no s'ha plantejat en eixe sentit. Encara que serien qüestions a raonar si poguerem tindre un debat en profunditat d'este tema.
Si fem cas d'este argument, hauriem de tornar totes les competències a l'estat central o perqué no, lliurar-les a Bruseles. Pero totes, les autonòmiques, provincials i municipals, perque malauradament són pocs els gestors que no han malbarat els diners públics o han tingut una gestió eficient des del punt de vista econòmic o social. I si l'objectiu és trobar un gestor eficient igual donaria que eixe gestor estiguera ací, en Madrid o en Bruseles. Pero, ¿qui garantix que eixe gestor seria realment eficient? ¿el no ser valencià el faria més eficaç?
Sincerament, si l'argument per a tornar les competències és que els gestors han segut ineficients pensant que eixa és la solució, és realment voler fugir del problema. És cert que els gestors polítics, que el Consell ha conduit la sanitat a la situació de degradació en la que es troba, pero precíssament per això, els valencians i valencianes hauriem d'encarar el problema i no voler que el "papà estat" ho solucione. Els valencians no som un poble d'adolescents perduts en l'incertidumbre, som un poble madur que, en primer lloc, hem de demanar responsabilitats als que han conduit la sanitat a la seua situació. Eixa hauria de ser la primera reacció, també la dels professionals sanitaris. I demanar responsabilitats és demanar explicacions, dimissions i si cal, inhabilitacions per a eixercir càrrecs públics. Això a banda de les votacions quan arriben, l'autèntic instrument de participació ciutadana en la presa de decissions públiques.
Si hi ha més arguments, podriem parlar del debat teòric i pràctic de qué resulta més eficient en una administració pública, si acostar el centre de decissió al ciutadà provocant la seua participació o prendre les decissions des d'una instància central. Podriem parlar dels beneficis o dèficits de cada opció. Pero, el debat no s'ha plantejat en eixe sentit. Encara que serien qüestions a raonar si poguerem tindre un debat en profunditat d'este tema.
13 de febrer del 2012
Clientelisme polític
Per a tindre una democràcia més efectiva, els votants haurien de plantejar-se diferents qüestions, una és el clientelisme polítics dels partits. I no parle d'u en concret, sinó de tots. Assessors, colocats, dietes, fundacions,... Moltes d'estes persones realment treballen per als partits i els paguem entre tots. I, en tot cas, quan el partit que els ha colocat necessita dels seus servicis, ho deixen tot per a seguir les indicacions, siga anar a un miting, siga rodejar al líder en un acte determinat.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/02/12/valencia/1329077778_525890.html
L'enllaç anterior és només un eixemple, pero hi ha molts. Per cert, que em fa "gràcia" vore com després de retallar el salari com a mostra d'austeritat, es continua cobrant 55.000 euros a l'any. En la meua opinió, acabar en este clientelisme també ajudaria, i molt, al mercat laboral, encara que en primer terme pujara l'index de desocupació.
7 de febrer del 2012
Millorar l'Exposició
Torne a escriure de falles després de molt de temps sense fer-ho. I ho faig per a intentar aportar una reflexió per a les falles de Torrent. En concret per l'Exposició del Ninot.
El Museu Comarcal de l'Horta em pareix un espai cultural magnífic, pero no és el lloc per a fer l'exposició del Ninot. De fet, hui trobavem els ninots en tres llocs diferents dins del museu. Els fallers de Torrent hem de saber valorar l'importància d'esta exposició i reclamar una ubicació més adequada. A major valoració més capacitat de fer possible que les nostres falles siguen una festa reconeguda i turísticament vendible com es pretén.
En la meua opinió pense que hem de repensar el concurs. I en este sentit, marcar unes mides màximes seria determinant. Segur que totes les comissions tenen la millor voluntat quan duen els seus ninots, pero hi ha molta desproporció de tamanys i esta desproporció no favorix la visitabilitat de l'exposició.
Per atra banda, es podria editar una guia on aparegueren les comissions, els artistes, les diferents categories, una explicació dels motius històrics i actuals. Tampoc caldrien grans despeses. Una guia senzilla seria suficient, encara que molt interessant per a millorar esta exposició.
Per últim, caldria plantejar-se, si forem capaços d'establir una estratègia de millora i difusió de l'exposició, si no seria possible fer us de la votació popular per a triar el ninot indultat, encara que es mantinguera el jurat per a elegir els millors ninots per secció. Encara que, com dic, açò només ho veig possible si l'exposició entra en una dinàmica diferent.
Esta és només una opinió, una aproximació a com es podria plantejar l'exposició del ninot des d'una voluntat d'aportar idees per al debat i la millora, i sense més pretensions que estes.
El Museu Comarcal de l'Horta em pareix un espai cultural magnífic, pero no és el lloc per a fer l'exposició del Ninot. De fet, hui trobavem els ninots en tres llocs diferents dins del museu. Els fallers de Torrent hem de saber valorar l'importància d'esta exposició i reclamar una ubicació més adequada. A major valoració més capacitat de fer possible que les nostres falles siguen una festa reconeguda i turísticament vendible com es pretén.
En la meua opinió pense que hem de repensar el concurs. I en este sentit, marcar unes mides màximes seria determinant. Segur que totes les comissions tenen la millor voluntat quan duen els seus ninots, pero hi ha molta desproporció de tamanys i esta desproporció no favorix la visitabilitat de l'exposició.
Per atra banda, es podria editar una guia on aparegueren les comissions, els artistes, les diferents categories, una explicació dels motius històrics i actuals. Tampoc caldrien grans despeses. Una guia senzilla seria suficient, encara que molt interessant per a millorar esta exposició.
Per últim, caldria plantejar-se, si forem capaços d'establir una estratègia de millora i difusió de l'exposició, si no seria possible fer us de la votació popular per a triar el ninot indultat, encara que es mantinguera el jurat per a elegir els millors ninots per secció. Encara que, com dic, açò només ho veig possible si l'exposició entra en una dinàmica diferent.
Esta és només una opinió, una aproximació a com es podria plantejar l'exposició del ninot des d'una voluntat d'aportar idees per al debat i la millora, i sense més pretensions que estes.
21 de gener del 2012
No hem cobrat
La Consellera d'Educació, Maria José Català, els va mentir als representants de les escoles concertades quan els va dir que cobrarien el tercer trimestre de 2011 abans del dia 20 d'este mes. Podeu llegir-ho en l'enllaç
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/01/14/educacion-garantiza-concertada-pago-inmediato-mitad-deuda/872424.html
Entenc que s'ho podia haver estalviat, perque com a consellera sabia perfectament que la Generalitat no té ni un duro i no pot fer front a tots els deutes que ha provocat pels impagaments. Eixa és la realitat. Ara s'han compromés a pagar el dia 25, i ho fan conscients de que ingresaran 420.000.000 d'euros provinents de l'estat central que ha acudit al rescat de les nostres arques per a que puguen pagar almenys una part d'eixe deute.
La Generalitat Valenciana està en fallida tècnica, si es tractara d'una empresa o hauria de tancar la porta o entrar en concurs de creditors per a vore si salvaven alguna cosa, pero com no és una empresa sinó una administració pública no pot tancar encara que sí ser intervinguda com realment ha passat.
El propi president provincial del PP, alcalde de Xàtiva i president de la Diputació, Alfonso Rus, ho reconeix d'alguna manera quan afirma que Rajoy els tracta com si forem Guinea Ecuatorial. És que som Guinea Ecuatorial i com a territori, som una autonomia fallida, a eixa situació ens han conduit els nostres representants polítics.
I la fallida no és simplement econòmica, sinó també ètica perque si hem arribat a esta situació, baix el meu punt de vista, no és senzillament perque els diners públics s'han destinat a grans events de dubtosa rendibilitat econòmica o han acabat formant part dels sobrecostos, sinó també perque en l'eixercici del poder gràcies a les majories obteses democràticament, els nostres governants han actuat com a monarques absoluts des d'un poder que consideraven propi, perenne i infinit. I des d'eixa perspectiva han perdut tot criteri i tota ètica oblidant per complet que el governant està prestant un servici públic i ha de mirar pel benestar dels seus conciutadans i no pel seu propi.
En este sentit, i donada la greu situació per la que estem passant, els actuals membres del Consell deurien abandonar la política de maquillage a la que estan aveats tots estos anys, i ho haurien de fer per higiene democràtica. Deurien parlar clar i ras i deixar de prometre dates concretes que saben que no van a complir o que ho tindran molt difícil, parlar clar i ras per a dir quina és la situació, que les arques valencianes estan buides i que cal que l'estat vaja ingresant de la seua caixa per a poder subsistir. Sinó, estan actuant com la tripulació del Costa Concordia, quan afirmaven que tot estava baix control i el barco estava afonant-se.
I per la nostra part, per la part de la societat valenciana, hem d'exigir responsabilitats polítiques. Esta situació de malbaratament dels diners públics, de conduir els servicis públics a la degradació, d'impagaments a tots els sectors productius valencians, ha de tindre uns responsables i sabem perfectament que eixos responsables són els anteriors Consells de la Generalitat presidits per Camps. Hem d'exigir que no torne a formar part d'una administració pública, ni ell, ni cap dels responsables de la situació, qüestió que l'actual Consell hauria de comprometre's a fer també, perque sinó estarien seguint la seua mateixa política. Al mateix temps, si l'estabilitat econòmica va a vindre per part de l'estat central i no per la capacitat de l'actual Consell, quan eixa estabilitat estiguera mínimament assegurada, el President Fabra hauria de disoldre Les Corts Valencianes i convocar noves eleccions, per a regenerar d'alguna manera també la vida política valenciana i deslliurar-se, passant per les urnes, dels anteriors gestors que són els màxims responsables de l'actual situació que estem patint els valencians.
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/01/14/educacion-garantiza-concertada-pago-inmediato-mitad-deuda/872424.html
Entenc que s'ho podia haver estalviat, perque com a consellera sabia perfectament que la Generalitat no té ni un duro i no pot fer front a tots els deutes que ha provocat pels impagaments. Eixa és la realitat. Ara s'han compromés a pagar el dia 25, i ho fan conscients de que ingresaran 420.000.000 d'euros provinents de l'estat central que ha acudit al rescat de les nostres arques per a que puguen pagar almenys una part d'eixe deute.
La Generalitat Valenciana està en fallida tècnica, si es tractara d'una empresa o hauria de tancar la porta o entrar en concurs de creditors per a vore si salvaven alguna cosa, pero com no és una empresa sinó una administració pública no pot tancar encara que sí ser intervinguda com realment ha passat.
El propi president provincial del PP, alcalde de Xàtiva i president de la Diputació, Alfonso Rus, ho reconeix d'alguna manera quan afirma que Rajoy els tracta com si forem Guinea Ecuatorial. És que som Guinea Ecuatorial i com a territori, som una autonomia fallida, a eixa situació ens han conduit els nostres representants polítics.
I la fallida no és simplement econòmica, sinó també ètica perque si hem arribat a esta situació, baix el meu punt de vista, no és senzillament perque els diners públics s'han destinat a grans events de dubtosa rendibilitat econòmica o han acabat formant part dels sobrecostos, sinó també perque en l'eixercici del poder gràcies a les majories obteses democràticament, els nostres governants han actuat com a monarques absoluts des d'un poder que consideraven propi, perenne i infinit. I des d'eixa perspectiva han perdut tot criteri i tota ètica oblidant per complet que el governant està prestant un servici públic i ha de mirar pel benestar dels seus conciutadans i no pel seu propi.
En este sentit, i donada la greu situació per la que estem passant, els actuals membres del Consell deurien abandonar la política de maquillage a la que estan aveats tots estos anys, i ho haurien de fer per higiene democràtica. Deurien parlar clar i ras i deixar de prometre dates concretes que saben que no van a complir o que ho tindran molt difícil, parlar clar i ras per a dir quina és la situació, que les arques valencianes estan buides i que cal que l'estat vaja ingresant de la seua caixa per a poder subsistir. Sinó, estan actuant com la tripulació del Costa Concordia, quan afirmaven que tot estava baix control i el barco estava afonant-se.
I per la nostra part, per la part de la societat valenciana, hem d'exigir responsabilitats polítiques. Esta situació de malbaratament dels diners públics, de conduir els servicis públics a la degradació, d'impagaments a tots els sectors productius valencians, ha de tindre uns responsables i sabem perfectament que eixos responsables són els anteriors Consells de la Generalitat presidits per Camps. Hem d'exigir que no torne a formar part d'una administració pública, ni ell, ni cap dels responsables de la situació, qüestió que l'actual Consell hauria de comprometre's a fer també, perque sinó estarien seguint la seua mateixa política. Al mateix temps, si l'estabilitat econòmica va a vindre per part de l'estat central i no per la capacitat de l'actual Consell, quan eixa estabilitat estiguera mínimament assegurada, el President Fabra hauria de disoldre Les Corts Valencianes i convocar noves eleccions, per a regenerar d'alguna manera també la vida política valenciana i deslliurar-se, passant per les urnes, dels anteriors gestors que són els màxims responsables de l'actual situació que estem patint els valencians.
17 de gener del 2012
2 de gener del 2012
Comença l'any continua la vida
Entrem en un any nou. El 2012. Molts intenten mirar-lo en bona cara a vore si resulta una miqueta millor que l'anterior. Pot ser només siga un plantejament sicològic per a intentar eixir de diverses situacions complicades, pero en tot cas este encarament positiu el necessitem si de veres volem eixir d'estes situacions. Realment el canvi d'any és això només, un aspecte sicològic, perque realment els dies passen exactament igual siga un any o el següent. I les situacions són exactament les mateixes siga el 31 o l'1.
Encararem el nou any en una mirada nova intentant que eixa novetat més positiu s'allargue lo màxim possible. Anem a intentar-ho almenys no perdrem res en l'intent.
Encararem el nou any en una mirada nova intentant que eixa novetat més positiu s'allargue lo màxim possible. Anem a intentar-ho almenys no perdrem res en l'intent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)