La Consellera d'Educació, Maria José Català, els va mentir als representants de les escoles concertades quan els va dir que cobrarien el tercer trimestre de 2011 abans del dia 20 d'este mes. Podeu llegir-ho en l'enllaç
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/01/14/educacion-garantiza-concertada-pago-inmediato-mitad-deuda/872424.html
Entenc que s'ho podia haver estalviat, perque com a consellera sabia perfectament que la Generalitat no té ni un duro i no pot fer front a tots els deutes que ha provocat pels impagaments. Eixa és la realitat. Ara s'han compromés a pagar el dia 25, i ho fan conscients de que ingresaran 420.000.000 d'euros provinents de l'estat central que ha acudit al rescat de les nostres arques per a que puguen pagar almenys una part d'eixe deute.
La Generalitat Valenciana està en fallida tècnica, si es tractara d'una empresa o hauria de tancar la porta o entrar en concurs de creditors per a vore si salvaven alguna cosa, pero com no és una empresa sinó una administració pública no pot tancar encara que sí ser intervinguda com realment ha passat.
El propi president provincial del PP, alcalde de Xàtiva i president de la Diputació, Alfonso Rus, ho reconeix d'alguna manera quan afirma que Rajoy els tracta com si forem Guinea Ecuatorial. És que som Guinea Ecuatorial i com a territori, som una autonomia fallida, a eixa situació ens han conduit els nostres representants polítics.
I la fallida no és simplement econòmica, sinó també ètica perque si hem arribat a esta situació, baix el meu punt de vista, no és senzillament perque els diners públics s'han destinat a grans events de dubtosa rendibilitat econòmica o han acabat formant part dels sobrecostos, sinó també perque en l'eixercici del poder gràcies a les majories obteses democràticament, els nostres governants han actuat com a monarques absoluts des d'un poder que consideraven propi, perenne i infinit. I des d'eixa perspectiva han perdut tot criteri i tota ètica oblidant per complet que el governant està prestant un servici públic i ha de mirar pel benestar dels seus conciutadans i no pel seu propi.
En este sentit, i donada la greu situació per la que estem passant, els actuals membres del Consell deurien abandonar la política de maquillage a la que estan aveats tots estos anys, i ho haurien de fer per higiene democràtica. Deurien parlar clar i ras i deixar de prometre dates concretes que saben que no van a complir o que ho tindran molt difícil, parlar clar i ras per a dir quina és la situació, que les arques valencianes estan buides i que cal que l'estat vaja ingresant de la seua caixa per a poder subsistir. Sinó, estan actuant com la tripulació del Costa Concordia, quan afirmaven que tot estava baix control i el barco estava afonant-se.
I per la nostra part, per la part de la societat valenciana, hem d'exigir responsabilitats polítiques. Esta situació de malbaratament dels diners públics, de conduir els servicis públics a la degradació, d'impagaments a tots els sectors productius valencians, ha de tindre uns responsables i sabem perfectament que eixos responsables són els anteriors Consells de la Generalitat presidits per Camps. Hem d'exigir que no torne a formar part d'una administració pública, ni ell, ni cap dels responsables de la situació, qüestió que l'actual Consell hauria de comprometre's a fer també, perque sinó estarien seguint la seua mateixa política. Al mateix temps, si l'estabilitat econòmica va a vindre per part de l'estat central i no per la capacitat de l'actual Consell, quan eixa estabilitat estiguera mínimament assegurada, el President Fabra hauria de disoldre Les Corts Valencianes i convocar noves eleccions, per a regenerar d'alguna manera també la vida política valenciana i deslliurar-se, passant per les urnes, dels anteriors gestors que són els màxims responsables de l'actual situació que estem patint els valencians.
21 de gener del 2012
17 de gener del 2012
2 de gener del 2012
Comença l'any continua la vida
Entrem en un any nou. El 2012. Molts intenten mirar-lo en bona cara a vore si resulta una miqueta millor que l'anterior. Pot ser només siga un plantejament sicològic per a intentar eixir de diverses situacions complicades, pero en tot cas este encarament positiu el necessitem si de veres volem eixir d'estes situacions. Realment el canvi d'any és això només, un aspecte sicològic, perque realment els dies passen exactament igual siga un any o el següent. I les situacions són exactament les mateixes siga el 31 o l'1.
Encararem el nou any en una mirada nova intentant que eixa novetat més positiu s'allargue lo màxim possible. Anem a intentar-ho almenys no perdrem res en l'intent.
Encararem el nou any en una mirada nova intentant que eixa novetat més positiu s'allargue lo màxim possible. Anem a intentar-ho almenys no perdrem res en l'intent.
24 de desembre del 2011
Felicitació Nadal 2011
És temps de viure la Fe, l'esperança
temps de lliurar l'amor sense mesura
d'alegrar-se tots junts per la premura
del renou que en Belem té nostra lloança
És temps d'estar units tenint confiança
en la llum del breçol que naix tan pura
que encega els ulls sullats de l'angostura
salvant al món de tota malaurança
Juntem els esperits tots plens de vida
entonem les cançons que l'àngel canta
per a rebre en el cor, la llum escollida
Lloem alegres el goig que al món encanta
exultem ben contents i sense mida
puix naix Jesuset en esta nit santa
Miquel Àngel Gascon
7 de juny del 2011
La faula de la Fòrmula 1 i l'Educació Pública.
Açò és que era, una societat en recursos llimitats, com totes les societats, governada per un Consell de la Generalitat que administrava els imposts de tots pero que només podia proveïr als seus ciutadans dos bens, la Fòrmula 1 i l'Educació Pública. Com els recursos eren llimitats, en els diners que aportava cada ú dels ciutadans de la seua boljaca el Consell de la Generalitat triava una cantitat de cada ú dels bens tal com mostra la gràfica que representa cóm si triem una cantitat de Fòrmula 1, hem de renunciar a una cantitat d'Educació Pública (perque recordem amics que els recursos son llimitats) 
Com el Consell de la Generalitat era un administrador com Deu mana i la societat volia mantindre la provisió dels dos bens arribaren a un punt d'acort, el punt A, que és un punt d'eficiència.
Com el Consell de la Generalitat era un administrador com Deu mana i la societat volia mantindre la provisió dels dos bens arribaren a un punt d'acort, el punt A, que és un punt d'eficiència. 
Pero amics, el Consell de la Generalitat va caure en la tentació d'una bruixa que disfrassada de bella princesa li va prometre l'etern benestar dels grans events i va voler proveïr dels dos bens, pero especialment de la Fòrmula 1, fins a arribar a un punt conegut com a B.
Pero la bruixa va deixar la seua aparença de princesa idílica i va mostrar al Consell de la Generalitat que realment era la bruixa del deute i ara volia cobrar-se els seus interessos. El Consell de la Generalitat va pensar en pujar els imposts als ciutadans pero les eleccions estaven massa prop i podien perdre el poder, de manera que, com els recursos continuaven sent els mateixos i llimitats, hagueren de pagar els interessos del deute llevant un poquet d'ací i un poquet d'allà, lo que provocà que la producció potencial va pegar un abaixó que encara se'n recorden per aquell pais.
La qüestió fon que ara ni el Punt A, que era d'eficiència, ni el Punt B que era el que volia abastar en l'ensomi provocat per la bruixa del deute, el Consell de la Generalitat, eren possibles i la realitat es traslladà al Punt C.
I aci podia haver quedat la cosa, tots un poquets més pobres, fins que la societat poguera pagar els deutes generats per l'ensomi de la bruixa en el cervells dels membres del Consell de la Generalitat, i posteriorment recuperar-se. Pero, el verí d'este ensomi era prou més poderós de lo que ningú podia arribar a imaginar, i els membres del Consell de la Generalitat una vegada havien passat les eleccions i novament en el poder, continuaren prenint decissions influits per este encant de la bruixa i decidiren continuar pagant la Fòrmula 1 al mateix nivell que abans de les bruixeries patides, i com (recordem) els recursos continuaven sent llimitats, renunciaren a proveïr educació pública entregant als agents privats l'educació i transformant la gràfica de la següent manera.
En esta nova realitat provocada pel verí que domina el Consell de la Generalitat, ni el Punt A inicialment d'eficiència, ni el Punt B, d'ensomi, ni el Punt C, de pegar un pas arrere, són possibles, pero la Fòrmula 1 continua enlluernant a molts ciutadans d'esta societat i, especialment al Consell de la Generalitat. I conte contat, conte acabat.
Ensenyança primera. Hauria de tindre un programa millor per a fer gràfics. Ho reconec.
Ensenyança segona. Totalment oberta a les vostres interpretacions.
5 de juny del 2011
Destins
(Primera part del primer capítul d'una novela bloggera per entregues)
Destins
Capítul I
Hem deixat arrere el rebombori del Mercat Central. Les indicacions de la guia que compràrem en Düsseldorf no anaven desencaminades, tot i el seu estil lliteràri a mig camí entre l'arenga panfletària i l'adulació edulcorant. Lo ben cert és que el mercat és una visita més que recomanable. Ara anem, si no ens hem enganyat mirant el mapa, cap a la Plaça de l'Ajuntament a on intentarem refrescar el cos que comença a calfar-se baix este sol ofegador.
Destins
Capítul I
Hem deixat arrere el rebombori del Mercat Central. Les indicacions de la guia que compràrem en Düsseldorf no anaven desencaminades, tot i el seu estil lliteràri a mig camí entre l'arenga panfletària i l'adulació edulcorant. Lo ben cert és que el mercat és una visita més que recomanable. Ara anem, si no ens hem enganyat mirant el mapa, cap a la Plaça de l'Ajuntament a on intentarem refrescar el cos que comença a calfar-se baix este sol ofegador.
---
Tot el matí de compres en El Corte Inglés és tan emocionant i divertit, com cansat, encara que una cansera reconfortant i que s'ha de compartir, i no hi ha millor manera de comentar l'experiència maravellosa del “shopping” que fer reposar les bosses en una cadira i prendre un refresquet en les acompanyants i també amigues en este cas. Estem en la plaça de l'Ajuntament, això sí, a l'ombra d'un parasol, perque el sol calfava de valent.
---
Després d'un llarc temps ennuvolat hui és un dia radiant. El sol enlluerna la ciutat. La seua llum acarona cada racó dels edificis, se filtra en cada gota d'aigua de la font. Fa només cinc minuts he compartit la meua alegria en Anna per teléfon. Per fí puc alenar en esperança després d'un temps d'incertidumbre. Les anàlisis han eixit perfectament i ara ho estic celebrant en soletat prenint tranquilament una tònica en llima ben gelada i les seues bambolles no són gens amargues, més bé al contrari, cada una d'elles omplin la meua gola de la dolçor de la vida.
Després d'un llarc temps ennuvolat hui és un dia radiant. El sol enlluerna la ciutat. La seua llum acarona cada racó dels edificis, se filtra en cada gota d'aigua de la font. Fa només cinc minuts he compartit la meua alegria en Anna per teléfon. Per fí puc alenar en esperança després d'un temps d'incertidumbre. Les anàlisis han eixit perfectament i ara ho estic celebrant en soletat prenint tranquilament una tònica en llima ben gelada i les seues bambolles no són gens amargues, més bé al contrari, cada una d'elles omplin la meua gola de la dolçor de la vida.
---
No tinc massa temps lliure últimament, per això, poder agarrar-me tot un matí tranquilament és tot un luxe que no puc desaprofitar, encara que no he trobat millor manera que passejar per la ciutat observant la seua vida des de la barrera del meu desconeiximent. Després d'un parell d'hores, o més, descobrint el seus carrers, els peus m'han demanat un descans i com la calor també comença a ser aplanadora, he decidit observar la ciutat des d'un de les seues concorregudes terrases en plaça principal. La vida passa darrere d'un besllumenat got invadit pels gels.
No tinc massa temps lliure últimament, per això, poder agarrar-me tot un matí tranquilament és tot un luxe que no puc desaprofitar, encara que no he trobat millor manera que passejar per la ciutat observant la seua vida des de la barrera del meu desconeiximent. Després d'un parell d'hores, o més, descobrint el seus carrers, els peus m'han demanat un descans i com la calor també comença a ser aplanadora, he decidit observar la ciutat des d'un de les seues concorregudes terrases en plaça principal. La vida passa darrere d'un besllumenat got invadit pels gels.
Restavecs
Fa uns dies vaig llegir un reportage al voltant dels restavecs. Una paraula que prové del francés, restar avec, (estar en) i que baix un aparent significat de relació personal amaga la realitat dels pobres entre els pobres, puix els restavecs d'Haití, són chiquets esclaus que viuen en una familia que no és la seua condemnats a treballar per als seus amos.
Poden ser òrfens entre 5 i 15 anys o, fins i tot, menors que són enviats per la seua pròpia familia des de les zones rurals sense cap esperança de futur per a que almenys puguen sobreviure. Com podeu imaginar les condicions de vida d'uns autèntics esclaus en un pais que ocupa els últims llocs en el rànking de la pobrea han de ser de lo més indignes. Estes condicions de vida es poden comprovar en les fotografies que ilustren el reportage:
En tot cas, sempre queda lloc a l'esperança, i en este cas, junt a algunes ONGD apareix un salesià, el Pare Attilo Stra que en 1988 crea el centre Lakay per a rehabilitar als menuts i als jóvens que viuen en el carrer o són restavecs, i com sempre des del carisma salesià, des de la seua formació en un ofici, tècnica i social reintegrar-los en la societat des de la seua pròpia autonomia.
Possiblement la paraula no siga que reconforta conéixer que hi ha persones que des de la seua Fe treballen pels més pobres entre els pobres, perque reconfortar sona massa passiu, com si simplement llegint des del sofà de la nostra llar que hi ha persones que transformen la realitat, tranquilisarem les nostres conciències. Pero no parle de la conciència, sinó de l'esperit, i espiritualment reconforta saber que en el món queden persones que s'entreguen gratuïtament pels seus (nostres) congèneres.
Uns enllaços més per a conéixer en més proximitat la realitat de Lakay, que segons pareix significa "la casa"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)