Pense que tots els que tenim un blog obert a la seua visita, és perque necessitem comunicar alguna cosa. Cada ú tindrà la seua motivació principal, i en acabant diferents submotivacions. També és el meu cas.
En la xàrcia també trobem persones que tenen no un blog, sinó més d'u. És el meu cas. Aci es fa més dificil trobar una explicació que no estiga massa lluntana de la locura o d'alguna disfuncionalitat de la personalitat (diagnòstic que donaria qualsevol sicòlec si m'estudiara a conciència, d'això estic segur).
En tot cas, dins d'estes disfuncionalitats, arriba un moment en el que cal tindre un orde, per molt que la teua personalitat siga desordenada per naturalea, o per molt que vullgues disimular-la en la típica frase de "dins del meu caos hi ha un orde" (que naturalment conec yo a soletes...)
Bé, puix este blog, que naix l'últim quan hauria d'haver segut el primer, apareix per a intentar ordenar el restant de finestres que tinc obertes a la xàrcia d'internet. Serà el meu blog nodriça, en el que penjaré les diferents reflexions i/o informacions dels atres, mentres que els atres es dedicaran exclusivament al seu objectiu primerenc i essencial.
Per tant, concretant dins de la meua confesa follia, vaig a fer un llistat per a ordenar els meus blogs i, si pot ser, la meua desbaratada ment. (Per als qui els puga interessar d'alguna manera, que encara que pocs, sé que alguna persona hi ha a l'atre costat)
Blog nodriça: Com Sóc. El contenedor de totes les reflexions.
Reflexió sociopolítica: Clau Valenciana. A on apareixerà reflectic el meu esperit més crític (segons ma mare, lo que millor sé fer, criticar i criticar que mai veig res bé)
El meu costat cultura i lliteràri: Valéncia Cultural. Els meus viages per la terra valenciana, comentaris culturals i les meues incursions per l'escritura (com per eixemple la novela feisbuquera que duguem entre les mans)
El meu costat més faller: Més Falles. ¿Cal algún comentari al voltant dels seus continguts?
El meu compromís de Fe: Creure. Reflexions més des de l'esperit, des de la conciència, que des del cartesianisme.
Crec que no he oblidat ningú, i també crec que no em caldrà fer-ne més, possiblement la meua personalitat no ho aguantara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada