La culpa és de Zapatero

Són les paraules més repetides de l'actualitat. Formen part del tranta dels militants, simpatisants i votants fidels del Partit Popular. De tal manera ho tenen interiorisat, que he arribat a pensar que s'alcen matí i en lloc de dir bon dia, afirmen convençuts que "la culpa és de Zapatero". També és cert que la realitat els dóna bona part de raó, perque Zapatero i el seu govern espolsen una sensació d'inactivitat i de prendre mesures econòmiques per les presions externes que tira d'esquenes. Pero... ¿la culpa és de Zapatero? o millor dit, ¿tota la culpa és de Zapatero? No, la culpa també és de Rajoy, i d'Aznar, i de Rato, i anteriorment de Felipe Gonzàlez, perque l'estat espanyol no té una planificació econòmica i no es mantenen en el temps ni una política fiscal estable, ni cap política social, educativa o de cap classe. Des dels Pactes de la Moncloa estem orfens de consensos.

Baix el meu punt de vista, Rajoy té també la seua porció de responsabilitat, perque com a lider de l'oposició, com a representant d'un cabaç immens de vots, és incapaç de plasmar una alternativa i pareix que lo únic que desige siga que la crisis se'n duga per davant a ZP, al seu govern i als socialistes en general. Esta mira curtplacista li impedix actuar des d'un sentit de l'estat que se tira molt a faltar, i més en persones que tenen a Espanya en la boca tot el dia i que es farten d'ensomiar rollos en la nació espanyola. És incapaç d'anar a la Moncloa i dir-li de tot a ZP pero al mateix temps d'eixir i parlar clarament a la societat en un discurs de colaboració i de propostes donada la greu situació per la que estem passant i que no s'albira en l'horisó que pugam recuperar-nos en poc de temps.

Pero també tenen responsabilitat els anteriors presidents i designadors de polítiques econòmiques com Rodrigo Rato que en bona part de la societat té una image de gran gestor, pero que no va acometre reformes estructurals necesàries que segurament podiem haver-nos ajudat a aguantar millor la situació actual. Es va jugar pràcticament tot a una carta la de la construcció, i quan la construcció va pegar l'esclafit darrere no havia un teixit industrial suficientment fort, ni una productivitat laboral en aument, ni un esforç per l'I+D+i, ni unes infraestructures planificades des de l'eficiència econòmica, sinó novament des del curtplacisme i des de l'egocentrisme. Només cal mirar cap a l'Alta Velocitat ferroviària. ¿Quin AVE va inaugurar Felipe Gonzàlez? El de Madrit cap a Sevilla (sempre des del centre cap a l'exterior no és un matiç a deixar passar) ¿I l'AVE de Josemari Aznar? Com no, de Madrit cap a Valladolit (la seua ciutat natal) I mentres els egolatres pseudoestadistes inauguraven trenets, vora 20 anys després del primer, encara no ha arribat a Valéncia. I es pot entendre que també ho dic per egocentrisme, pot ser, pero resulta que aci, en la nostra terra, tenim un port important en el transport de mercancies (¿A estos mandataris els sona això de les exportacions i la dinamisació de l'economia?) I del corredor mediterrani ni parlem, ara comencen a plantejar-se la seua convenència, després d'anys i anys d'abandó. Lo que m'estranya, en esta qüestió de l'AVE, es que diguen que es retrasarà la seua arribada a Alacant perque d'esta manera retrasen la seua arribada a les plages perque l'alternativa és tirar-se 5 hores de viage per l'autovia de les retencions. (Perque una atra constatació de la pobra planificació és que no pensen en l'alta velocitat com a mig de transport de mercancies, no només de persones)

Aixina que sí, correcte, escolte, té vosté la raó, lo que vosté vullga, la culpa de Zapatero pero com si me vol dir que la culpa és del cha-cha-cha.