Un àngel custodi

Fa uns dies, tornava d'una de tantes reunions en les que estic enredrat confiant en que la reserva de gasolina era eterna. Pero com vaig comprovar no ho era i l'automòbil es va parar pràcticament en mig d'una gran avinguda del Cap i Casal. Més que de nit, era mijanit. Per molt que intentava tornar a arrancar em va resultar impossible de manera que em tocà espentar per a traure'l d'aquella posició. Em passaven els coches a esquerra i a dreta a velocitat considerable fins que vaig sentir l'alé d'una persona preguntant-me si m'ajudava. Naturalment. Se me va obrir el cel i no parí de donar-li gràcies i nomenar-lo el meu àngel custodi, perque em va ajudar a apartar l'automòbil, em va dur a una gasolinera pròxima i em va tornar a on haviem deixat "aparcat" el coche. Abans de baixar-me del seu coche i donar-li novament les gràcies li vaig preguntar com li dien, i em va contestar que Quique.

Quique era, és, un jovenet de poc més de vint anys que tornava d'estar en la chicona i anava a deixar-la en sa casa. La seua ajuda no va trencar el tòpic que la gent no s'oferix en casos aixina, perque la majoria passaren, pero sí atres tòpics com els que la gent jove no té preocupacions socials i no és solidària. Com Quique hi ha molts atres jóvens, estic convençut, només cal conéixer-los.