Diari del trenet: 7 d'octubre 2014

Hui és el dia de les conversacions escoltades. En viajar sense companyia, i com no sempre abellix la lectura, no es pot evitar escoltar les conversacions alienes. Fins i tot a vegades, si es tracta d'un grapat de persones que parlen a les que tenen enfront (i es troben al teu costat) pareix que et conviden a participar en alguna mirada o somriure de complicitat. És el cas d'este matí, encara que en una conversació de ganivets i perill de tallar-se, poca cosa puc aportar. Es tracta d'un grup de persones que han de treballar junts en alguna empresa que no puc concretar. Són cares conegudes per coincidir en el mateix horari, encara que de persones anònimes per a mi perque desconec tot de les seues vides, llevat dels minuts que compartim en Metrovalencia. Són cares que recordaré. Són veus que reconeixeré. Pero dels seus propietaris sóc un total ignorant

La conversació escoltada de la tornada gira al voltant d'alguna realitat virtual, d'algún món existent en un joc d'ordenador. Em sorprén que les paraules són compartides per dos jóvens madurs. I em sorprén no per ells, sinó perque pense que a la seua edat no tenia ni un segon per a posar-me a jugar cara a l'ordenador. No ho comente per a retraure res a ningú, al contrari, sino com a mostra d'enveja i en to de reflexió per la meua distribució del temps. Els jugadors no arriben al meu destí. Sense la seua presència torna el silenci entre la foscor que es filtra per les finestres.