La faula de la Fòrmula 1 i l'Educació Pública.

Açò és que era, una societat en recursos llimitats, com totes les societats, governada per un Consell de la Generalitat que administrava els imposts de tots pero que només podia proveïr als seus ciutadans dos bens, la Fòrmula 1 i l'Educació Pública. Com els recursos eren llimitats, en els diners que aportava cada ú dels ciutadans de la seua boljaca el Consell de la Generalitat triava una cantitat de cada ú dels bens tal com mostra la gràfica que representa cóm si triem una cantitat de Fòrmula 1, hem de renunciar a una cantitat d'Educació Pública (perque recordem amics que els recursos son llimitats) Com el Consell de la Generalitat era un administrador com Deu mana i la societat volia mantindre la provisió dels dos bens arribaren a un punt d'acort, el punt A, que és un punt d'eficiència.

Pero amics, el Consell de la Generalitat va caure en la tentació d'una bruixa que disfrassada de bella princesa li va prometre l'etern benestar dels grans events i va voler proveïr dels dos bens, pero especialment de la Fòrmula 1, fins a arribar a un punt conegut com a B.

Pero la bruixa va deixar la seua aparença de princesa idílica i va mostrar al Consell de la Generalitat que realment era la bruixa del deute i ara volia cobrar-se els seus interessos. El Consell de la Generalitat va pensar en pujar els imposts als ciutadans pero les eleccions estaven massa prop i podien perdre el poder, de manera que, com els recursos continuaven sent els mateixos i llimitats, hagueren de pagar els interessos del deute llevant un poquet d'ací i un poquet d'allà, lo que provocà que la producció potencial va pegar un abaixó que encara se'n recorden per aquell pais.

La qüestió fon que ara ni el Punt A, que era d'eficiència, ni el Punt B que era el que volia abastar en l'ensomi provocat per la bruixa del deute, el Consell de la Generalitat, eren possibles i la realitat es traslladà al Punt C.

I aci podia haver quedat la cosa, tots un poquets més pobres, fins que la societat poguera pagar els deutes generats per l'ensomi de la bruixa en el cervells dels membres del Consell de la Generalitat, i posteriorment recuperar-se. Pero, el verí d'este ensomi era prou més poderós de lo que ningú podia arribar a imaginar, i els membres del Consell de la Generalitat una vegada havien passat les eleccions i novament en el poder, continuaren prenint decissions influits per este encant de la bruixa i decidiren continuar pagant la Fòrmula 1 al mateix nivell que abans de les bruixeries patides, i com (recordem) els recursos continuaven sent llimitats, renunciaren a proveïr educació pública entregant als agents privats l'educació i transformant la gràfica de la següent manera.

En esta nova realitat provocada pel verí que domina el Consell de la Generalitat, ni el Punt A inicialment d'eficiència, ni el Punt B, d'ensomi, ni el Punt C, de pegar un pas arrere, són possibles, pero la Fòrmula 1 continua enlluernant a molts ciutadans d'esta societat i, especialment al Consell de la Generalitat. I conte contat, conte acabat.

Ensenyança primera. Hauria de tindre un programa millor per a fer gràfics. Ho reconec.

Ensenyança segona. Totalment oberta a les vostres interpretacions.