El desig de l'AVE

Estic content que l'AVE arribe per fí a Valéncia. I en dos parades, una en el Cap i Casal i atra a mitat cami entre Utiel i Requena. Estic content perque és una antiga reivindicació que per fí vorà la llum. I a partir del pròxim decembre tindrem en la nostra casa l'alta velocitat ferroviària com moltes atres ciutats europees. I anirem cap a Madrit, i vindràn cap aci d'una manera més còmoda a com ho podem fer ara, i també pareix ser més ecològica.

Pero tornant a l'antiga reivindicació, quan encara els diaris no eren digitals com són ara i que pareix que acabaran fins i tot en el diari de paper, tenia una costum que era retallar els temes que em pareixien interesants. Retalls que encara conserve i que no m'he pogut resistir a comprovar estos dies. Entre ells he pogut trobar este de la fotografia del Levante de 18 de març de 1989. El titular és prou eloqüent i anuncia que l'alta velocitat Madrit-Valéncia s'inaugurarà abans que la de Barcelona. Pero és que llegint en el cos de la noticia diu un representant de RENFE que l'alta velocitat arribaria a Valéncia en 1992 o 1993. Este home com a futuròlec no tenia preu. 18 anys més tart, i més tart que moltes ciutats espanyoles de menys importància econòmica, demogràfica i estratègica que la nostra capital, l'AVE arribarà al nostre territori. Llegir hui, a poc més de trenta dies per al primer viage de l'alta velocitat per les terres valencianes, estes noticies causa una rialla agra. Vore com van aplegant les infraestructures necessàries en tant de retràs i com encara nos queda als valencians tant per reivindicar en este i atres aspectes. Reivindicacions que si no es fan des d'una unitat d'acció entre tots els estaments i àmbits socials continuaran arribant en retràs.