¿Ara sí no? ¿Ara toca superar la precaució (que no llançar-se a l'eufòria) al voltant del VCF? Perque ara l'equip valencianiste s'ha enfrontant a un equip potent (l'actual campeó de lliga i subcampeó d'Europa) i ha obtingut un gran resultat donant una bona resposta com a equip. Es podrà dir que la sort ha estat de cara en el primer gol, que després del tercer gol l'equip ha tingut un baixó, es podrà argumentar que des del minut 15 de la primera part no s'ha tornat a provar a Moyà, que l'equip ha anat de més a menys en una part important del partit. I tot és correcte, pero pot ser en este moment, este VCF en construcció no puga trobar atra manera de guanyar a l'actual At. de Madrid. Perque no podem oblidar que estem parlant d'un equip en construcció, en molts jugadors nous, en cos tècnic totalment renovat també i la majoria d'ells jóvens i inexperts.
Durant els primers 15 minuts del partit el VCF em recordà aquell que en la Champion passà per damunt de la Lazio o el Barça en Mestalla. Espenta i efectivitat sense oblidar calitat. Després del 3 a 0 els jugadors paregueren tornar a la realitat i deixaren que l'At. de Madrid es recuperara sostingut en el mig del camp per Tiago. Aparegué l'inexperiència i el nerviosisme. No es tenia templança per a traure jugat el baló, i els matalafers sense més esglais en la seua porteria recuperaren l'ànim. Marcaren el primer i estigueren a punt del segon abas de la fi de la primera part des del punt de penal, pero aparegué la figura d'Alves per a tallar la reacció.
En el segon temps, el VCF continuà sense aproximar-se a l'àrea dels madrilenys, pero pot ser per l'efecte de la parada de la pena màxima, recuperaren l'alé en el mig del camp i tampoc patiren massa agobiament dels de Simeone, tot i que fruiren de faltes laterals de les que almenys algunes pareixien sospitosament senyalades quan els de la ribera del Manzanares alçaven els braços. Ad esta recuperació ajudaren, sense dubte, les decissions des del banquet. Novament Nuno acertà en els canvis, reforçant el lateral esquerre(Orban per Piatti), donant aire al mig del camp i la pressió de l'eixida de la pilota del contrari (Filipe Augusto per André Gomes) i fent que la defensa tinguera una nova preocupació per la dreta (Feghouli per Alcácer)
El VCF continua consumint etapes, creixent i obtenint resultats que el continuen situant dalt en la classificació. I per damunt de tot això, s'ha recuperat a l'afició. Mestalla anima, espenta i fruix. Prova d'això és que els càntics continuaven per les entranyes del camp quan acabà el partit. També en els somriures dels aficionats o en com es tornen a vore lluir les camisetes del VCF en un orgull que no es recordava des de fa anys.
A nivell personal estava tan clavat en el partit que només vaig vore com Otamendi rematà a la xàrcia el tercer gol. Pero la meua filla major em va intentar explicar com s'havia gestat la jugada, com el central valencianiste s'havia amagat darrere de dos companys i havia botat en el moment just. En arribar a casa la verem per internet i efectivament va passar com ella havia dibuixat en els seus dits en l'aire ¿tindré una futura tècnica en casa? Coneiximents ne té, com ha demostrat.
Este VCF no decepciona de moment. Continua creixent. Continuem fruint
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada