El valencianisme tricolor, per fer una etiqueta ràpida i visualment colorista, s'ha debatut des de 1999 entre personalismes i falta de proyecte fins al dia de hui en que es poden trobar tantes sigles de partit com militants. Aixina de memòria trobem a Renovació Política, Unió, Acció Nacionalista Valenciana, Poble Democràtic, Demòcrates Valencians, la reactivada Units x Valéncia i, fins i tot, Unió Valenciana que des del moment de la defenestració del càrrec públic del seu President, en qualsevol moment pot resucitar. Dividix i guanyaràs, encara que açò no és una divisió, és un autèntic trencadiç al més pur estil Calatrava.
Hui lligc en Las Provincias que RePo i els partits independents se sumen a un proyecte comú, que Unió es podria sumar i s'ha convidat a la majoria del restant de les sigles i tenen com a objectiu centrar-se en fer un programa que vaja més allà de la llengua i la bandera. Desconec si es quedarà en un enèsim intent de bona voluntat. No puc predir si este intent s'ofegarà de nou pels egos. Pero, pot ser, els partits que viuen baix el paraigües del valencianisme tricolor (novament l'etiqueta fàcilment descriptiva) estan davant d'una oportunitat històrica. Per una banda, el PPCV està en descomposició. Tot indica que va a perdre el seu poder absolut a nivell autonòmic i municipal. I per atra, pareix que bona part del votant està prenint conciència que des de l'abstenció no es guanya res (Encara que siga l'opció més no-votada). En la casa del costat, la del BLOC (Abans UPV i ara Compromís) tenen el clar eixemple. Unificar el trencadiç des d'un objectius programàtics o ser els més purs del cementeri polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada