El burgo de Marianet (II)

ESCENA II

A l'entrada de la barraca La Moncloa

 

(Entra Cristòfol l’alfarraser)

CRISTÒFOL.-      ¿Com va senyor president?

MARIANET.-      ¿Com ha d’anar? Marejat

puix no em lleve de la ment

cap problema reclamat

CRISTÒFOL.-      Puix no duc bones notícies

de més enllà del barranc

MARIANET.-      ¡Recaram! tot són brutícies

i ganes de fer retranc

Conta’m, que d’això tu saps,

eixa novetat que dus

CRISTÒFOL.-      ¿T’en recordes d’eixos naps

que teniem en desús?

MARIANET.-      Ara no els tinc en la ment

pero digues qué ha passat

CRISTÒFOL.-      Resulta que Evo el Valent

el camp de naps ha expropiat

MARIANET.-      ¡Mecaguen la repanocha

en estos expropiadors!

Primer Cristina la “Rocha”

i en cabant, els seguidors

¡Alguna cosa hem de fer

per a este expoli parar!

CRISTÒFOL.-      Només sóc l’alfarraser

tu saps en qui has de parlar

MARIANET.-      Eixa por és la que tinc

d’haver de posar en dansa,

i d’això sempre em previnc,

a la Señà Esperansa

CRISTÒFOL.-      Tu pots tindre tremolor

pero si vols la collita

tindre-la com un tresor

siga dòna o “señorita”

has de cridar-la en primor

MARIANET.-      Només vore-la m’enfita

perque se creu superior

mes caldrà tindre una cita

CRISTÒFOL.-      Puix me torne al meu reconte

Que lo dels naps expropiats

se solucione ben pronte

sens tornar-nos engaviats

MARIANET.-      Si fora només això

estaría ben content

i una gran satisfacció

ser el vostre president

CRISTÒFOL.-      Són les coses que té el càrrec

(Això és per manifeser

voler acceptar l’encàrrec

que t’ha amollat ta muller)

MARIANET.-      ¿Del càrrec o de la vida?

(Perque estic fins als cigrons

d’aguantar esta “embestida”

per pegar-ne dos sacsons)

CRISTÒFOL.-      Que passe vosté bon dia

volgut senyor president

MARIANET.-      (Ves a cagar a la via

i te torques en esment)